GUIMERÀ

Tenim  moltes humitats, a la casa. Per dalt està tot a terra,. Fins aquí ho han arreglat. però tenim moltes humitats i no sabem d' on  vénen. Posem dos aparells d' aquells que la miren. Recollim molta aigua . No sabem què passa...

Danvant d' aquest discurs, el nostre queda aparcat L'   escoltem d una   senyora gran en bata que ens trobem sota les arcades finestres, al portal de casa seva.  Cap interès  d' enunciació per part nostra. No toca. Només ens queada callar , escoltar i corroborar.
Podem dir tot el que es pugui dir d`aquesta població, pedres paisatge i neu,   animada per la cantarella  cabalosa avui del CORB i per la simfonia de les miler d`altres veus que avui l' acompanyen , la conca ressona exhuretant de vida i riquesa alada, com el conrn de l' abundància  musical en clau natural
Podem fer totes les fotorafies de rigor i de record, recórrer  el laberint de carrers esglaonats i arcades i racons  de vellesa subtil...
Però... pot més la  contundència  d' aquesta dona. que ens informa de les humitats a casa

Torres de Catalunya !  Aquesta és la que  encimbella  GUIMERÀ


                           


Pedreres.  Aturades per sort,però  amb les  ferides  visibles.

             
                                                               
                                                         
                                                                             

Torres del món.
Aquesta no cau . Un dit generós l' aguanta , per salvar el pobre conillet.
Trobo,  mentre penjo aquesta entrada, EL LIBRO DE LOS CONEJITOS SUICIDAS d' Andy RILEY.
Casualitat ?
Per cercar perills no cal accions com la del conillet. La torre de Guimerà , amb esglaons glaçats té prou risc per la vida de qui gosa escalar.
Pujem,  com a la d'  ALMENARA. 
Excuso dir  quina mena de bandera ens arropa  dalt  de tot.
I entenem com les aigues baixants per tot arreu, en un poble  esglaonat,  fan humitat a casa de la dona.
De lluny,  el poble, arrapat a la ladera , amb runes històriques , li cau a sobre.