FA FRED, i ha nevat.
Trobo una BICICLETA  en 
LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS
de GIORDANO, PAOLO, precisament abans de tornar-lo a la biblioteca. El relat  comença, molt oportú  amb L' ÀNGEL DE LA NEU, porta una data (1983) l'autor tenia un any...
Hi ha qui pesca propaganda encoberta de marques comerciades. Paolo en té una del conegut refrecs en aquest bloc nomenat AIGUA BRUTA. Allà ell  i  les nominacions   comercials importants en la vida dels seus personatges:

Va buscar l' auxili d' en Mattia, però el  seu company  encara estava absort  amb la vibració  de la "AIGUA BRUTA " del seu got

( La traducció del llibre és d' ANNA CASASSAS, salut tingui ! La del refrecs és meva. ) 

Cercar bicicletes... Santa innocència !

La que trobo és al p. 175:

- El teu marit  com et va conquistar  ? La primera vegada, vull dir. Què va fer ?

 Pregunta Alice,   a la SOLEDAD, (ho deixo així  de literal , sense massa por a errar el sentit: ALICE in Wonderland a la taula de casa seva  amb pare i minyona de companyia , SOLITUD suprema )
La contesta explícita  a la pregunta és: 

La Soledad va suspirar, simulant la nostàlgia de sempre.
- Em portava a casa en bicicleta  després de la feina. Cada dia  venia amb bicicleta - va fer-. després  em va regalar les sabates. 

Aquesta és la resposta.  Allò que SOLEDAD pensa abans  és tota una altra cosa  i ocupa tota la pàgina. És una història  ben trista, d' abandó,  de records  d' una llum aturada en  les coses que la immobilitzava ...
La bicicleta  ocupa el lloc de la resposta formal,  bonica,que havia de donar, no dels sentiments que experimentava per dins.
Bé, m' agrada . Si mai conec Paolo li diré l' encert  de ficar  d' aquesta manera aquesta  bicicleta  ( aquella  de dos HOMES I UN DESTÍ em peta  a mi, però  )
Un  autor a més de bo i modern, quan utilitza  com ho fa PAOLO GIORDANO la bicicleta, es fa gran i ha d' estar ja en el SANTORAL.
Si a més  deixa tota una  altra escena icònica,  aquesta sobre un concepte important: el no existir...

Va recórrer el passadís fins a la seva habitació. Estava segur  que ho trobaria tot tal com tal com ho havia deixat, com si aquell espai  fos immune a l' erosió del temps, com si tots els anys de la seva absència  en aquell lloc només fossin un parèntesi. Va tenir una  desil·lusió alienadora  quan va veure  que tot era diferent , com una sensació horrible de no existir

(O. C. p. 280 )

frozen in frost
El llibre acaba com comença   amb neu,   amb un record de la protagonista  colgada de neu  al barranc  amb la diferencia que ara es podia aixecar sola
Amb les muntanyes dels ... ,com  aquestes avui, nevades