Amb B de POESIA VISUAL

itinerari per espais  lletrats i poetitzats en una ciutat que políticament obre de nou finestres  a l' esquerra.

 a les portes de la sala, el  RELLOTGE IL·LUSORI. Entra.  Un incommensurable  temps  saps que  comença.

VIA MORTA

SANT JOAN DE , les ... A. LA REVOLUCIÓ DELS ESTATS MEXICANS, per fi, UN MONUMENT COM CAL

Què caray, prou d' església  i opresió medieval. !

MOLLO CAMPRODON

BTT, de SETCASES A ESPINAVELL
AMB B DE BOGERIA

Apreciats amics de Oci Actiu,Pirineus Bike de Ripoll
He pogut completar  la ruta que em vaig proposar.   Si vosaltres em vau recollir a l' estació de Ripoll a les 10 i em vau transferir amb la meva bici  a SETCASES , passades les sis de la tarda, ja era de nou a Ripoll per agafar el tren de les 7 de la tarda. No he parat  de  trotat  en tot el dia, especialment per la pista  fins ESPINAVELL, com el poltre de la foto.
Crec que ja coneixeu el trejecte i estareu d' acord que és "una bogeria"  només per bicis agoserades amb ciclistes poc assenyat... o no.
Les pedres  de la pista especialment de la baixada- GRAN BAIXADA DE CATALUNYA. són espectaculars, posen a prova la fortalesa de pneumàtics i ossos.
Val la pena el sacrifici de la pujada fins les costures  de les grandioses  faldes del COSTABONA. El verd absolut  acompanya les  vistes d' un Pirineu aquí  GENTIL que sembla fer-se petit a mesura que  pedalem amb la vista fins el mar d' una i altre banda. Veure el  CANIGÓ lligat per  la cordalada muntanyera al,des d' aquí,  imponent  COSTABONA,  és una experiència que omple de sentit la  immensa  mística verdagueriana. Som en una TALAIA - tot el trajecte en realitat ho és -  però en  el pas del TER al RITORT  la riquesa  s' esdevé luxe...
Recomano la ruta en aquest temps.  Entre setmana el pas de vehicles no és massiu de cap manera i els cavalls   amb les  seves cries els pots trobar  prou tranquils.
El Pirineu en aquestes condicions, una "bogeria" pels sentits  altament recomanable
Moltes gràcies pel vostre suport
La baixada fins Ripoll  per variada, no  se m' ha fet gens  pesada. La RUTA DEL FERRO, des de SANT JOAN, la guinda final del dia.
Una abraçada i molta sort en la vostra tasca
Anton

MADRID AMB  B,  DE BARCELONA
 
tenim gent molt bona que genera il·lusió i  interès per la cosa pública 

LISÍSTRATA

Trempats, molt trempats   atenesos i espartants, clamen la fi de  la seva  guerra.

Que comenci doncs el ball,
i convoca les tres Gràcies
Ártemis...
Apol·lo...
Dionís, el d' ulls ardent, 
envoltat per les bacants
...
A les ribes del Eurotas, 
són com poltres les donzelles 
que aixecant gran polseguera
hi fan salts salts escabellades ,
com bacants esbojarrades
Vine, lliga´t una  cinta als cabells , i salta amunt com un cérvol
...

ARISTÓFANES , LISISTRATA, versos finals, Traducció de Crsitian Carandell Ed Adesiara, 2010 .
No acabo de creure el que acabo de llegir. Em sembla talment increïble que es pugui fer una obra de teatre d' aquesta manera. Costa poc imaginar-la. Molt imaginar que s' hagi portat a l' escena tal qual.
 Un dia más de sufridor tren, un dimecres habitual de retard, fa possible la felicitat de poder acabar LISÍSTRATA de ARISTÒFANES
(les ceràmiques  estan a l' exposició DEMOS viure en democràcia al MAC. L' expoció dedica un apartat a LISÍSTRATA:  Del  batibull  de l' exposició trec poca cosa,. La  lectura de la comèdia  d' ARISTÓFANES, igual que LAS NUBES fa dies,  mulla més.
De la visita a l' ARQUEOLÓGIC no ' agradaria que el nom de les Tres Gràcies, representades en un bonic mosaïc romà,  caigués massa aviat de la memòria
A veure es deien
VIRTUD
BELLEZA 

i ...

 
i mira que me'l vas repetir


Pujo a la  a biblioteca  del museu -  imposa tal   aplec de llibres i d' informació gens virtual  de la capa de tota  la terra que tenim sota els peus  -  per tal de veure si s' ha editat algun catàleg, i tenen alguna informació  sobre l' exposició DEMOS.No res , m' he de conformar amb el tríptic, i el que surt per internet... recomano en  la meva  paperta d' opinió/votació el llibre d' OLALLA: No és el mateix llegir un llibre d' alçada que veure una exposició de nivell  de primària, que tampoc , no hi portaria escolars(1) crec que no portaria ningú que no hagi llegit el llibre d' Olalla.  M' agradaria saber què s' explica els diumenges en la visita guiada.

Allò que ens arriba del passat està sovint  fragmentat, acompayat de capes i capes de bosc que no deixen veure un arbre- millor ARREL- o SOCA  en concret d' una època determinada. La interpretació, com els fragments dels somnis, s' imposa,del tot imprescindible ? Difícil la lectura de restes, difícil fonamentar opinions completes  sobre los pedacitos rotos  ,  sobre el trencadís del passat, 

No deixar pedra sobre pedra

Ha estat un lema de llarga tradició històrica.
Com ha estat possible que ens hagi arribat  LISÍSTRATA tan  sensera, contundent, sense ambigüetats  ? "Vint i cinc segles ,segurament al llarg del temps ha tingut  sempre admiradors i que han tingut voluntat  de conservar perquè no fos  oblidada i pogués continuar...        
Ja recordo....

Havia oblidat el  nom que més m' agrada,

ENTUSIASME

(1) I si un alumne  fa  la proposta de representar-la ? I si fonamentava la  seva proposta amb arguments democràtics  i recollida de signatures inclosa ? 
Com és que en la meva educació ningú m' ha parlat  d' aquesta important fita en la comèdia àtica , que permet entendre  de primera  aquell món.
Bé , reparo  la meva ignorància i me n' alegro que algú , a partir de l' exposició pugui recordar  aquest nom.

DE SOCA-REL

És el lloc on hi havia l' arbre nomenat en una antrada anterior.  S' està fent un treball a fons. Exhumades les arrels queden a la vista un moment. Poc. Aprofito la marabunta , som al dia posterior a .. i alguna cosa inacabada sembla apressar-se  abans de... 

Demano als treballadors, no al "manador" de la foto,  si em  poden  donar un tros del descobert. Em responen que cap problema, per fotos , tampoc.

No és un trofeu, és un record rescatat, és la constància tangible d' allò que va  existir .

 El continent és un envás de porex d' una adquisició recent , el retinc per si trobo alguna utilitat , ni que sigui  identitària. Sigui com sigui,  costa desfer-se d' aquestes  formes. Necessita cert temps per pair que no les veuré  més.  

Quina identitat deixa una ombra ?

On arrelen els Núvols   ?

El Diccionari de l' IDEC posa aquest exemple:  és català de soca-rel

De soca i de rel, mare de déu !, quina inversió identitària pot donar   estar  arrelat profundament en en una terra remoguda per posar dues places mes de parking ? 

Continuarà  el des arrelament.

DOS

Acabo el llibre GRECIA EN EL AIRE

Va d' arrels: de la cultura  ,  de la la historia, de rescat  del passat  a través de" trossets" que permeteten llegir allò que va passar i donar forma al que era.  Anem a Atenes un moment,

HERMES,  ESQUINA EOLO 

Aquí, en la esquina de las calles  de Hermes y de Eolo, en esta casa  de paredes rematadas por antefijas de cerámica  como las de los templos antiguos, estuvo un dia  el verdadero café La Bella Grecia , aquel famoso local de donde arrancó la marcha popular para exigir la abdicación de Otón

Som al S XIX , Otón  era algú que ja va endeutar el país el 1832, el deute de Grècia té profundes arrels històriques que Olalla en el seu llibre ens aclareix. de manera inequívoca i contundent.
Hoy se aloja en el immueble una transnacional de la moda,
...
...esta esquina ateniense nos ofrece  al menos una potente imagen simbólica: la antigua "Asamblea del Pueblo2 ocupada ahora  por un moderno ejemplo de "Globalización"; el ciudadano crítico sustituído por el consumidor indolente.
En los tiempos del rey otón y de la Bella Grecia, las revoluciones se hacían contra el absolutismo político de origen monarquico y contra la opresión imperialista
...

Aquí tenim un nom:  VAPOR , va existir una fàbrica de teixits , com les de BANGLA DESH INDIA etc , Hi havia un arbre

i dues places asfaltades més d' asfalt.

 BROSSA PREGUNTA A JOAN MIRÓ  COM HO FEIA PER ALLIBERAR EL SUBCONSCIENT
 Aquesta va ser la resposta

Tan bon punt em poso a davant una tela, entro en trànsit. El fet de pintar ja és suficient

LA FEINA EN DISSABTE

Aquí us pico l' esquena amb la ma dreta.
Els escriptors escriuen un text
contingut en un llibre, que pot
existir al marge del text. A mi
m´agrada de fer llibres, o sigui,
ser autor de tot el procés,
no pas solament del text,
Que, sumades,  les xifres
donin tot el valor, perquè
si escric un número m' agrad
que toqui la pell.
I ara, en lloc de dir la paraula serp,
mengeu-vos una cirera

( Joan Brossa de La clau a la boca, 1997)

Les cireres són del veí,   són sobre  el seu text de la U fet per Brossa en el llibre  de L' ABECEDARI DE LA LLIBERTAT, Corbera d' Ebre.
El carrer de LA CIRERA es travessa tot caminant cap a LA SECA
la col·laboració de dos creadors punters com TÀPIES, i BROSSA confegint llibres conjuntament  és motiu per indagar més i visionar les obres realitzades. Brossa va participar amb altres creadors: CHILLIDA, el mateix Miró, Ponç, , etc.
Bona collita ! !

-BROSSA
amb B de BICI

la gent de la Rambla parava a mirar el que miràvem. El concepte de poesia d' en  JOAN BROSSA ens atrapa enlluerna i inspira.

Em fas veure com el colom està pujant escales,  en tisora ? Com es diu quan ho fa pas a pas i no de saltiró en saltiró ?

El MACBA conserva  el legado de BROSSA. La poesia és tot, i si és TOT, és per tot  arreu on miris. La teva mirada  la fa . És un concepte a madurar,  encara és jove.
FOIX, amic i impulsor  del potencial poètic    brossià, li va dir que fes sonets. Diu que ho va provar però era massa encorsetat, la seva poesia tenia altres límits que no els de la métrica hortodoxa  

Com niu resolt al carrer,

una façana es pot tornar museu 

( Brossa , del Quart llibre se sextines81-86

La ciutat l' ha apreciat, se l' ha estimat, com algú entranyable  de qui no pots  fer res més que caure rendit, perdudament enamorat.

En art senyors hi sobren les repeticions

Ho va dir als Jocs Florals de BCNel 1985

Botiga EL INGENIO, diu que pot tancar. Llàstima
Què serà d' elles i de les LLETRES GIMNASTES ?

És al REI DE LA MAGIA , lloc brossià A la mà té un joc de cartes  BICYCLE, centenària marca dels EEUU.Aprendre trucs de màgia o jugar al póker pot ser una delícia pel tacte manejant-les. regalar-les a les amigues gòtiques, un puntazo. Para el enemigo invisible, un aviso satánico ?.

Són davant la casa on va néixer MIRÓ. L' experiència dels dos és un tema per una altra entrada, obre una finestra creativa important.

No l' importuna que li faci  la foto, sinó aquella cosa per la  qual està protestant, és el dia, diu , de la protesta contra MONTSANTO. Tot el meu suport.

En resum, tal com ha dit Rafael Alberti: " Sobre una simple cortina, que la paraula troni"

( Del text llegit a la inauguració el desembre de 1997,Anafil3) 

L'ombra de la B de Brossa es projecta protectorament ? Poèticament ? sobre el carrer, persones i
vehicles.

i sobre un espai, una tarima vermella,permanent, una invitació obertament seductora,   com no en forma de mitja B, on un aplec de lletres daurades diu:

QUAN UN PAÍS NO VA A L' HORA, EL PRIMER QUE SE'N RESENT ÉS EL TEATRE 

A un noi se li escapa una pilota i la recull als nostres peus en aquest moment,
 tot és un instant, tot és fugisser.  El temps podria ser només un espectre en un mirall il·lusori  com el del poema del POLIORAMA  ?
Podria ser una pilota  que se'ns escapa, com la d' aquest noi ?  O  una B ici que no para si no volem
Avui recuperem  la pilota juganera que sembla que Brossa ens  llença  de sempre  
Es molt bonic el final del llibre de PERMANYER, BROSSA X BROSSA. Diu Brossa el  1992,:

En aquests moments, el que em fa més goig de fer és pensar, pensar, a fer coses, i , potser encara més, pensar com fer-les, tal vagada perquè n' he fet moltes. Actualment, és un plaer dedicat gairabé totes les tardes a la Filmoteca, plaer semblant al de sortir al pati a jugar una estona

 ( L' entrada va per CÉLIA  de la Fundació JOAN BROSSA, guia de  de l' itinerari,  més que acompanyar transmetre el seu coneixement   i entusiasme,  que també, ens ha fet jugar  de  poesia  en aquest pati immens que avui era la ciutat de Barcelona )

PAIDEIA

Feliç encontre  de dues lectures:  JAEGER i  OLALLA
Des del llibre GRECIA EN EL AIRE, bello recorrido  de OLALLA por la ATENAS actual,  concretamente  en el capítulo POR EL SUR DEL ÀGORA surge una pregunta fundamental:

¿  qué es lo que permite al conjunto de la sociedad convertirse en portador eficaz  de tal soberania ?

La respuesta:

No es otra cosa que el cultivo adecuado de  de ese don expresamente humano - la virtud política -  a través de un proceso voluntarioso, impreciso, constante, individual y colectivo que los griegos dieron en llamar paideia

p78
 El apreciado immenso  libro de WERNER JAEGER   está dedicado únicamente a tal concepto. La riqueza del cruze  de datos està asegurada
También la tristeza
¿Qué ?
¿Por el  encuentro del estudiante que fui con el  lector actual  de la actualidad que Pedro Olalla muestra ?
No niego la añoranza  del tiempo pasado. Pero la  palabra  "ideales"  del subtítulo,  

    IDEALES DE LA CULTURA GRIEGA 

No puede dejar  indiferente y   triste  porque  pasados años, como cuarenta, y  siglos de aquella Atenas, veinticinco,   lo que preveíamos  de jóvenes que seria una  realidad  LA DEMO CRACIA , continúa en situación de IDEAL.  Aquella creación del espíritu griego, hoy continúa siendo una aspiración, es triste  en un dia como  hoy manejar, intentar casar   conceptos antiguos con  realidades nuevas, sean de Grecia o de aquí.
Molt bon llibre, el de Pedro Olalla
Como un guia experto  de la ciutad,  nos hace recorrer los lugares históricos,  lo que queda: piedras, inscripciones, ruinas, etc, al tiempo que nos muestro la que fue y que no es porque nunca se ha llegado en los siglos de los siglos de historia humana que llevamos.
Uf!

Del  espíritu  àtico... añade más adelante,

 " nos cueste o no creerlo nacieron la política y la democracia  en su sentido pleno y aún inalcanzado

p81  Para pensar y continua el recorrido:
De la PAIDEIA a  la muerte de SÓCRATES, y a continuació aborda el tema de la esclavitud, punto negro, de la antigüedad, sólo de la antigüedad ? Parada.

  Subcontractats,   a la telefónica, un edifici fonamental en la  vida socio polític i històrica de la ciutat. Hoy protestan , se encierran, llenan de color  azul un  céntrico rincón de  nuestra àgora , PLAZA CATALUNYA.
Diu l' autor de GRECIA EN EL AIRE.
La esclavitud no fue  en modo alguno  cimiento y condició de la democracia . Hubo esclavos y mucho peor tratados , en infinidad de lugares  donde nunca exixtió la democracia. Hubo esclavitud mucho antes  de la democracia ateniense , y la gran esclavitud -  com sistema - llegó precisamente  después , con la supremacía  y la dominación de Roma. Entonces no fue sólo la guerra ni las deudas , sino la caza del esclavo , el comercio humano, el sometimiento  arbitrario de poblaciones enteras , la esclavitud de clase, la esclavitud com sistema  económico y social. Y eso  no lo detuvo ni el cristianismo, ni la instauración  del mundo feudal ni tampoco su caída. Han pasado veinticinco siglos  des del nacimiento  de la democracia en estas colinas  y el mundo ha visto sucederse, uno tras otro, imperios esclavistas. Y cientos de millones de personas han llevado grilletes  des de entonces. Y la democracia sigue siendo un proyecto inconcluso
Uf! Podria parar aquí pero el dia és rico en imágenes.Mas  abajo en la RAMBLA BROSSA participa del encuentro , un palacio, la guia de hoy aquí, CÉLIA,como Pedro en Atenas,

 recuerda quien fue su dueño un dia, cual  su fuente de riqueza y como el gran VERDAGUER  le  cofesaba, sus pecados y tubo que purgar los pròpios. La memória histórica y poética de hoy  juntas ( también con el gran  BROSSA ) Como no , como siempre

Ai ! Leones ! Los hubo  que se lo comían   todo

Sigue  Olalla con su repaso històrica  completo de la esclavitud.,

 Y sigue habiendo esclavos, más de treinta  millones de esclavo.Una cosa está clara: que si en aquel lejano tiempo era cuestionable  la necesidad de la esclavitud  para la existenca de la democracia , en nuestro tiempo  vergonzoso e hi pócrita , con un grado de riqueza y desarrollo como la humanidad  no ha conocido  en ningún otro momento de su historia, la esclavitud moderna - la que tiene ese nombre  y la que no -  es injustificable  com  supuesta condición  para el sustento de nuestras aparentes democracias

  

ANACREONTE

Con la suave Venus,
en delicioso lecho,
dormí entre frescas rosas,
dormí amorosos sueños

 SAFO, fragmento 

Desciende, Venus bella,
y en las doradas copas
con el sueva néctar, 
mezcla pupúreas rosas, 
y a mis dulces amigos 
que tu deidad adoran , 
con divinal bebida 
inspira y alboroza

  SAFO, cantilena III

La rosa de Cupido
juntemos a Lieo
y de ella laureados
bebamos y juguemos
La rosa, que a las flores  es suave ornamento
y del verano alegre
el cuidado primero
la rosa, que a los dioses
es deleite, y por esto 
de rosas  coronado
danzas sigue el de Venus.
Haz ,pues, , oh padre Baco,
que de rosas compuesto,
y de lira adornado 
me reciba tu templo.
Süave daré olores.
süaves diré versos,
y juntos yo y mi dama
süaves bailaremos.

ANACREONTE, De la rosa 

Desde el Olimpo baja
el amor a la tierra
con su púrpurea banda
que el leve viento ondea.
SAFO, FragmentosXI

Y cuanto a lo primero,
de Atenas cuenta veinte
...
Los de Lesbos   tras éstos
con los jonios refiere, 
y los de caria y Rodas, pues son mas de cien veintes
Pues di: ¿ tanto has amado ? 
¡Oh!, si  advertirme quieres,
aún no cuento los Siros
...
Pero ¿qué? No es posible,
sin cansarte que acierte 
a nombrar los de Cádiz
que yace en el ponient
ANACREONTE ,  De los amores

Pónteme al frente, amigo,  amigo
y tierno y amoroso,
despliega, ¡ay me !, despliega
la gracia de tus ojos
SAFO, Fragmentos, IV

Amor entre las rosas,
no recelando el pico
de una que allí volaba
abeja, salió herido,
...
ANACREONTE, Del amor



Contigo, noche amable, 
viene todas las rosas;
...
SAFO , Fragmento de fragmento

ponemos sombras y rosas donde debe decir cosas

Amo el  brillante lujo
amo las cosas bellas 
y el resplendor y el fasto
mi corazon desea
SAFO, Fragmento  

pero tu sonrisa
vale más que todas las rosas  
anacreónticas y sáficas juntas