NÚRIA
primera imatge
Foto de mpm
Un determinat progrés amb unes rodes més invasores no ha aplastat el paradís com podria haver estat si la força de les flors com aquesta no s' hagués imposat en l' aturament de la carretera a FONTALBA.
Aquell projecte queda en el record. Un altre: fa molts anys es feia a QUERALBS un concurs de rams de flors I qui estava darrera d' aquell expoli ? Suposo que ara és record. Com fumar en determinats llocs, arrencar meravelles com aquesta en mig de clapes de neu, ha d' estar del tot prohibit. Crec que ja ningú avui dia ho fa. El HUSA, empresa que explota l' hotel amb molta cura del guany a costa de... com sempre, decora amb flors de plàstic a dojo, totes les estances, ,per amagar el llautó no els cal aquesta pamplina de cementiri. Fora bonic fer desaparèixer tot aquest plàstic d' un lloc que es precia, - figura en lletres escrites- de tinent graduat en alta cura del medi. És tan significatiu com miserable de com l' estètica amaga l' estat de l' ètica en aquests establiments. Es podria deixar fins que arribi una altra concessió o una sensibilitat diferent que deixi les flors naturals al lloc d' on surten i les artificials en pau o en lluita contra el mosquit tigre.
Sensibilitat, que fa sentir la flor de la millor estada, la d' en J. guia, informador, i amb rams de conversa. Per ell podem fer un itinerari a plena satisfacció de neu i vistes.
mpm Fosa de la neu, inevitable esvoranc de la massa de l' hivern per pas de la primavera
mpm
NO ho sembla pas, ni aquí ni, per descomptat, al fons de la VALL, la del NOU CREUS
Visions parcials
Sempre la mirada és parcial
Insisteixo en la mirada parcial ¿com no veure el producte interior elaborat pels animals que aquí han vingut a pastar i que la neu ha conservat i rejovenit ? Els contenidors contenen un altre tipus de producte més elaborat però igual de present. Seria com no veure e un retall de la història viscuda per veure el tros actual, o més recent com si estigués descosit de la resta. Per exemple la OJE regnava aquí fa més de 40 anys. N' era el gestor. Les autoritats franquistes pretenien un control estricte de l' accés a la muntanya, no només aquí sino a totes en general. Lloc de pas fronterer, immens inabastable, mai es va aconseguir el pretès "control" Les fites de llibertat que assolíem a partir de les associacions excursionistes com CEC i la meva en la UEC van deixar una " impronta que encara dura.
Núria en aquells anys ens acollia igual de tendrament com ara El xiulet del cremallera era més llarg i intens, segurament l' han moderat per por als allaus. La neu inclinada cobrint tot i més despertava la covardia, que des d' aquell temps roman intacta, malgrat la roba tècnica i estris variats per circular amb més seguretat . Fals. El sentiment d' inseguretat cada vegada és més gran. Núria imposa la seva força , o millor fa percebre la poca meva al seu davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada