A FRENCH CHIEN
No goso mirar-te als ulls.

Ens acompanyes  seductorament  tota  la ruta d' avui.
Entenem aviat què vols

Una forma de conservar el circumstancial vincle  mediador entre tu i nosaltres.  Primer  un simple pal, o branca, encabat, quan el bosc  espesseix, una pinya !
Simplement una pinya.
Tu esperes que   entrem en el teu joc. Ho fem. Ens fas jugar  tot el camí  sense parar.
Com ?
La llencem. Tu corres  La prens. Corres un bon tros amb ella a la boca.  La deixes a terra  i et coloques en posició, tal qual a la foto  esperant el nostre moviment.
Si passem de llarg, l' agafes i repeteixes la jugada.
Si l' agafem i la llencem...
Si provem d' agafar una de diferent , tu busques la primera.
Si cau a l' aigua , poques vegades passa, tu et llences a la pesca i captura.

Si ens desviem per veure un salt d' aigua, tu ens segueixes.
Si descansem , tu també.
Ah! Quan comencem la ruta al poble ja a la sortida, a l' asfalt encara i travessant camps, el lloc més sensible a la confusió i  perdedor , tu ens indiques el camí ? Creiem que si  i creiem que el conèixes. Bé, te´n vas amb tothom o ens fas sentir que nosaltres et caiem prou més bé que la parella, del davant, també descansen a la cascada,
Tornes amb nosaltres i ja no ens deixem fins...

Molt amunt. Al  PLA DE LA BEGUDA (? ) Podries haver marxat amb algú, ens creuen dues parelles i un noi en solitari, que  sembla del  teu país. Però no. Seguim junts. Expliquem que no ens pertanys, conscients de la prohibició de circular amb personalitats  com tu.
Un pensament d' alçada: a banda de despertar la musculatura dels sentiments i d escurçar psicològicament la pesantor del que podria ser una llarga ruta, crec que podries ser  una reencarnació. En certs  llocs les anomenades ànimes en pena  poden trobar consol, tranquil·litat per a la reconciliació amb el passat i, per què no ? Iniciar una nova singladura  en aquesta mena de paradís de buidor humana... ple  d' animes  vegetals i minerals  molt solitàries

El crit de les marmotes, com d' ànimes molt més en pena, se sent més contundent perquè tu deus ser més font de perill que  no nosaltres, o podria ser que no, que simplement saluden , en llengua animal, a algú conegut i habitual .
Et guanyes una part de la nostra part de ració de llauna, de galetes, i una ungla de xocolata, no tenim més d' un dit.

La teva presència s' imposa, fa petita la grandiositat de la vall .  Saps estar.
Has tingut molta cura del ramat , què som sino per tu avui ?

El color dels albars és el teu color

I estas  on hem començat. Està a punt d' acaba l' etapa d' avui.
Ep! I les flors ?  Fantàstiques, contesto a  la fermière du fromage quan hem pregunta  per elles. Li parlo amb entusiasme de les violetes. Em diu   que par les fluers  millor  és millor el juny , que aquest  maig dolent, que altres anys  pluja i nevat... ara calor.
La venda de formatge, un èxit  comunicatiu malgrat la senyora venedora em diu  que no té prou vocabulari, en català. La bossa de paper i el paper d' enbolcall  recorda  

Produit du Parc naturel régional des Pyrénées  catalans 

Mentre compro a la ferme botiga, le fermier retira el ramat.  Veiem que el gos d' atura que l' acompanya  s' assembla a tu. Segurament els de la contrada són semblants a tu,com d' atura, d' aquells de concurs que els ensenyen a fer números  de circ amb  ovelles entrenades. 
Pregunto a la venedora per tu. Em contesta:

No és de la casa , 
aquests no és de la casa

M' explica alguna cosa,sobre un gos que va passar la frontière par la muntanya  amb algú i que van trucar de Ripoll  a l' amo d' aquí...
El fromage, bo, sabor natural.  Les flors captades ja les identificarem.
La pena, i tristor, sense classificar,   ens acompanya. Ens espera un callat dol, Un nou amic en una  terra que ens l' ha fet una mica menys   estranya.
 
 Aquests no és de la casa ?

On estaràs  el juny  ?