dimarts, 12 de maig del 2015

LAIA
La barca vorejava els esculls , fregava el perill de les seques i fugia del parany callat de les anquines
En el nom de cada pedra... cada roca un  nom.
No és el paisatge i les coses que conté que ens atrapen , de cap manera.El que atrapa és allò que ens fa dir  de nosaltres, 
Tracto que tornin a port  unes paraules impossibles d' ESPRIU



No sé si aquests  roques de la platja de VILLASSAR podrien haver estat seques,  anquines o simples esculls.
La costa del MARESME, avui  divina,sense ombres...  bé, un cartell advertia els banyistes de la presència, perill, ! de roques enfonsades a l' aigua.


ESPRIU va escriure LAIA, ( de subtítol , unes esvanides  ombres del nostre mar )    als 18 anys,publicada per Sant Jordi del 1932.  Me n' entero que les crítiques,   el van deixar tocat  i va corregir moltes vegades l' obra fins els anys 60.
El  grau d' autisme d' ESPRIU,no seria un impediment  per moure la seva reflexió si les marines  pedres de SINERA no  estan gaure lluny d'  aquesta de RASSALIV, o de TAGNOM


Una obra incabada ? Deliberadament inacabada ? Aquí, solitària...  Una roca profundament solcada Quin contrast amb el  EL DAVID, de l' entrada d' ahir,  no ? A vegades ens diu més la incompletud que la perfeccció.
En aquest cas no hi ha un avís, ni "de perill" ni d' autoria. No gaire lluny si assitim al recordatori del naufragi del 1911. Sorpresa per la data  del recordatori 2014 ! Vides truncades , obres inacabades

Diria més coses de LAIA, les deixo per un altre moment.
Si que vull dir que questa roca podria molt bé tenir  aquest nom.

El lloc no és qualsevol. En l' entrada de demà  ITINERARI... m' agradaia ampliar la informació amb més  imatges.
Tornarem . I no deixarem de   preguntar a ANGELS I NORMA  creadores i artistes que exposen el seu art aquí. (  i que hem conegut )  si " LAIA" és també seva . A Premià  no hem parat  per conèixer   DIDIER LOURENÇO, un altre dia... Avui en  aquest lloc de VILASSAR  em pogut  respirar la seva  sensibilitat  desbordant.

( Mentre elabora aquesta entrada dues imatges m' impacten. UNA.  el neoliberalismo feroz del Rosell, president de la patronal, DUES:  les imatges de la noia detinguda per  dos policies mentre ella va cridant
Protestar no és ilegal
democracia sin mordaza )
Les deixo   )


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada