Cap placa ni indicador per recordar els presoners que acabada la guerra incivil van passar pel monestir. A la gent d' aquí no li calen per recordar el que va passar. Poden parlar. Està en la seva memòria. Saben el nombre de presoners que hi havia, o que hi podien cabre entre aquests murs: vuit cents... saben que ells mateixos van ser obligats a construir-los.
SANTA MARIA DE HUERTA estava en la teva parla. I en la meva
Avui algú del poble ens parla i corrobora l' ús del monestir com CAMP DE CONCENTRACIÓ.
Aquest escut sospitosament esvaït, mostra la força del temps i la debilitat de la pedra en aquestes murs. Els va veure passar ?
El temps parla aquí amb molta força. Al costat, un JALON abundant , net i silenciós, no s' emporta ni records ni ombres.
Les pluges d' ahir inunden i arrastren un espai de memòria d' uns i altres. Una abraçada a la bona gent afectada.
ResponElimina