OLIBA 
A peu de pedal,   per conèixer el territori ? Li calia ? No li pertanyia ?  Fill de la classe "comptal dominant, gestor  eficaç  d' interessos patrimonials materials i tan espirituals com es vulgui dels seus.  El pedal  en els orígens, un peu molt destacat 

Surt  del seu pedestal
No puc saber, de moment, què  ha volgut indicar l' escultor amb aquesta postura . Inevitable jugar  amb coses a sota. Inevitable: ella no hi podia faltar. A  més, és com quasi tancar aquell  circuit iniciat  pedalant amb ESPRIU amb un peu d' OLIBA ( CABRETA (?) ) al pedal. A l' altra extrem de la plaça davant per davant, com de vetlla permanent amb el gran abat,  ens enlluerna, pel sol, un poema dedicat a l' OLIVERA del no menys gran pedalador de pàtries  SALVADOR ESPRIU.
Seria molt bonica la història  sense res a sota de peus com aquest.
Per jugar  bé amb la informació res de més encertat que jugar amb la que ens dóna un  vell i rigorós  historiador molt conegut ANTONI PLADEVALL I FONT El seu document "OLIBA, COMTE, MONJO, ABAT I BISBE en el mil·lenari del seu abadiat a Ripoll"  ens il·lustra a plaer. Per exemple, ens informa de qui eren  els seus pares:  OLIBA CABRETA  i ERMENGARDA,  comptes de... uf ! ,  simple detall  sense importància , però que deixen rastre en noms de ponts propers,a la ciutat de CAMPDEVÀNOL.Altres detalls: defensor dels lladres, usurpadors, lladres ( a SANT PERE SACAMA I VACARISES per exemple )   que volien apoderar-se del seu bens  patrimonials; va ser compte  de Berga i de Ripoll, en un territori  sotmès al peu de la violència feudal, i en mans de les grans famílies, ( com la d' ell i les de sempre)   va renunciar a ser-ho, per ser monjo  en una època , canvi de mil·lenni on en un territori de frontera , ple d' oportunitats  expansives, col·lecionista de relíquies, viatger, administrador de l' SCRIPTORIUM amb còpies famoses conservades a grans museus, promotor de PAUS I TREVES de dissabte a dilluns, ampliables a dimecres,  dijous i divendres per tal que l' economia no es ressentís en excés, i als mercats poguessin assistir gents i subministraments, el seu peu  no sembla que sigui massa de ferro, , els seus estarien contents i els "no seus" segurament també. Això de no treballar en festius, ha durat molt , de fet jo he conegut les pors  de treballar en festa en la postguerra , s' havia de per lloar el senyor en el seu dia com l' església manava,. No obstant  l' explicació  que em van comunicar els meus, no era precisament religiosa , tenia a veure amb  el maquis , i el braç i  peu, ( puntada als no seus, )  que l' església donava al poder civil i militar.
Algú que posava ordre, fundador de monestirs...  , com és que no és sant,? Em pregunto amb la meva bici quan el veig al costat del monestir que ell va fundar ( de fet cal mirar la inscripció, per tenir la certesa que en un lloc com tal no sigui una imatge d' un sant beat )  No pot  ser. L' escrit de PLADEVALL , sense florilegis ben fonamentat, Pladevall de sempre ha estat fiable, ens allunya OLIBA, com l' escultor amb el seu peu tant  prominent, de l' excés de  pensaments beatífics.
La tasca de l' historiador, Nadal, per exemple, ABADAL, JUNQUERES, etc,  ha de fonamertar-se en documents , el contrast  amb les dades, , les restes del que  no es va cremar, tasca apassionant ...
no més em sap greu que l'  origen del escrits literaris, textos no  judicials d' OLIBA no estigui prou clara (?) 
Un peu d' estàtua com aquest pot donar molt més de si. Jo  no en sé més
La imatge sencera i l' entorn, a l' itinerari de demà.
I sense màcula ortogràfica, uf!