Quan sobre  el  SUELO SATURADO DE PASADO  de París
HENRY MILLER fa aperèixer uns CICLISTES,
 al final del seu  TROPICO DE CÁNCER, hom pensa en tot menys en que es tracta d' una aparició literària trivial , absurda o sense sentit .
En  sentir parlar  a uns ciclistes a banda de recordar GINETTE,   li entren ganes de tornar a Amèrica  i sentir parlar  anglès
Per què uns ciclistes ?  I a París  precisament.  Venint de Miller  tot és possible
Tenia raó GOYTISOLO, avui que és CERVANTES  i ha dit que és de pàtria cervantina,  uns pocs li han influit i amb JOYCE, el mateix CERVANTES, li sobrarien uns quants seguidors, segurament  també  MILLER seguidor de... vagi vosté a saber !
Em perdo i em cansa la bogeria d' un altre la d' ell també. Satura (s' atura )   A l' inici ja la nomena ( la boja de sempre ) i es queda. D' aquí l' afany  per trobar el final del llibre. Bonic final i amb CICLISTES parlanchines
Podria ser qualsevol altre grup, categoria humana, però no, havien de ser ciclistes !!
El protagonista a  partir d' escoltar-los , s' atura, entra  en trance, viatge ja a NY , cosa que el deixa tan en pau que  ens  descobreix  que ha pogut asimilar el sentido del  paisaje  que l' envolta, el de París , cosa que no és poca cosa. I la cursa s' acaba.