SABEMOS QUE NO QUIERE LEER ESTE MENSAJE

Lo leo:

Hay un tal AP  que bloquea con virus de A que se oculta en el S legítimo con la intención de instalar en secreto S malicioso que se apropia de su...
¿Se da cuenta de porquè debe leer este mensaje ?

La literatura de ficció , i les flors per guarnir el ram del terror , neixen  a cada instant.
Un altre dia:

SABEMOS QUE PREFERIRÍA "DEJARLO PARA MAS TARDE"...
Sin embargo, parte de nuetra responsabilidad  en la protección de su equipo y sus datos privados es asegurarnos de que no espere a que sea demasiado tarde...
AP le prporciona segurida incluso frente al S malicioso más soficticado creado en la red

La literatura de persuasió m' arriba  a la tecla de la voluntat

i premo l' equivocada  !
Sortosament no passa res, el amigo, hermano que todo lo puede ver comprende el error i no m' esborra l' escrit fins aquí
en un món buit  on només tingués una opció , l' error és impossible, deu ser l' ideal de la propagandística,fer-te creure que només tens la opció d' una sola tecla,
por eso quiero leer LA NOVES, ELS NÚVOLS D ARISTOFANES DE FA 2500 ANYS  a ver si se me queda algo,  a veces capto tan mal  a la meva manera los mensajes que me llegan que creo que me dan más que por tonto, impossible,
M' agraden les històries que m' expliquen des del cinema , falses adaptades o no, fins i tot de la HOLY BIBLE  WOOD. Ofeguen de sentiment l' enteniment i voluntat, però  avui  també els ELS NÚVOLS, LAS NUBES d'  ARISTOFANES, em toquen la tecla , en un dia especial en què hom arreu d' Europa celebra el 70 aniversari de la fi de la guerra .

Jo penjo aquesta imatge , podria estar més bén confegida, no en sé més. Són autèntiques.
El gat no és SÒCRATES,  però el gran filòsof era un gat vell - ho diu ARISTOFANES-  i  com ISI aquí, ell  apareixia penjat en  una  sistella en l' obra de teatre esmentada. Hi era així d' aqueta manera, com en un núvol, per explorar, i estudir més bé els fenòmens de sota.

Tinc la història - anècdota-  de com el meu  gat a vingut a parar a la sistella. ISI és un gran actor, amb la condicó que pugui disposar d' una molt bona  direcció. Així ha estat i  més que no el domini de la seva gatuna voluntat, condicionament o propaganda, nomes  la seva curiositat exploradora  ha fet que s' instal.lés còmodament per sobre de tot  el que l' envolta, està la seva capacitat de gaudi, tal com tu molt bé constates.
M' empasso   LOS DIEZ MANDAMIENTOS de la tele,  aquella llarga pel·licula  vista per primera vegada al PROGRÉS dels  60. No puc deixar de veure ara, en aquell   MOISÉS  amb bastó alliberador, poderos  un CHARLON  H.  amb   potent i perillós RIFLE en mà. Exeagero, però la mentalitat podesosa de la propaganda fixa , transmuta clichés com aquest,  estereotips i imatges del submón inculcades de fa temps. i que continuen quan es tracta de manenir i defensar uns interesos  determinats corporatius.
Escrits com els d' ARÍSTOFANES no poden sinó créiexer en territori on es permés el cultiu del  lliure pensament, on es pugui exercir la crítica i el qüestionament de tot.
La burla de SOCRATES, posat en un cistella, és una icona del pensament , no deixa de ser una manera d' exercir la llibertat , SÒCRATES era un personatge viu  amb unes idees que a ulls del conteporanis tenien la capacitat de disparar fort, dominava els artilugis del llenguatge, tenia capacitats que el diferenciaven de l' home normal de la tribu,  PODIA PARLAR  i fer-se escoltar.  Com el seu cohetani ARISTÓFANES ,en perìodes de maduresa i gran  creativitat  per a tots dos.  No se què viuria el poeta dramaturg comdemna i mort del filòsof a qui tan havia satiritzat
La lectura de NEPHELAI  té moltes cares, com els colors del verd  a la Segarra alta . Sócrates a la cistella  crida l' atenció, però els continguts, sota el color de l' humor, són demoledors : vaja MERDA D' EPOCA ! per més or de   què estigui fet  aquell segle. la pila de fem és constant , és transversal a tots els temps.
Entenc la festa ,dels rusos , però cal tanta demostració de força?
LISÍSTRATA  és una altra comèdia d' ARISTÓFANES.llegeixo que LISÍSTRATA exergeix el lideratge de les dones atenienses per tal que s' obstinguin de fer l' amor amb  els seus  marit mentre  aquests no signin la pau, cosa que ells són incapaços de fer. parlarem de com acaba.
LAS NUBES  està dividida   en aquestes parts
PRÒLEG
PÀRODE
SEMIÀGON
ESCENA IÀMBICA
ESCENES IÀMBIQUES  I INTERLUDIS LÍRICS
PROÀGON

ÀGONI

ETC.
però deixo aquest COR DE DEESES  ( la tradució catalana ha de fer un canvi de sexe en els núvols, els NÚVOLS no poden ser deus com li cal a la trama i cert sentit de l' obra ARISTOFÀNICA  )per una entrada a banda, potser demà quan arribi de  AGONI al  també bíblic ' EXODE.

No  puc deixar de banda la imatge furiosa de MOISÉS / CARLOT HESTÓN disparant  contra la mutitud orgiàsticament embogida pel BECERRO DE ORO allò de:

qui no ha  respectat la llei, mori per la llei ,

i a todos los malos se  los traga la tierra com el mar a los ejércitos del faraón 
Què bonita peli, : el pueblo esclavizado, por la multinacional egipcia, del ladrillo, més esplícit ja no pot ser, que no me'n sé avenir a la lucidesa  dels guionistes, entenc que els de la tele la reposin cada dos per tres,la sortida ÈXODE és una capítol a estudiar amb deteniment, és una joia.
Pero para  un angelito como yo la peli daba algo de  miedo,( i las escenas  del becerro... )  no estaba, precisament , nominado en el  lado de los buenos.  y el infierno no era una metàfora tècnica  sinó una maliciosa figuración, meta  ineludible caso de,  no exactamente de no cumplir la ley, de eso no tenia mucho.  sino de  pecar, i  de eso... uf !