dissabte, 4 d’abril del 2015

CRIC CRIC
El somni d' avui "tiene huevos" - escrit al matí de caramelles, - relata l' expriència  de circ d' ahir "SÁBADO, al final "DE GLORIA "
En el somni  tres menes de pacs d' ous s' havien de  repartir. El responsable de fer-lo  evidentment era el que somia, com malhauradament passa sempre que s' adjudiquen faltes. En arribar - al comptatge de la classe amb etiqueta d' ecològics, feia curt. No hi havia prous per a tothom, i era un problema , de revisar papers, i de malestar perquè hi havia compromís de sevir els clients. Somni  atabalador  per ser  la vigilia tan senyalada.
Com diu MARIÀ MANET "l' origen el somni " rau,  d' una banda, en la poètica  experiència viscuda , experiència amb dues parts, la primera part fora de la CARPA DE CIRC,  sense ous d' entrada, la segona
DINS LA CARPA !!!
per amabilitat de la treballadora vigilant " L OU RDES  que apiadada de nosaltres, ens va acomodar dos llocs.  I , tal com haviem imaginat, EN LA DARRERA FILA ( volíem no córrer el risc d' ESPARRAGUERA  on  vam ser  agafats  per actuar, avui  volíem ser EL ÚLTIMO DE LA FILA, i  segurament estar més  protegits per si ELS SOMIA TRUITES  d' avui  els donava per jugar a " toma i daca" amb el públic amb  OUS !!!  de veritat , com va passar  en aquella memorable funció. Els ous avui  em cauen al somni )
De l' altre, origen possible del somni, l' adjudico a  la història que el fill m' explica    sobre una peli de terror on ELS OUS DE PÀSQUA, aquells que cerquen com bojos  tal dia com avui tots els americans del nord per tot el país , representa que són extraterrestres  evidentment dolents disfressats d' innocents ous  amagats . El que faltava ! Ja no saben amb què  "aterrorir la gent- diem-   com si les ponedores nuclears fossin insuficients  afegeixo, (i penso  la construcció  del relat  d'un relat de  terror ha de tenir imatges del tot habituals i quotidianes, quina millor que un ou de Pasqua. )

A les nostres localitats  de la darrera fila, anem entrant  a poc a poc  en l´èxtasi  col·lectiu.  Allò que semblava un somni, com en els contes de fades, s' ha fet realitat.
Dues pobres bicicletes marginades de la ja per si quasi sempre , marginació  "circense  es transformen en cavaller una i  nena princesa al coll   l' altre i la mala bruixa LURDES,  per benefici del mag QUIMET TORTELLPLA i altres músics de PALAU...   de PLEGAMANS ? De plega i va monos ?  , no.  del CASTELL DELS COMPTES DE LA TORDERA  en visita obligada  per decans en les justes programades...
Cert. L' experiència de fora és d' absoluta marginació i impotència, , res no podem fer que prendre alguna foto, un tallat o un té , ens deixen passar la valla (tanca) amb aquesta condició, consumir alguna cosa, "vaya con estos" JIPIS , mucho "HABER" PLA i la gent  a pagar i els pobres "desgarciats que arriben  "ta tard des de  GINEBRA i que, com nosaltres, han fet molts de2 kilòmetrus , a au ! A fora ! Amb un pam de nas i d' orelles escoltant el festival i les cançons de tota la vida. A sobre un "atasco" descomunal  al camí de la riera ens fa perdre un preciós temps, malhaguanyats éssser "malefisiosos del bosc
Em consola pensar en aquell circ  on l' espectacle era també la visita fora de la carpa. Amb animals, gent diferent en maneres de vestir i aspecte,. El animals avui - els veiem quan surten en el la primera mitja part  del 2015. ( sentim dir a  Tortell  amb el seu crit inconfundible  ) formen una rica i acolorida fauna variada...
Aquell L' espectacle de la marginació itinerant "descampant per  pobles i ciutats   no semblar estar  aquí , o és una il·lusió ?
L' ALBERT PLA  éstà com  en la  primera  imatge que el  recordo:  cantant
"Yo       soy rebelde          porque el mundo         me hizo asi
Aquí, com artista major  invitat , que obre el FESTIVAL DE PALLASSOS DEL CIRC CRIC i amb en un públic  totalment lliurat  i incondicional, canta  EL SOMIATRUITES.    alguna cosa d' un COCODRIL  i altres innocències com

NO ME N' ENTERO DE RES
Anima  la festa, crec que ell és la festa, amb   el seu vestidet d' època,  com d' esclau romà  acabat de fugir d' un manicomi.
El public vibra
En QUIMI   no es queda curt amb el públic  i  tots però tots PASSEGEM PER LA RAMBLA

quan en TORTELL comença
El AI AI AI AI
les llàgrimes salten
LA CARPA S' ENSORRA
" i jo em tornaré vert

La màgia del circ i  ha fet possible el canvi ; Els pallassos han fet la seva funció ,
ens han canviat l' humor
Allò de fora ,l' experiència brutal  viscuda de ser un apestat,  desgraciat retrassat  marginat i exclòs  queda a fora
Quan sortim  acabada la funció -  no sense primer donar les GRÀCIES a la fada madrina  LOURDES, ara transformada en atenta vetlladora perquè el públic no trepitja cap cable de l' escenari -    per la porta "gran" som uns altres , igual de nens,  com tots les persones  que avui formàvem l' atapeït públic , no adolescents, no n' hi havia cap, tots amb fills  amb els pares però petits, com tots.
Mireu allà dalt  - diu en Tortell i tota la tropa


I tots vinga mirar
és un gros elefant 
que en 
BICICLETA 
va
I doncs què us penseu 

Dubteu de la màgia del circ  ?

Quan sortim, per la porta engrandida,  el cavaller  i la dama recullen la seva  i marxen
segurament volaran  per sobre del  bosc  quan arribin a la riera, perquè elles  són màgiques i poden ser a més de Bvicis marginades , cavalls voladors










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada