DUBUFFET,
Galeria MARC DOMÈNECH
La ruta per  gaudir de la pintura, de l' art en general,  no necessàriament acaba en els museus i fundacions.
El passeig per Barcelona  continua i  la sorpresa de l' art no acaba.
Alguna cosa  comunica  DUBUFFET,no fa ni un moment que hem deixat la Galeria de Ptge Mercader,  quan a l'  estació de la Plaça Catalunya, mirem   en el tros  de paret  que el tren acaba de tractant de veure alguna cosa a més del que els nostres ulls estan veient.

Les seductores paraules dels vidres ?  El  colorit  moviment del quadre interior ? Què  ens fa entrar en el ,per nosaltres, nou recinte ?

Durant el trajecte  fins arribar a la gran ciutat parlem de qui érem en la història , al llarg de totes les etapes que han deixat gran empremta : primitius, ibers, romans ( obviem grecs, parlem a la tornada  ) nomanem alguns pobles bàrbars... edat mitjana... renaixement ...
Abans d' arribar a la Plaça de Catalunya , aquestes converses necesàriament han d' estar acotades, com de conclusió , convenim que " hem arribat fins aquí"  i et proposo  el joc d' endivinar  quina és la meva època  preferida. Ho endevines a l' instant : LA REVOLUCIÓ FRANCESA. ( masteguem  el lema, liberté, egalité, fraternité com si de veritat volgéssim que ens  calés  de nou un  sentit que no és el de la incredulitat i escepticisme  )
Hem sobreviscut fins ara,: com  és això possible ? I què érem  ,en cada una de les èpoques ?  A què ens dedicàvem ? Què és allò que fa que uns tinguin poder ?  Molt interessant la reflexió però ja som a Barcelona.
Es fa evident i ens  atreu el silenci del Passatge Mercader.
Què dius del silenci ?  Condició de...  estic d' acord.
Quan traspassem  la porta, la vetlladora, ens diu que al pis inferior  continua l' expocisió.
El tipus de pintura, em fa intuir que podria ser que trobés una   BICICLETA.
No la trobo. No pot ser !Miro la bibliografia,   escrits de l' artista

Paro atenció   en  un escrit :

LA MANO HABLA, Hay que alimentarse de inscripciones, ...

Si el viatge d' anada és una reflexió profunda sobre  el sentit històric de la nostra existència,i de com hem pogut arribar a ser el que som,  el de retorn , no podia ser sino una reflexió sobre la funció de l' art
( Efectivament. El que dius sobre la llibertat, com condició en la creació  , a l' igual que el silenci, és transversal a tots els temps  )

Costa de trobar  alguna cosa amb dues rodes i que sigui una bici, en el maremagnum d' imatges , formes bellugadisses, sembla que la pintura estingui, immersa, en un esbojarrat moviment de boques ulls,   
Finalment em sembla que  veig el que podria ser un intent de figurar una bicicleta. En trobo més  en altres il.lustracions  i conforme  miro amb més atenció  discrimino més formes no només de rodes o manillars....

O serà que la mirada fa la cosa ?

La Rambla  aquí pot ser un  maremagnum de color . formes... algú com DUBUFFET les posaria en doina a ritme, ho diu ell mateix,  de SWING o això m' ha semblat entendre

Un dels diaris posa com a titular en la informació sobre l' expocisió del pintor:  DUBUFFET EMBRUTA BARCELONA:

M' ineressa. No em deixa indiferent  , és diferent. M' agrada la línia que pretén seguir  la GALERIA. L' entrada és un reconeixement  personal al promotor. Ha guanyat si no un client un assidu itinerador

És a la sortida de l' estació d' on hem sortit al matí,trobo enganxats a  terra aquests cartells de propaganda passada.Potser   algú els ha fixat perquè passant per sobre els tinguem en compte o són una altra mena de fixar la propaganda per atreu la mirada ?
Al matí al bar del cap d' amunt d' Enric Granados , abans de trobar la galeria d' art , en una de les pàgines del diari on tractem de buscar on carai és la galeria a visitar, aturem les nstres midades amb amb un determinat reportatge a dues pàgines,  et pregunto si la vols mirar.
NO, respons, (  no és per manca d' interès, ni per indiferència)
L a pàgina  parla de l' alliberació dels CAMP DE MAUTHAUSEN. GUSEN
Just avui fa 70 anys.