dimecres, 1 d’abril del 2015

LA CABRETA

Pont   esperançat
fressa del " Fresser"
La xarxa em fa dubtar. Em porta a FESSER, cineasta  director del MIRACLE DE P PINTO, cosa que en plan surrealista no està gens malament . però el fresser que sona aquí més avui  va i me' l posen FRESER, que vibra més però no em queda igual  de sonor com FRESSAR.  En fi,  la xarxa sabrà. La BOMBONA  està   als  balcons  de RIBAS.
Clar que fresa pot ser altres coses:  com allò que fan els peixos, o la màquina del meu germà pagès quan remou la terra per  treu les males herbes, tots els significats poden ser abocats en aquest punt  del mapa,. I Fressar  quan significar  fer transitable ,un camí... bonica paraula, transitem-la. aquest PUNT té molts sentits.
 
Pont esperançat , tort i , pel que es veu va ser  mutilat  per la  construcció de la carretera  ara ja antiga,   li van fer correcció i el van com apartar (?)   ara es puja en una mena d' angle que costa d' entendre a primer cop d' ull.  Em refereixo  l' altra banda del pont , no a la banda fotografiada .
Si és veritat , en un lloc tan estret i amb tan poc espai ,passa canal, passa el riu , via de tren, i carreteres, antiga i moderna , , sembla  que l' autèntic  miracle que LA CABRETA hi sigui, , restaurat (da ) , però sencer  (a)  El VÀNDALS,  en aquest cas no han fet  un mal irreparable. Li diré al NADAL, ell per a anar a la Cerdanya diu que mai va pel CADÍ.
El nom predisposa a saltar , Efectivament les dimensions  un cop sobre el riu  al llom estant són considerables.  Allò que semblava amagat, protegit ocult per brancam,  es desvetlla  joia del camí.
Cami?
El de SANT JAUME. És un pont ideal   per trobar pelegrins . Efectivament: ,ens trobem amb un de molt bregat en la matèria que el vol fer EL CAMI FRANCÈS però per FRANÇA. Ens fa seguir l' itinerari i nosaltres li posem CHARTRES  a la seva ruta  i el fem entrar en  el gran LABERINT de la catedral,  l' admiració dels  vitralls  ens fa sortir sortir de seguida.
Li preguntem d' on és  i ens  ens dona una contesta de les que ens agrada per continuar travessant ponts  de comunicació   i fer camí sense aturar-se en lloc concret. És un perfecte pelegrí en l' itinerari de  la comunicació
De comiat, a banda de donar-nos la  mà, ens  fa el regal de mirar aquest brot de narcisisos, per si no havíem parat prou atenció. La seva presència com la d' ell és una taca del color de la primavera que ja  apunta  amb  força enmig  de la  a punt de ser superada sequera  hivernal

Abans,  agenollat  al costat de l' entrada del pont per aquesta banda i davant nostre ens obre . com el pont,  ens dóna també prou motius de   conversa, travessem els següents:
- Ha vist en la seva passejada un senglar mort, aquí mateix . Nosaltres ja  en tenim prou de veure una uralita en descomposició al costat del terraplè que dona al riu.
- Està en atur
- És "un producte" aparcat de moment,  per la marxa de la indústria : Podria ser un  deprimit "desecho "  però  no ens transmet aquest sensació.
- Li agrada connectar amb canalla, diu de servir per tasques en què calgui estar-hi
- Pot passar hores, de fet, diu de passar tot el dia, en contacte amb l natura i diu que dorm al ras
- Està molt preparat  i s' ha format en cursos  diferents
- És escalador, enumera totes les muntanyes conegudes per ambdós interlocutors, no parem de relatar anècdotes  i de valorar la necessitat d' anar preparat i equipat amb bon material i de bona sensibilitat per captar la bellesa  dels llocs,
- Ahir va estar al TAGA.
- I "de puent a ..." al de  VILOMARA del qual es declara fervent admirador com nosaltres del nostre DEL DIABLE, ,resaltem que esón pnts amb voluntat de ser , o millor que se'ls ha deixat  ser, malgrat que  la funció d' abans en part  l' han perduda, 
En aquest indret, al pont,  de bellesa  a més de natural,  post industrial, ( útil encara )  i de gràcia històrica,  el riu fressa tant que amaga  el soroll dels cotxes. No obstant calla per parar més  atenció en  determinades  converses i deixar-les fluir.
Si que hi han deixat merdes humanes, inevitable , si que el pont  no té continuïtat  en un arrenjat i bonic camí,  cultural  propi de qualsevol  república  nòrdica (?) . però per  nosaltres és suficient , possiblement  la nació no hi dóna per més,  en el nostre pelegrinatge ja és un referent, com segurament ho és  aquest conversador circumstancial,  a la sort atzarosa del qual  ens avenim. I amb ell posem un punt  comú, LA,  CABRETA  en el llibre de les nostres respectives rutes.

 (foto del pont amb els braços oberts  feta per mpm)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada