Si les memòries com les de GAZIEL es poden fer circular com novela, què passarà amb les de TERESA PAMIES ? La necessitat de contrastar pensaments, trajectes és fa evident perquè el paisatge literari o no que dibuixen els llapis dretans no facin massa mal, de tan bonic i enlluernador Cal nous camins , altres vies, i testimonis amb clares, properes i contundents pinzellades: el 1974, QUAN ÉREM CAPITANS i el 1975, QUAN ÉREM REFUGIATS. juntes en MEMÒRIES DE GUERRA I D' EXILI. a Proa Memòria, 2000. Aniversaris, 40 anys,! Val la pena el record . A por ellos, sense treva...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada