AU, FILOMENA, QUE LA MAR S' ACOSTA !

Diu que és CICLISTA

JV FOIX ?
I  També diu que la mar és més forta que el vi !

Qui ?

En FOIX.

Desconfio de la paraula  sotmesa a un sonet. Clar que...  hi ha paraules per tot i  normalment es deixen fer.
El "treco" ( lapsus per el TRENCO ) els versos del sonet, Si només per teure  una  paraula  ( trec u / na )  CICLISTA has d' estar aquí,  malaguanyat poeta,  si no sé amb qui tu rimes
Només amb SURREALISTA ? I amb quants ISTA més ?
Quan el trenco, el sonet de FOIX, sona a branca seca, a pedra saltarina que peta a l' altra riba d' un riu d' amplada insuficient. com pot passar amb el FRESSSER, precisament, el que més sona ?      Sempre es pot fer, això de trencar sonets, per veure la dimensió i força de les paraules soltes i donar- les, si escau, la volta. o,  com les pedres,  al riu.   Es bo trencar     quan  no es pot abastar  de cop tanta bvellesa, per rellegir, per  tastar, a  miquetes, com un pastis,  de l' obrador  del poeta. Per  la sorpresa de trobar CICLISTA, evident en un poema que per força  ha de ser SURREALISTA, ell sabra !  I no cal que un es trenqui  gaire el cap.

Per si un cas  el prenc sencer:

Au,Filomena, que la mar s' acosta !
Tomba el volant, que els viratges són curts;
Acosta el front i et diré els mots en curs:
Que un grec es penja , i Crisip és ton hoste, 

O que el sastre ens espera a mitja costa 
Diu que és ciclista  i vol anar a l' URSS, 
Amb els pneumàtics prenys de texts obscurs
Del segle IV, i als daus els déus aposta.

Ai, que la mar és més forta que el vi !
I sé el que dic , i no. Ballaré nu
Dalt del capot o, lleu com una daina,

Empenyeré el canot lla mar . ¿ I qui 
Gosa negar que els diaris van dur 
Que só l' heroi  d' una nova Cartaina ?

Quan l' acabo de copiar  , el cafè se m' ha refredat  i l' he tornar a escalfar...

Aquestes són les dades
1. El poema  està tret del llibre SOL I DE DOL poemari  de JV FOIX
2. El va escriure el 1936. ( seria interessant saber la data exacta  )
3. L' he pres de l' edició especial per a EL OBSERVADOR  Edició de JAUME VALLCORBA
4. Diu "Aquest llibre  es reprodueix aquí per autorització expressa  de l' editorial  Quaderns Crema  i forma part de la col·lecció  Obra poètica  de J.V. Foix" Obra publicada dins la col·lecció  "Clàssics  Catalans del segle XX"
5. Data: 1991
6. Un altra data hi figura en aquesta edició   Barcelona . L' amic de les arts 1971.
7. L' edició  de CLÀSSICS CATALANS  DEL S XX es fa amb el suport  de  Tres DIputacions catalanes, Torres Papel , Casinos de Catalunya,   Caixa de Catalunya, Iberia , Líneas de España
i la col·laboració  de la Conselleria de Cultura  de la Generalitat  de Catalunya

Sovint els continents poden  tenir  tan contingut com el  que contenen 
Si hom cerca un poeta nacional no dubto que FOIX ha de figurar en nòmina, no?

 
Epíleg  amb continu surreal:
Foix  s' esdevé  comentarista inclòs en  el  somni   que MARIÀ  MANENT relata en el seu DIETARI  el 18 de juliol del 1967, Diu M Manent que era un  somni macabre  i curiosíssim on algú quedava desenterrat  ( no explico detalls )  era  una conmmemoració maragalliana, aquest algú parlava a M Manent  i  l' abraçava ( Manent diu "el poeta",  sense referir un nom concret ) li deia:

" No dubti del que fas . m' ha dit, més o menys, - perquè està bé "

Paraules del somni de somni  !
Continua M Manent relatant el final del somni

L' Albert  ( també apareix en el somni ) o jo hem  comentat:

"En Foix  va assegurar  que . si en Maragall parlava només parlaria d' ell "

Poeta  amb somni amb poetes !  L' ombre del fanal  és allargada. 
No portaria aquí aquest epíleg si no fos per com M Manent acaba l' entrada del dietari. Explica el doble origen del somni relatat, Una lectura de un tal Guitton sobre l' enterrament de Pius XII... i

D' altra banda  la notícia  d' haver llegit en Joan Antoni Maragall , fa poc a Núria , amb motiu de la coronació  de la imatge , els "Goigs" escrits pel seu pare

Somni de fills i pares ja és més fruedohumà 
NURIA !! Coincidència.  Aquest matí lla érem . Ahir SOL I DE DOL llegíem i  un CICLISTA perdut en un sonet sortia, Coses més surrealistes han passat  tan "altes" com aquestes... uf !
Els somnis dels poetes no tenen desperdici.

Texts obscurs

 rima amb  curts i URSS i TERESA DE JESÚS

 I sé el que dic, i no.

Què no diuen els poetes  que queda  rere les  finestres tapiades ?  Només ens mostren versos  de  pura forma, sense llum ?
Amén ?