ÀLBUM
Nous sommes ici

Avui les ROQUES  es presenten amb un BLAU creïble.

I Montserrat mostra aquella dolçor blavosa  matinal  de quan es  despertaa  un prometedor dia de maig.  El color que veus no és el que jo tinc al cap. Les Roques Blaves a les 8 del matí  des d' Olesa, de veritat  tiraven el gris de sempre per agafar el blau més pujat. La percepció no falla aquesta vegada, eren blaves de veritat ,O era la llum ? O era jo en aquella tessitura ? Nous sommes ici , el cercle biciós comença, l' adoració  a les verges  de pedra, ancestral per descomptat.

Els conservadors guanyen al UK.  Em cala una idea apressada per Mercedes OLIVA: molta gent ha votat  a qui va en contra dels seus interessos. Una idea   semblant a aquella  que vaig sentir de viva veu un dia a MARCELINO CAMACHO:  com res més trist  que un treballador votant a la dreta. Idea semblants amb més de vint -trena  anys de diferència .Quina és la idea que han colat entre la gent perquè  el conservadurisme tatcherià i pepero guanyi una i altra vegada aquí i allà,

Mercedes Oliva comunica una idea: Cameron ha promès als llogaters de pisos vivendes socials de propietat estatal  que els podran adquirir-les  a un mòdic preu . Podran ser rics si com a propietaris les poden vendre. Expliquen el preu desorbitat en què el darrer pis de la privatització tatcheriana s' ha venut aquest dies (?)

Tot esperant l' únic tren del dia, Montserrat "asoma  , la seva alçada, cap de més  fàl·lic-totèmica del món mundial,   és present sino en tot  el recorregut d' avui, sí en moments clau:  inici aquí, al  final.  Sorprèn la seva  vista des de l' ALTIPLÀ, un tros del paisatge més sobirà de la  Catalunya de postal, un cop ben passat Manresa direcció Llleida.

Sense tècnica , ni traça, prenc imatges  des del comboi en marxa.La vista a banda i banda  em fa saltar del seient Només tu i jo sabem que aquell castell del fons i enfonsat des d' aquí, és MONTFALCÓ MURALLAT, el torre encara no té nom.
He pactat amb mi mateix de fet un crit ( no com el boig del tren de la tarda quan per fi es va posar en marxa) Només tu el sentiràs perquè és un so que  t' arribarà  per les lleis de la  física quàntica
És una alegria i una  sorpresa  veure com la serra trencada tanca el  paisatge, La mateixa alegria  de veure la muntanya en aquest dibuix d' ANTÒNIA PONS. La imatge  des del tren era semblant. El colors impossibles de reproduir , amb els meus medis ,són els mateixos que l' artista va deixar aquí,

Alguns del  matisos  dels verd ANTÒNIA  els va fer saltat de la realitat al quadre 

L' acostament a la realitat que fa l' artista és més creïble que la imatge que em queda en fotografia . No és la Segarra, però l' aparició de la mole de Montserrat en l' altiplà, com l' aparició de MONTFALCÓ a ritme de tren,..

El mar tindrà avui aquest color?

Ho veuràs a TARRAGONA, quan arribi.
La realitat  que capten els ulls i que la memòria fixa no és  d' un color monolític,  mil i un matisos la conformen.

No sé  el territori que trepitjo, vaig sobre rodes...

Deixem-ho pels que en saben, de fotografiar, pintar i escriure. Jo ni sé ni puc.

Con ruedas y a la loco por un idioma, como el territorio,  desconocido.

Canvi d' amplada de via, de companyia, de comarca, de País ? Ep ! Una vaquilla ? Picasso la va veure primer.
Una cigonya ? Si

En el seu niu, traient el cap.  Paisatge natural i escrit  de la ciutat més teatrera
Per què les enquestes  han errat el vaticini en les eleccions angleses ? D' un empat  a una majoria absoluta  va una "distanciota. A qui van preguntar ? Parlen de "cuina"  d' enquestes , els cuiners les  fan per manejar  la tendència?  No m' estranyaria gens.
Queda prou bé i no goso de continuar . Aquí s' acaba l' entrada ALBUM. Demà serà un altre dia,
L' entrada s' acaba  però, com tu vas dir una vegada,  el viatge no acaba ma.