JA SÉ ON ANAR AQUESTA TARDA

us  deixo

deixo camps i eines

Me' n vaig
sé el  que vull , no el que trobaré

però en  arribar   trobo aquest decebedor  lletrero a la taquilla: 

LOCALITATS  EXHAURIDES

I...
La risa del TORTELL ?  torçada   ?  I la ironia de l' Albert a PLA  NADA i el QUIMI PORTET A  per un altre dia ?
Un viatge en va.! Bah!
Llàstima el CIRC havia començat  abans en  un premonitori , increïble  embús de cotxes  provocat  només creuem el cabalós riu Tordera.
I...
El CRIC avui sembla haver fet CRAC per nosaltres, però ens n' alegrem de tot cor que hi hagi tanta audiència que que hi hagi tants amics  d' en TORTELL  del circ i del  festival. El Camp Canal ( ?) és ben bé una clariana del bosc ,  tot el muntatge fa goig, tot menys la cua de gent, nens i adults que ens hem de quedar a fora precisament escoltant la primera de les cançons
OH BEN VINGUTS PASSEU PASSEU !!
Ironia  del destí:  escoltem però  l' interior ens és vedat.
I...
Sé el que vull.  i no o és aquí avui.  Tot i que és a prop. Veig el que trobem Un inici de FESTIVAL  però sense entrades   per nosaltres. El nen que portem dins entra en  estat de gran frustració, però no de desesperació absoluta,  mentre  escoltem el seguici de cançons, ens conformem:  vés només per cantar quatre cançons...! 
I...
CRIC CRIC  a la següent entrada
Si sortir  de casa  per viatjar és una experiència, la d' avui...
mereix un relat nou.
M' hauria d' haver conformat en veure  els segons de la nostra no entrada  en  el noticiari de la nit

Una gens subtil barrera separa  els espais, i uns segurates immensos. un d' ells negre, les vigilen,  i unes noies amb un somriure immens també.  Intentaré no colar-me li dic a la  desconsolada taquillera   que no té més entrades.

De tota manera els voltants dels circs, l' ambient que es respira i allò que es deixa veure  sempre han constituït pols d' atracció de mirades  que es queden fora
En aquest , el CIRC CRIC i del muntatge pel festival que inauguren avui, sense nosaltres dins, hi ha suficients elements extern per tenir un report de fotes sense marxar amb una decepció absoluta, . Els voltants sempre proporcionen bones imatges com aquesta que nomeno

LES BICIS TAMPOC PODEN PASSAR 

Es queden tirades, com nosaltres  fora
com l' escultura i tots aquests     

També em deixen fer fotos de l interior de la CARPA  a la mitja part. El sentiment de des...   augmenta

 L' escenari buit, la gent  en descans, sadollats de plaer . Sembla que tot ens dóna la part maca del cos sota l' esquena
Ah! l' ombra  !

L'ESCENARI buit  i una ombra a l' ENTRADA
"Verso lorquiano potente"  si no fos que l' ombre és el reflex  del propi sentiment d'  impotència
 Tan córrer , tanta il·lusió,  per només unes ombres de la realitat i unes cançons des de fora !
Demà serà un altre dia