NO HI HA A VALÈNCIA de BAR BARS COM AQUEST

car de bars com aquest  en són parits ben pocs

Ahir  rodolant per aquestes terres em trobo amb    l' HOSTAL PARÍS DE TOGA
 i el pensament poètic  em desperta  L' HOTEL PARÍS.

 i soledat , François, més soledat encara

I no m' equivoco ni  d' Hotel ni de poble ni de solitud

XII
Era un poble petit , humil i blanc de calç
amb uns pins i una sèquia  i unes pedres antigues 

Avui l' enyorança amarga desperta  ELS AMANTS, al bar quotidià  de sempre   amb veu de MANOLO,i de l' OVIDI i ,cada vegada més, amb la pròpia,  l' únic vers que tothom deu saber, com jo.  
Val la pena despertar  alguns  més:

Què voleu que hi faça ! Elemental ja ho se.
Ignorem  el  Petrarca  i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba  i les Rimes de Bécquer

i tenim l' enyorança amarga de la terra

Quan arribo a Vila- Real  en preguntar a un home que està passant per l' estació, noto que la parla és de català de   Valencia, evident, som a la Plana, però el meu accent  diferent, tan si parlo castellà com en català,   el fa dubtar,  i quan parla castellà l' accent és més que evident. La orientació l' allarga sobremanera, em diu totes les indicacions i més que no recordaré, em nomena la biblioteca, l' escola els jadins per on he de passar em diu que està al final del poble, que és molt lluny... crec que te ganes de parlar.  En el comiat i comentari  final "suelta" el seu valencià quan li dic que no em digui que és  molt lluny perquè vinc  "na menos que de Montan.

"Ah! Si vens d' allà, per a tu, un passeig..."

Decobreixo  jardins,  escola,  biblioteca la de l' UNED, i  algú que no m' havia indicat en un   el monument al mig destartalat  d' un escampall urbanitzat sense acabar com tot el país., na menos que al fundador de la ciutat:  JAUME I. El mateix que Verdaguer, feia pujar a Sant Geroni, , aquí no.  Aquí només som a la Plana i...
No sé   tots els versos, tot és fet  a mitges , res és a mida.  Cada  contrada fa el que pot  amb la seva memòria.  i amb la terra, el que deixen
Jo per si un cas faig ofrena al gran  Rei, per ell  la vila és real

ESTELLÈS agrada i  no li sabria greu el tempteix amb les  paraules que li prenc del AMANTS.

comprenem  que som uns bàrbars,   

I aquest poema de l' HOTEL PARIS,  el XVI:

Hi ha una electricitat, com hi ha uns requeriments
a un ordre, hi ha unes clàusules vigents  i inabatibles,
com hi ha espases llarguíssimes  i hi ha cossos inermes,
causes indefensables , i hi ha plaers només,
com hi ha eL goig, absolut, que encara es perpetua
i hi ha els actes  que moren ràpidament on naixen,
com hi ha un cel i un infern dirimint tots els plets

 ( NOTA, me n' entero avui  mentres elaboro aquesta entrada   que GUNTER GRASS es mort. Queda molt per llegir d' ell i molta enyorança.   Les paraules d' ESTELLÉS li agradarien.