LA GRALLA

El trencadís del davant, no passa desapercebut.  Tanca parèntesi    iniciat. abans d' ahir 
La GRALLA és un Bar  de Gelida,  ja esmentat aquí en dues ocasions , sense els atributs habituals de tot  bar i  amb tots aquells que calen per ser un centre de difusió, d'  estada cultural, revista inclosa amb el nom del bar i amb cognom . g.  Avui en Pere ens facilita el darrer exemplar publicat amb motiu de Sant Jordi.
Felicitats per tot !  Busco amb interès la tendència de la publicació. Una sola frase la declama... 
Una sola frase !  Si només és un trocet  ! Un trencadís  és fet de moltes peces...
Retall DOS
Repasso una revista adquirida fa 27 anys, gener del 88.  Ja tenia edat de pensar. Feia 20 anys del Maig 68. Els colaboradoes i convidats a la revista eren pensadors, cineastes,  fiòsofs,  escriptors ,roqueros , grup de teatre  si no eren la vanguàrdia, poc n' hi faltava, no semblaven conservadors, ni de dretes , no nacionalistes, l' ambient era d' esquerres, la classe dirigent  intele.lectual  sense  un mínim de dubte,   que  pretenguessin dirigir és un altre tema. Influents en cervells tendres amb el seu pensament  fort, i formes provocadores, més que evident.
Val la pena extreure alguns continguts
1.  EN DEFENSA DE LOS BARES  CON OLOR A FRITANGA, ( diu un minititular ) por oposició a los de DISEÑO que eran mucha moda moderna . No és el cas de  la GRALLA.. Ni olor ni diseño.
2. ( Opina un escritor  important ) La clase media  se obsesiona por ir muy guapos  y por querer parecer miembros de la jet. El peligro  de esa tendencia  ya lo estamos viendo : tirania de la estética de lo bonito , invasión de la cursileria  en todas las esferas del arte  y la cultura , exaltació de lo blando y lo ligero, exaltación  del diseño, desideologización generalizada...
Hay ahora una olor a vejez que se queda pegado a la garganta  y ese olor invade los bares  de moda . No és el cas de la GRALLA, no fa olor de vell.
3. ( opina un investigador cibernètic diu tenir 67 anys. ) El poder la , la política,  y la cultura  están determinados  por quien controla las pantallas.
En los próximos cinco años  vamos a diseñar un económico sistema  electrónico para la sala de estar: podràs enviar informació e imágenes des de tu pantalla en cualquier dirección. Esto és revolucionario. 
¿En qué  sentido ? ( li pregunten ) 
( la resposta demà  )  y hay más trocitos, 

RETALL 3
El carreró de lluminositat de GELIDA segurament també inspira la GRALLA,
 quan va ser la filmació de J CAMINO, las largas vacaciones el 36 ?  ( en el 76 ) Todaunaepoca . La crítica no la deixa prou bé, ni el 87 quan la posen a la tele.
MANUEL GUTIERREZ ARAGON, el seu guionista ,  quan li pregunten en una entrevista uns anys més tard, (1985) per la censura que hi va haver en el film diu:

 Aquí si que intervino la censura y cortó el plano final. Consistía en la salida de las tropas republicnas de GELIDA el pueblo  donde se desarrollaba la acción, y la entrada de los moros. Era un plano  muy bonito. 

No renuncio a visionar el plànol censurat. Seria possible  que des de LA GRALLA  es  promogués ?
Si Gutiérrez Aragon encuentra bonito el plano, la realitat de la gent propera realment no va ser  gens maca.
Allò que pot ser preocupació, fílmica d' uns no coincideix en la preocupació i memòria d' altres  
La entrada de aquelles trope,   los moros concretament, en els pobles  està en la memòria.  És memòria històrica.  He escoltat el relat de dues dones importants, no de GELIDA, en l' àmbit personal i familiar. lL' una amagada en les bodesgues d' un edifici, escoltant dels moros la paraula MUJERAS, espeluznante, i l' altra fugint i amagada en una barraca de les rodalies del seu un altre poble..
Aquí ja no calen películes o relats, no fa falta, potser hi ha històries que no es poden explicar ni ara...

RETALL 4

La revista consultada del 1988 parla de tres  milions d' aturats,  dedica un reportatge  al tema amb una important  resenya panlant i entrevistant a  persones afectades, les víctimes El titular és EL PARO, CANTERA DEL TRABAJO NEGRO EN ESPAÑA
Una de les víctimes diu:

Mucha gente espera que el gobierno lo arregle todo y le dé un puesto de trabajo  y eso, ahora, no ocurre ni en Rúsia. hemos vuelto al capitalismo salvaje y el más débil cae  y los demás  le pisan