dijous, 26 de febrer del 2015

EL BARCO DE AVILA  HEMINGWAY y el viejo Anselmo
¿Tiene usted hambre ?
- Si- dijo el joven - ; pero comeremos luego, ¿Cómo se llama usted  ?  Lo he olvidado. - Era una mala señal, a su juicio. el haberlo olvidado.
- Anselmo - contestó el viejo - . Me llamo Anselmo y soy del Barco de Ávila. Déjeme que le ayude a llevar  ese bulto.
Hemingway, For Whom  the Bell Tolls, POR QUIEN DOBLAN LAS CAMPANAS, p 11
Tradució de Lola de  Aguado. Círculo de lectores , Barcelona, 1972  

Segueixo Anselmo,  personatge constant al llarg de tot el relat   amb tensió. i temor per la seva vida.-  Apareix a la primera pàgina: 
 El viejo observaba por encima del hombro. Era un tipo pequeño y recio que llevaba una blusa negra al estilo  de los aldeanos, pantalones  grises de pana  y alpargata con suela de cáñamo
Coneixem la seva manera de pensar. Trobo molt significatiu al respecte tot el  capítol tercer. Prenc un petit fragment. Quan  Jordan , un   altre personatge afirma: 
- Para ganar la guerra enemos que matar  a nuestros enemigos.  Ha sido siempre así  
Anselmo li contesta: 
- Ya. En la guerra tenemos que matar. Pero yo tengo  ideas muy raras - dijo  Anselmo.
El relat continua:


Iban  ahora el uno junto al otro  entre las sombras , y el viejo  hablaba en voz baja , volviendo otras veces la cabeza hacia Jordan.según trepaba.
- No quiero matar ni a un obispo. No quiero matar a un propietario, por grande que fuese. Me gustaria ponerlos a trabajar, dia tras dia , como hemos trabajado nosostros  en las montañas, haciendo leña, todo el resto de la vida. Así sabrían lo que es bueno. Les haria que durmieran  donde hemos dormido nosotros, que comieran lo que hemos comido nosotros. Pero , sobre todo, haria que trabajasen. así aprenderían.
- Y así vivirían para volver a esclavizarte.
- Matar no sirve para nada  - insistió Anselmo- . No puedes acabar con ellos, porque su simiente vuelve a crecer con más vigor. Tampoco sirve para nada meterlos en la cárcel. Sólo sirve para crear más odios. Es mejor enseñarlos.
( p56 )
El BARCO DE ÁVILA és un poble important. Venint d' EXTREMADURA per la vall del JERTE, i entrar a CASTELLA, per GREDOS ... trobar-lo és un sorpresa, tan gran com trobar-lo en el relat de HEMINGWAY .  En la propera visita, a banda de fer estada més llarga, cercaré aquell  senyal d' espai escrit  que ja figura per sempre en la memòria de la literatura universal  a través   del seu  habitant,    tan virtual  com ALONSO, EL QUIJANO,  o  DON SANCHO...  la força del paisatge mou   el bo i millor de cada autor.
El retrat del personatge està molt ben  perfilat. No hi ha volta de fulla Pero ell per si sol,  arrastra seguir llegint  fins el final.  Imensa Castilla, immensa Extremadura, inmenso GREDOS,inmenso HEMINGWAY. Quant, quanta maleïda guerra !


    
 

Quedaria   revisar altres versions  del relat, o  l' anglesa, alguna cosa fa desconfiar de la  versió utilitzada del 1972. L' exemplar m' arriba   de mans d' algú que havia treballat  a la PRINTER a Sant Vicenç dels Horts, serà un exemplar rescatat que estava destinat a reciclatge ?  Encara li puc Preguntar.
Beneïts llibres. Aquest és un bon rescat. Oportú.  No ha estat trobat sense sentit.
Quan dies més tard  contemplem EL DONCEL  llegint en el seu racó d' esquena  al gran cos de la  immensa catedral  la meva imaginació va  posar ADIÓS A LAS ARMAS a les seves mans, lectura  adient per  un cavaller vestit de guerrer encara, però amb les seves armes quietes.
Sens dubte POR QUIEN DOBLAN LAS CAMPANAS , també el llegiria. 
La de SIGÜENZA és un gran CATEDRAL DEL LLIBRE

  

1 comentari:

  1. Hemingway, For Whom the Bell Tolls, POR QUIEN DOBLAN LAS CAMPANAS, p 11
    Tradució de Lola de Aguado. Círculo de lectores , Barcelona, 1972

    ResponElimina