LA CABRETA
Pont esperançat
fressa del " Fresser"
La xarxa em fa dubtar. Em porta a FESSER, cineasta director del MIRACLE DE P PINTO, cosa que en plan surrealista no està gens malament . però el fresser que sona aquí més avui va i me' l posen FRESER, que vibra més però no em queda igual de sonor com FRESSAR. En fi, la xarxa sabrà. La BOMBONA està als balcons de RIBAS.
Clar que fresa pot ser altres coses: com allò que fan els peixos, o la màquina del meu germà pagès quan remou la terra per treu les males herbes, tots els significats poden ser abocats en aquest punt del mapa,. I Fressar quan significar fer transitable ,un camí... bonica paraula, transitem-la. aquest PUNT té molts sentits.
Pont esperançat , tort i , pel que es veu va ser mutilat per la construcció de la carretera ara ja antiga, li van fer correcció i el van com apartar (?) ara es puja en una mena d' angle que costa d' entendre a primer cop d' ull. Em refereixo l' altra banda del pont , no a la banda fotografiada .
Si és veritat , en un lloc tan estret i amb tan poc espai ,passa canal, passa el riu , via de tren, i carreteres, antiga i moderna , , sembla que l' autèntic miracle que LA CABRETA hi sigui, , restaurat (da ) , però sencer (a) El VÀNDALS, en aquest cas no han fet un mal irreparable. Li diré al NADAL, ell per a anar a la Cerdanya diu que mai va pel CADÍ.
El nom predisposa a saltar , Efectivament les dimensions un cop sobre el riu al llom estant són considerables. Allò que semblava amagat, protegit ocult per brancam, es desvetlla joia del camí.
Cami?
El de SANT JAUME. És un pont ideal per trobar pelegrins . Efectivament: ,ens trobem amb un de molt bregat en la matèria que el vol fer EL CAMI FRANCÈS però per FRANÇA. Ens fa seguir l' itinerari i nosaltres li posem CHARTRES a la seva ruta i el fem entrar en el gran LABERINT de la catedral, l' admiració dels vitralls ens fa sortir sortir de seguida.
Li preguntem d' on és i ens ens dona una contesta de les que ens agrada per continuar travessant ponts de comunicació i fer camí sense aturar-se en lloc concret. És un perfecte pelegrí en l' itinerari de la comunicació
De comiat, a banda de donar-nos la mà, ens fa el regal de mirar aquest brot de narcisisos, per si no havíem parat prou atenció. La seva presència com la d' ell és una taca del color de la primavera que ja apunta amb força enmig de la a punt de ser superada sequera hivernal
Abans, agenollat al costat de l' entrada del pont per aquesta banda i davant nostre ens obre . com el pont, ens dóna també prou motius de conversa, travessem els següents:
- Ha vist en la seva passejada un senglar mort, aquí mateix . Nosaltres ja en tenim prou de veure una uralita en descomposició al costat del terraplè que dona al riu.
- Està en atur
- És "un producte" aparcat de moment, per la marxa de la indústria : Podria ser un deprimit "desecho " però no ens transmet aquest sensació.
- Li agrada connectar amb canalla, diu de servir per tasques en què calgui estar-hi
- Pot passar hores, de fet, diu de passar tot el dia, en contacte amb l natura i diu que dorm al ras
- Està molt preparat i s' ha format en cursos diferents
- És escalador, enumera totes les muntanyes conegudes per ambdós interlocutors, no parem de relatar anècdotes i de valorar la necessitat d' anar preparat i equipat amb bon material i de bona sensibilitat per captar la bellesa dels llocs,
- Ahir va estar al TAGA.
- I "de puent a ..." al de VILOMARA del qual es declara fervent admirador com nosaltres del nostre DEL DIABLE, ,resaltem que esón pnts amb voluntat de ser , o millor que se'ls ha deixat ser, malgrat que la funció d' abans en part l' han perduda,
En aquest indret, al pont, de bellesa a més de natural, post industrial, ( útil encara ) i de gràcia històrica, el riu fressa tant que amaga el soroll dels cotxes. No obstant calla per parar més atenció en determinades converses i deixar-les fluir.
Si que hi han deixat merdes humanes, inevitable , si que el pont no té continuïtat en un arrenjat i bonic camí, cultural propi de qualsevol república nòrdica (?) . però per nosaltres és suficient , possiblement la nació no hi dóna per més, en el nostre pelegrinatge ja és un referent, com segurament ho és aquest conversador circumstancial, a la sort atzarosa del qual ens avenim. I amb ell posem un punt comú, LA, CABRETA en el llibre de les nostres respectives rutes.
(foto del pont amb els braços oberts feta per mpm)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada