DAIMIEL
Les tablas  de la ley natural y de la humana 

Llacuna d' aclimatació  del parc. En la resta dels aiguamolls  no hi ha una concentració com aquesta. Pot ser febrer no és el millor temps. Tan fa, el lloc com la immensa planura tenen una energia especial que sembla no tenir límits.

Ojos ciegos del GUADIANA , vacios, desaparecidos. Era un acuifero. Solo existen en los mapas, en el nombre del pueblo cercano,  de nombre más que poético:  VILLARRUBIA DE LOS OJOS. Tampoc està clar on es situa el seu naixement.  La carretera passa pels "ULLS" està indicat,  pero no hay agua. És  una hondonada suau  on la intuició constata que les aigúes no poden córrer  en la direcció que senyala el territori de Daimiel i les estanques que es formen. En aquest teritori tan pla l' aigua no pot córrer. El gran riu  que  mostra toda la seva  virtut a MÈRIDA, aquí mostra tota la seva absència.  

El miracle és que encara existeixi EL HUMEDAL  més avall de esos  "ojos". En la geografia del meu primitiu  batxillerat de fa 50 anys, EL GUADIANANA era aquí precisament un riu que apareixia i desapareixia. L' havia imaginat més literal, una cosa semblant  all FORAU D' AIGUALLUT al PIRIEU, una capçalera del GARONA. Aquí no hi ha estridències, desapareix i prou.  Si  queda aigua, està sota.  El territori  mostra descaradament tant la  seva  geografia com l' explotació agrícola a què està sotmès. Els  panels ajuden a entendre qui és qui  en qüestió de rius i qui aporta l' aigua  :  EL ZANCARA,  EL CIGÜELA,   L' aigua del travasament del Tajo, la no  baixada de l' aqüífer 23 es veu que és determinant, Temps moderns,!

Garcia Pavón  veia com un   miracle de la llanura , per altres raons a les que explico:   el fet de banyar-se al  GUADIANA, diu que era la diversió més esperada  dels  estius  al  seu TOMELLOSO natal.  No cau  gaire lluny  d'  aquí
Deixo per una altra entrada la descripció del paisatge que fa aquest autor de la seva terra i de la   seva BICICLETA evidentment de novela negra i policíaca.

El sentit de PARQUE NATURAL NACIONAL  es pot entendre com una forma  que la cosa expoliadora dels recursos naturals no vagin a més. Crec que Daimiel se'n sortirà. Forma una contrada al mig d ' una infinita   al:lucinació  extremadament bonica

LAS TABLAS tenen vida, malgrat les lleis del MERCAT- Els deus que mouen la voluntat humana  necessiten disposar d'  altars com aquest.
Passar per LA MANCHA i no retre'ls  homenatge , és com  obviar els molins de vent, o no comptar amb  els autors immortals  que encara els fan moure.