Mucha mierda en EL CORRAL
No hi podia faltar. Si abans al Corral s' hi anava a cavall... i quants més millor
volia dir... que el corral s' omplia i la circumstància constatable de la digestió dels equins era bon senyal , i recollida en la parla una forma de desitjar sort.
La voz de FERNANDO FERNÁN GÓMEZ, a través de l' audio, ens fa sentir el significa EL CORRAL DE COMEDIAS al llarg de tota la seva historia.
Es mi bici mi caballo
El corral teatro mi libertad
Mi única patria la del pedal
Un viatge al carnaval de CADIZ amb parada a ALMAGRO. Lógic preludi.
Ella no entra, naturalment, però convenientment disfressada, ja és dins.
El ESPACIO VACIO és un llibre molt bonic de PETER BROK, en ell parla del teatre MORTAL, del SAGRADO, del TOSCO, i del INMEDIATO.
En el CORRAL tal que asi, hi caben tots.
És representació per ell mateix.
Te alguna cosa de sagrat. Per Peter BROOK el concepte equival a allò invisible...
Lo llamo teatro sagrado por abreviar, pero podría llamarse teatro de lo invisible -hecho visible: el concepto de que el escenario es un lugar donde puede aparecer lo invisible ha hecho presa en nuestros pensamientos.
M' agrada el que diu del TOSCO. Les explicacions de l' audio podrien en relació a la hitòria de l' època i de la gent assitent , etc, es poden assimilar al que diu BROOK i allò que hom pot imaginar en un lloc així:
mente da filo a la rudeza; lo sucio
y l
o vulgar son
cosas naturales, la obscenidad es alegre, y con estos elemen
tos el
espectáculo
adquiere su papel socialmente li
berador, ya
que el teatro popular es por
naturaleza
anti
-
autoritario,
anti
-
pomposo,
anti
-
tradicional,
Es el
tea
tro del
ruido, y el teatro del ruido es el teatro del aplauso.
No se si aquell que es representava aquí seria més TOSCO, que sagrat... El més probable és que tingués de tot: sagrat, mortal, imediato. Com tots i sempre per continuar essent.
El llibre de PETER BROOK ajuda en la reflexió sobre el teatre sigui l' actual o el de totes les èpoques. LA PUERTA ABIERTA és un reflexió important sobreel tema, però també es pot llegir com una reflaxió filosòficaNo hay duda de que una sala de teatro es un lugar muy especial. Es como un cristal de aumento y también como una lente reductora. Es un mundo pequeño que fácilmente puede ser insignificante.La fuerza latente del teatro se refleja en el tributo que ha depagar a la censura. En la mayoría de los regímenes políticos, incluso en aquellos en que la palabra escrita y la imagen gozan de libertad, lo último que se libera de las trabasoficiales es el teatro.
El viatge ens permet visitar tres llocs diferents, amb realitats i escenaris totalment diferents , però que en essència signifiquel el mateix. Val la pena dedicar una entrada específica. L' experiència ha estat molt rica al CORRAL, però també als de CADIZ i per descomptat al TEATRE DE MÈRIDA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada