JUAN GOYTISOLO
TELON DE BOCA

amb BICICLETA ! En el primer capítol, en la pàgina 13.

Comparaba su vida lo que le restaba de vida, a una rueda de bicicleta cuyo impulso exterior  pierde ímpetu y fuerza: sus estaciones i vueltas -las suyas,  no las de la rueda - eran cada vez  más pausadas y lentas

La força  de la comparació és brutal. Mueve,  ya,   sin nercia,   el relato.
La bicicleta armatoste insignificante  manejado  por Goytisolo lo eleva  al santoral de la literatura  como un nuevo icono indisociado de su conductor.
No calen més bicis en un relat Una com aquesta , malgrat hi siguin  només de roda, colma totes les expectatives literàries i  a satisfà sobremanera la posició  destacada en  aquest bloc.
Fins el moment les BICIS trobades, com les verges del santoral, estan ben tractades pels autors. Hi apareixen  i punt en alguns. La de GOYTISOLO, és la més  "tocada" i profunda
Continuo pedalant , i apareíxen dues  més, acompanyant com qui no vol la cosa reflexions importants:

Cuando observaba a los niños camino de la escuela, con las mochilas cargadas  de libros y cuadernos, o mientras correteaban con sus bicis, a la sombra  de los  naranjos, trataba de imaginar  lo definitivamente sepultado de la infancia,  ( p 18)

La conciencia de ser mero actor o comparsa  de acciones sin consecuencia  le devolvia el buen humor. Se abrigaba  del frio  de la cordillera nevada y salia  a pasear . Zizgzagueaba por las esquinas  de la calleja, se abria paso entre los ciclistas , automóviles  y calesas, miraba fugazmente los carteles de cine  con bellezas indús  y karatecas audaces, saludaba a los vecinos  y clientes de las tiendas ,se perdia en el bullicio y agitación de la Plaza    (p40 )

...

JUAN GOYTISOLO, Telón de boca. Galaxia Gutemberg, primera edició: gener 2015
 ( L' autor del text posa  data  Marraquech, novembre 1996 i Tánger. agost 2002 )

Goytisolo ja  tenia un lloc en Bv ici , pel seu PAISATGE DESTRUIT, per SEÑAS DE IDENTIDAD, per  la seva posició amb el món àrab en especial Palestina i els atacs a GAZA, pel curt amb JOAN BAIXES I ALBERT PLA, MEMORIA DE TORTUGA.  Ara, a més de la bici,  també per la CONFERÈNCIA    de Mèxic.
. Es tracta d' una disertació nomenada  EL PÁJARARO QUE ENSUCIA SU NIDO. No té desperdici. Em surt al pas cercant informació sobre JEAN GENET. El que exposa sobre la literatura és essencial. El que diu sobre la curiositat i el coneixement de l' altre  com inquietud poc present  en un pais  generalment objecte de curiositat quasi mai agent... No puc ni imaginar el treball que li espera en elaborar el  seu discurs en la recepció del CERVANTES enguany.

Aquesta és l' adreça
https://www.youtube.com/watch?v=3MzRJy9GLGU


...
Més que evident, més que admiració, Goytisolo deixa petja.
Aquesta seria  la bici  més adient, la trobo avui a Sant Salvador  de Gelida. Força per continuar pouant ?

En l' escrit  de GOYTIOLO  la cadena de muntanyes  formen part d' un  teló de fons de  significació  important, com límit, com perfeil conegut i identficat , com direcció a seguir. La boira  oculta una part, no és un límit

 

Laliteraturacontinuapedalantsenseparar