-BROSSA
amb B de BICI

la gent de la Rambla parava a mirar el que miràvem. El concepte de poesia d' en  JOAN BROSSA ens atrapa enlluerna i inspira.

Em fas veure com el colom està pujant escales,  en tisora ? Com es diu quan ho fa pas a pas i no de saltiró en saltiró ?

El MACBA conserva  el legado de BROSSA. La poesia és tot, i si és TOT, és per tot  arreu on miris. La teva mirada  la fa . És un concepte a madurar,  encara és jove.
FOIX, amic i impulsor  del potencial poètic    brossià, li va dir que fes sonets. Diu que ho va provar però era massa encorsetat, la seva poesia tenia altres límits que no els de la métrica hortodoxa  

Com niu resolt al carrer,

una façana es pot tornar museu 

( Brossa , del Quart llibre se sextines81-86

La ciutat l' ha apreciat, se l' ha estimat, com algú entranyable  de qui no pots  fer res més que caure rendit, perdudament enamorat.

En art senyors hi sobren les repeticions

Ho va dir als Jocs Florals de BCNel 1985

Botiga EL INGENIO, diu que pot tancar. Llàstima
Què serà d' elles i de les LLETRES GIMNASTES ?

És al REI DE LA MAGIA , lloc brossià A la mà té un joc de cartes  BICYCLE, centenària marca dels EEUU.Aprendre trucs de màgia o jugar al póker pot ser una delícia pel tacte manejant-les. regalar-les a les amigues gòtiques, un puntazo. Para el enemigo invisible, un aviso satánico ?.

Són davant la casa on va néixer MIRÓ. L' experiència dels dos és un tema per una altra entrada, obre una finestra creativa important.

No l' importuna que li faci  la foto, sinó aquella cosa per la  qual està protestant, és el dia, diu , de la protesta contra MONTSANTO. Tot el meu suport.

En resum, tal com ha dit Rafael Alberti: " Sobre una simple cortina, que la paraula troni"

( Del text llegit a la inauguració el desembre de 1997,Anafil3) 

L'ombra de la B de Brossa es projecta protectorament ? Poèticament ? sobre el carrer, persones i
vehicles.

i sobre un espai, una tarima vermella,permanent, una invitació obertament seductora,   com no en forma de mitja B, on un aplec de lletres daurades diu:

QUAN UN PAÍS NO VA A L' HORA, EL PRIMER QUE SE'N RESENT ÉS EL TEATRE 

A un noi se li escapa una pilota i la recull als nostres peus en aquest moment,
 tot és un instant, tot és fugisser.  El temps podria ser només un espectre en un mirall il·lusori  com el del poema del POLIORAMA  ?
Podria ser una pilota  que se'ns escapa, com la d' aquest noi ?  O  una B ici que no para si no volem
Avui recuperem  la pilota juganera que sembla que Brossa ens  llença  de sempre  
Es molt bonic el final del llibre de PERMANYER, BROSSA X BROSSA. Diu Brossa el  1992,:

En aquests moments, el que em fa més goig de fer és pensar, pensar, a fer coses, i , potser encara més, pensar com fer-les, tal vagada perquè n' he fet moltes. Actualment, és un plaer dedicat gairabé totes les tardes a la Filmoteca, plaer semblant al de sortir al pati a jugar una estona

 ( L' entrada va per CÉLIA  de la Fundació JOAN BROSSA, guia de  de l' itinerari,  més que acompanyar transmetre el seu coneixement   i entusiasme,  que també, ens ha fet jugar  de  poesia  en aquest pati immens que avui era la ciutat de Barcelona )