I tu !
Yo estuve en ti
I ahora ?
I a Mi buscarme has en ti¡ A ti he de buscarte en mi ! ¿O mal entiendo ?
Però...
Jo no existeixo per a tu , tu no existeixes per a mi...
HOME:
Ningú en aquell món no tenia res a dir
a cap altre i tanmateix tot era un ressonar de veus
I tu com vas aprendre de parlar ?
DONA:
Escoltant aquelles veus
HOME:
Però et deien alguna cosa ? Quina cosa ?
DONA
Oh, no,eren només veus. Elles, és veritat, deien el meu nom, i indicaven
totes les coses que ens envoltaven i ens servien,
en aquell móm: PERÒ NO PARLAVEN
HOME
I llavors què vas aprendre ?
DONA
A tenir una veu
HOME
I així també jo . I així també jo .
Però a dins de l' ànima, mentrastant, què hi succeïa ?
CERCAVA DE TROBAR UN LLOC LA PARAULA NO DITA
DONA
Sí, també en mi. però no he sabut mai pronunciar-la.
HOME
Què n' era de diví aquell silenci ple de veus.
...
DONA:Pier Paolo Passolini, ORGIA
Allà ens comunicaven entre nosaltres només fent qualsevol cosa
...
HOME:
Corrien els trens en pau
DONA.
Recordo la remor dels pots de llet , contra els manillars de les bicicletes
Biblioteca Teatral, Institut del Teatre, Diputació de Barcelona
Traductor Pere PUÉRTOLAS
Pimera edició , Barcelona 1992
Preu; 3 euros
Las palabras son el aire, vendaval
en TERESA DE ÀVILA
y ahora en PASSOLINI
sacuden el castillo,
dan forma a los mensajes de nube,
despejan de nieve el camino...
Y por la ventana que siempre cierra mal de la morada
penetran ,
gimiendo, sin sufrir, haciendo ruido
siempre estremeciendo
¿Existe la puerta de la literatura? ¿ Puertas al viento ?
Existe esa ventana que siempre cierra mal,
por donde el aire gusta de ser oído
Ni les paraules SANTA TERESA, 500 anys després ni les de PASSOLINI a 40 anys de la seva tràgica mort dejan de crijir hoy, como ayer.
Escoltaren aquelles veus. Van aprende a parlar y a escriure amb veu pròpia. I en aquells llocs interiors anaven respirant l' aire de les paraules no dites.
(fotos de mpm , la musa que entiende mejor que nadie la poesia que dibujan las voces del aire )
Paolo Passolini, ORGIA
ResponElimina