De les ombres de la memòria col·lectiva m' ajudes a rescatar una  història  amb BICICLETA, D' aquelles que no poden faltar en aquest bloc.Els objectes són importants per la utilitat pràctica que podien tenir. Ara i abans. La  bicicleta, per exemple,  per anar a treballar al tèxtil a  la fàbrica de al poble veí. A  cinc kilòmetres de casa.
Nomenem  l' any de LA HELADA. Un imprecís any avençat dels 50. Tu recordes   perquè era per la candelera, com avui . Aquell dia vas haver de baixar de la bici en tornar acabada la jornada perquè el vent era  molt fort.
Aquí també es  van glaçar les oliveres
Les memòries de GAZIEL  ajuden , per la claredat periodística  amb què es poden llegir, són un rica i generosa font d' informació per  diferenciar qui era burgés,vividor de renda, treballador que no podia viuere de l' escriptura , del teatre de la poesia, de la pintura, etc.Ho fa amb tots els grans de la culltura catalana  que coneixem. Ningú en podia viure  si no era   rentista.  Alguns havien de treballar en altres menesters...
Apreciem que ens digui  quin diari era    de dretes o d' esquerres i qui  finançava cada publicació. Parla de la  seva intenció de guanyar-se la vida dedicant-se a les lletres, tal  com  el cor li empenyia, l' entrada és dels  anys 2004.2006, UNA PERSPECTIVA ABRUPTA: LA VOCACIÓ LITERÀRIA.

Aquesta llinterna, un altre objecte a l' exposició familiar  , era del tiet que treballava al CARRILET. Era guarda agulles i la llinterna  pot posar-se en llum vermella, o verda. Ens  ho mostres. Efectivament,  només li falta la pila. Creiem que funcionaria, perquè el mecanisme  de canvi del vidre de color funciona. No sabria dir-te si el color negre de la llinterna, de butxaca, és l' original  o el del  pas del temps a sobre de la ximeneia.

Diu Agustí Calvet,

Allí ningú no havia pensat mai ni en somnis, que a Catalunya es pogués viure de la literatura catalana.

Més que un repàs ara històric  ( de revistes, diaris, dramaturgs poetes, literats,, artistes, premis de jocs florals inclosos )   llegim  tota la  informació necessària  per orientació d' algú que es vol guanyar la vida  en el món de les lletres i que ha acabat la carrera de lletres.  Tenia disset - dinou anys.

Les coses no van anar bé. Haviem de treballar  la terra.  Vam plantar  fresons  , a la partida de CAN CASES,  La gelada va ser tremenda  i la neu  ho va colgar tot. Pensavèm, vés, no en treurem res. Va arribar el temps i escolta, va ser una gran collita ! la neu  havia protegit les plantes... i fas el gest com si  del teu  fred, inici de la conversa, poguessis protegir encara aquella preciada planta 

Fa gràcia. El pare de Gaziel   els va impel.lir a marxar de casa a ell i al germà,  per guanyar-se la vida.  Més que burguesito, retrata  una típica classe mitjana, no pobre,  ni comdemnada a treballs manuals
Fa gràcia que en Gaziel no quedi desdibuixada, amagada, oblidada, la línia divisòria  diferenciadora de  classe social. És d' agrair. En tot moment saps en quin bàndol estàs. Unes memòries, són unes memòries, i en elles com en la millor novel·la de LESSING , està també  la història del nostre segle  
Té gràcia la descripció  de com es treballava de l' IEC d'  aquells anys. Hi va estar tres anys treballant entrar  No amaga ni l' espledor de la feina feta ni la justesa econòmica  en que s' havien de moure, per exemple quan venien savis de fora i calia orgatizar com a mínim un refrigeri...
  

Mai has  deixat de treballar.  Mai hem estat pobres.

Heus aquí un fet revelador: l' home més importants del grup de "L' Avenç" ( si prenem Maragall per un amic de la casa, més que per un membre de l' equip ) , Pompeu Fabra, no sel veia gaire bé mai per Barcelona, ni a la famosa llibreria, perquè, essent pobre, hagué d'emigrar. I es passà llargs anys fent de professor a Bilbao, fins que prat de la Riba , quan volgué, endagar el desori icicial dela Secció Filológica de l' IEC i donar-li consistència, el cridà a Barcelona.  

Claredat de conceptes: pobre, com Pompeu Fabra, per no rentista  , o  per no  disposar d' un coixí  de riquesa familiar  que li permetés dedicació exclusiva a...
Emigrant,com Pompeu Fabra,    fugat de cervells ?

I no era  escriptor...
Gaziel dibuixa el devastador panorama cultural  de principis de segle  XX quan cercava  sortida a la seva vocació. Ho fa d' una manera , d' una manera que costa poc  fer lligams amb la posterioritat.

Hi havia tan poc a repartir  entre els escriptors catalans , que ni els millors  a Catalunya no hi trobaven la vida 

Un cop gelades les oliveres, treure  les arrels d' alguna va donar feina a PACO EL HERRERO i a ANGEL .  Sabien, podien, els pagaven.  Com tu,  també eren  "Fabres" POBRES I EMIGRANTS   

La devastadora emigració , tan freqüent  en aquell temps a Catalunya- Albéniz, Granados, Borràs, Xirgu, , d' Ors, Pijoan, Carner, etc. -  era conseqüència  no tant  de cap inferioritat  substantiva com d' una inferioritat  numèrica, no compensada  ( com en altres cultures d' àrea petita ) , ans el contrari, amb la intensitat de la devoció  pairal. Quan alguna personalitat  eminent  es veia empesa, de grat o per força , a "canviar de colla" o a "volar  més alt", de  seguida Catalunya  li venia  petita , i no tenia  més remei que abandonar-la, per no quedar ofegada..
Aquest és el panorama  que tot arrossegant  les  meves carreres universitàries , jo veia obrir-se davant els meus ulls...

Els fills de PACO , és metge, el d' ANGEL, enginyer. Els teus, persones cultes, , els seus pares com els teus, com els seus avis,  nascuts per aquella època, PERSONALITAT EMINENTS.
 Quina sort haver pogut estudiar  sense ser de la classe...  com diria ? sembla impossible : rentista, i si com de  la de FABRA, pobre i emigrant ! És a dir culta i treballadora
Qui podrà fer-ho ara amb tots aquests... ?   Obliden la història, Gaziel,  la teva i la nostra ?  De cap manera  els teus escrits són els teus ulls per mirar-la des de llocs diferents i saber on ens ha tocat de viure
. Una biografia com la teva és com una novela, diria millor, res més, la que puc escoltar cada dia  és igual d' nteressant