monedero
incitación
no me quedo quieto
dijous, 30 d’abril del 2015
EL MONTAÑA EM SALVA LA VIDA
A cal Montanya de Martorell és el taller on tinc costum de fer mirar la bicicleta. Avui, en JAUME MONTAÑA a banda d' inflar com cal les rodes, ajusta una palanca que podia haver estat causa de sortida de roda.
El consell tècnic d' ell , el seu saber fer, la seva mirada d' expert de llarga experiència són fonamentals per fer circular amb prou garanties una bici com la meva ja entrada en anys.
Moltes gràcies !
Un tècnic com ell dóna confiança
Així puc tenir la gosadia de manejar per fi les marxes.
El resultat és meritori , expectacular al meu nivell, ja que puc arribar en les pujades de sempre a cotes mai assolides abans, pujades que sempre feia a peu per insuficient maneig de les inactives fins avui, marxes.
Prenc nota de la situació de la cadena en les fileres dentades d' ambdues rodes.
No podré estar a la TITAN, però p arribar aquí pedalant és titànic per mi, malgrat la feixuga, però molt estimada, bici de ferro.
Les petites històries com aquesta d' avui són les que fan possible les altres, siguin grans o també petites.La immensitat humana pot sfer semblar petita la dimensió tècnica , compte molt important
A cal Montanya de Martorell és el taller on tinc costum de fer mirar la bicicleta. Avui, en JAUME MONTAÑA a banda d' inflar com cal les rodes, ajusta una palanca que podia haver estat causa de sortida de roda.
El consell tècnic d' ell , el seu saber fer, la seva mirada d' expert de llarga experiència són fonamentals per fer circular amb prou garanties una bici com la meva ja entrada en anys.
Moltes gràcies !
Un tècnic com ell dóna confiança
Així puc tenir la gosadia de manejar per fi les marxes.
El resultat és meritori , expectacular al meu nivell, ja que puc arribar en les pujades de sempre a cotes mai assolides abans, pujades que sempre feia a peu per insuficient maneig de les inactives fins avui, marxes.
Prenc nota de la situació de la cadena en les fileres dentades d' ambdues rodes.
No podré estar a la TITAN, però p arribar aquí pedalant és titànic per mi, malgrat la feixuga, però molt estimada, bici de ferro.
Les petites històries com aquesta d' avui són les que fan possible les altres, siguin grans o també petites.La immensitat humana pot sfer semblar petita la dimensió tècnica , compte molt important
RE S PÚBLICA VALENCIANA III
BONA GENT
Cita amb Vicent Ferrer, sant per un dia quasi republicà, els dies 13.14 i 15 d' abril de SAGUNT a VILA- REAL Podria haver coincidit el 14 d' abril alguna vegada amb el dia del sant? Com aquell senyalat 14 d' abril coincident amb divendres també sant que tants de problemes va portar per alguns quan van ser voltejade les campanes que havien d' estar callades i de dol per una part del personal...un dia, 14 d' abril, quan tota Espanya, no només València eren de veritat republicanes. " Así me lo contaron, así lo cuento soy memòria también de otro / s.
El dilluns dia 13 d' abril era festa al PAÍS VALENCIÀ, no me n' entero del motiu fins al dia següent. La sensació ja a Sagunt d' aturament de tot , bars tancats i polígons industrials amb poc moviment, és evident però al País Valencià, podria ser normal. La poca consideraciò a la cosa RES pública, és literal: RES. Un desastre visual, la sensació de tancament de les naus i buidor dels carrers l' atribueixo , raonablement a una crisi galopant que ha pogut colpejar més fort aquí, Ambdues sensacions deixen un sentiment de pena, la grisor del cel acompanya una no conscient festa.
Un republicà valencià, , el respectaria. Els fatxes de sempre no el poden tenir en exclusivitat. Luego, és de tots; a més parlava català, i era internacional, se l' entenia ens diferents idimes, va estudiar a Barcelona, va exercir càtedra a Lleida, i està enterrat a França. Uf quanta teca !
Torno a casa i em cau a trossos la història , esgabellada per la primera persona a qui comunico la intenció conciliadora del present escrit. Me' l desmunta peça a peça. No s' aguanta per enlloc. En una societat republicana un discurs que s' obre amb BONA GENT, dirigit a uns ( els seus feligresos) podia ser excloent dels "no bona gent, i això és incompatible amb una societat oberta, on les persones poden pensar i creure coses diferents i de manera lliure. Aquella societat no és aquesta, aquesta li falta una mica, per arribar a ser una república , en fi, ni com ironia pot ser un sant republicà, seria una aberració. Disculpes pel despropòsit. Només des de la ignorància, , el "babauisme, la ingenuïtat, etc. es poden conciliar aquestes coses. Només des de la provocació a la botiga dels hereus d' un dels nomenats guanyadors de la guerra, pot hom recordar no la conincidència, només la celebració per a cadascú d' allò que vol, recorda o estima. La resposta de la botiguera va ser amb paraules d' indiferència que reflectien certa inamagada molèstia y segurament un molt alt grau d' ignorància tant com la meva.
i és una lluita legítima, on no ha de callar ningú. Ni ningú pot fer callar cap veu.
(1) Faig meua aquesta frase, títol del llibre de TERESA PÀMIES . Un aplec d' escrits d' ella i d' altres que en parlen del període 1936 al 1939. Edició de acura de Xènia Guirao i David Jané, Cossetània Ed., 2005.
Faig meu el títol .També un contingut, l' article 29 de l' antologia ,LLEIDA NO SERÀ VENÇUDA, per acompanyar dignament la memòria de la visita a la ciutat el passat 8 d' abril i per retornar a lectures que creen consciència, no l' ofusquen.
SAGUNT
Gran ciutat. Gran història, de romans guerrejant amb cartaginesos pel control imperial de la terra. ciutat inici de ruta ferroviària, en la CENTRAL DE ARAGON, de la VIA VERDE o del tren de OJOS NEGROS o desvio para llegar a mi pueblo des de lejos. Punto de inicio, quizá hoy, para recuperar aquel idioma con acento de ARAGÓN i ritmo de jota.
No estic encara segur que la Via verda comenci ben bé aquí. El que falla és la via del record,. la estació la veia gradiosa, i allò que imaginava, com ALTOS HORNOS, desmedio desmantelados resulta ser una fàbrica de cemento. De lejos las cosa no son lo que parecen.
De cerca, grandes recuerdos, pueden ser mínimas realidades.
...
BONA GENT
PUEBLO LLANO
CIUDADANIA
PUEBLO SENCILLO
LES GENTS
EL PUEBLO
EL CARRER
EL INDIVIDUO
LA PERSONA
LA SOCIEDAD
Conceptos utilizados oídos, leídos, ¿ A quién se refieren ? En la boca de quien los emite, ¿Qué dominio abarca ?
CAUDIEL
Con una torre que llaman de ANÍBAL
No puc creure que el convent per on pasaa la carretera sigui de CARMELITAS DESCALZAS ! Ignorància patògena
Estación de tren más cercana al punto de destino: MONTAN.
Esta no es la estación oficial de RENFE/ADIF/ RODALIAS DE VALENCIA, és la de la via exclusiva para transporte del hierro, ahora VIA VERDE / OJOS NEGROS.
Punto blanco kilomètricode subida al COLLADO, divisoria entre la cuenca del PALANCIA a la espalda i el MIJARES.
Historias del puerto: UNA: Amparo,DOS: de la mujer que un poco más y se queda por la nieve, y TRES: la mia.Una hoja en blanco, mojon antiguo, relatos del paso de personas en un lugar especial
MONTAN,
las paredes hablan
los barrancos también
Lluna en VALENCIA, circuito nocturno
Magnífica pared seca, de EL CORRAL DEL MILITAR, cruce de caminos, ruta de trashumancia entre ARAGÓN y EL REINO, empieza la gran subida al MONTE DE PINA. territorio ciclista marcado de rutas duras de montaña.
GR 7,
MONTE DE PINA
PINA i BARRACAS
No cal dir que el MONTE DE PINA és una talaia de primer ordre del país: máxima elevació, .vista total. sin obstáculos
Santa Bàrbara, SANTA QUITERIA i por supuesto SAN VICENT han acompanyat fins aquí.
PINA, BARRACAS, I TORRECHIVA merecen entrada exclusiva ( ver pliego de mayo )
Des de aquí todo és bajada , o nos vamos a ARAGÓN, otro dia, o al REINO, LA PLANA.
No és un país catalán. éste. . Fronterizo , más de Teruel y de ARAGON que valenciano. Puede que pase en todas partes , aquí nunca ha sido problema la identidad o el habla. si que corre una leyenda CHURRA,no se que deci FUSTER de nosostros, no me gustó mucho. Somos lo que somos, hablamos lo que hablamos , castellano aragonés, (bezones cabezones ) pero puede que sea má problema de los otros, los identitarios identificados con el valenciano, para mi catalán (sense volta de fulla) . Ya se ve que soy una mezcla, además de un trasplante, un ing/jerto, quizá ya no tenga remedio, sin idioma, aquí arriba, centre neurálgico de comunicación, nadie tan atrevido sube tan alto, para ver las antenas del reino. Una república acogedora de diferencias, si pudièramos votar, los de aquí, de donde queremos ser, estaria claro ( mi voto ) Territorio fronterizo, ¿dónde ves la frontera ?
Me voy a la Plana
On diuen que la chent parla valenchià i la terra és rica i tot és ple de taronchers i de de racholes.
ïberos, seguro, con espíritu griego más que romano, quizá moros solo de religión hasta que vinieron los otos caballeros feudalesy aquellos del pueblo, los vieron pasar y aún esperan los siguientes, poc cambia el terreno, "limpiaron " en 1609, de unas personas ( ¿ existian entonces como tales ? ) o todos eran esclavos o siervos, pueblo llano, BONA CHENT , què contento estaria SANT VICHENT con esos reyes tan estupendos predecesoses de inhumnanos excluyentes métodos que los nazissiglos más tarde perfeccionarian con tècnicas y recursos mucho mñas soficticados.
Vergüenza. Com se puede llevar sobre la corona esa marca ! Aquel pueblo no votaba, El poder, com siempre reinaba y así la historria toda orgullo de quien quiera nació, patria, pueblo, comunidad, o región,
Santos caídos,
Devoción dpupular, no, de los beatos de siempre, repobladores, de carta, aliados del poder real.
No quiero enterme de lo que pasó en ONDA , no fueron todos y a buen seguro que hay PERSONAS que no estan de acuerso, luchan y trabajan por una sociedad más justa, luego, con valores mas cercanos a lo republicano.
Proto atenció a los murales del interior , no puedo entrar al centro , lo dejo para otra ocasión, me reconcilían con la población, dan una visión no excluyente del otro.
Y por fin llegó:
La VILA RE ( PUBLICANA ), bueno, casi RE publicana!
La ilusión se tuerce pero no desespera
Falta mucho, mucho para dignificar la COSA pública y que la calle tenga presencia
me 'n vaig , fins un altra , amb sort el tren arriba dintre de 7 minuts
bona sort
bona gent
e VINARÓS
ALCALÀ abans,
i de més Republica enllà
Adéu
TORTOSAMPOSTAL'ALDEA
No eren precisament fronteres allò que ens separava, sino una gran més que psicològica, real distància,
pocs diners, i moltes hores, amb trens molt més lents i cnverses molt molt llargues amb vagons sempre de tercera. i plens a vegades amb la gent cap a la verema ( vendimia ) però això ja és tota una altra història
com la del tren blau de VICENÇ aquesta vegada DE CALDERS
He sortit a les deu del matí , he baixat amb bici des de MONTAN, el meu poble, fins VILA-REAL. Una agradable pallissa, descansaré bé avui a casa.
Les distàncies són més a dins que no a fora. Som 15 d' abril, la república ja porta un dia.
EPÍGONO
En la també RE pública de TARRAGONA la xarxa ferroviària no és encara excel-lent, en un reialme del déu cotxe privat, algunes estacions, moltes tenen mal aspecte
Dol la desconsideració pública per aquesta de MONT-ROIG , com pel MAS MIRÓ proper.
Afortunadament l' artista segurament d' inspiració mironiana omple de color objectes i entorn
Bona nova: vaig veure no fa gaire per la tele que s' havia pressupostat una partida per revifallar com centre cultural i d' inciativa d' art el MAS MIRÓ. Felicitats, república catalana veïna, que no sigui només cosa d' eleccions.
Adéu HOSPITALET amb infant acolgat a l' estació
Adéu amagades TRES GRÀCIES de SALOU
estacions , estacions sense RES PÚBLICA, una desgràcia
La proper stació, ho serà ?
BONA GENT
Cita amb Vicent Ferrer, sant per un dia quasi republicà, els dies 13.14 i 15 d' abril de SAGUNT a VILA- REAL Podria haver coincidit el 14 d' abril alguna vegada amb el dia del sant? Com aquell senyalat 14 d' abril coincident amb divendres també sant que tants de problemes va portar per alguns quan van ser voltejade les campanes que havien d' estar callades i de dol per una part del personal...un dia, 14 d' abril, quan tota Espanya, no només València eren de veritat republicanes. " Así me lo contaron, así lo cuento soy memòria también de otro / s.
El dilluns dia 13 d' abril era festa al PAÍS VALENCIÀ, no me n' entero del motiu fins al dia següent. La sensació ja a Sagunt d' aturament de tot , bars tancats i polígons industrials amb poc moviment, és evident però al País Valencià, podria ser normal. La poca consideraciò a la cosa RES pública, és literal: RES. Un desastre visual, la sensació de tancament de les naus i buidor dels carrers l' atribueixo , raonablement a una crisi galopant que ha pogut colpejar més fort aquí, Ambdues sensacions deixen un sentiment de pena, la grisor del cel acompanya una no conscient festa.
Per a exalçar-lo diuen que fón polític, diplomàtic, sociòleg i no sé quantes coses més. Jo dic que no fón res d'això, sinó un gran sant, un gran savi i un gran valencià, i, sobre tot, un gran predicador, que encenia els cors amb les flames de la caritat i convertia moros, jueus i mals cristians. Ell no buscà ningú, sinó que a ell el buscaven els reis, els papes, els grans, els petits, les viles, els pobles, les ciutats. I ell hi anava sempre, però predicant, buscant la conversió de tots, sense mires personals, sense profit propi, i sempre esguardant la glòria de Déu. Documentalment pot provar-se tot això."No és mala pensada relacionar dates. La proximitat juda. Les dades dels predicaments i fets del dominic, no. No obstant podríen no allunyar-lo gaire dels republicans, sants o laïcs, si més no d' un determinat perfil. del sant No ni ha un abisme entre uns i altres ? Dels especialistes estudiosos podem extreure peces que el facin salvable ( " jueus i moros " ho tenen ,més peliagut, la sociologia, i fets poden clarificar que no va tenir incidència directa en els fets del progrom ... però les pararaules aquelles enverinades de com els veu ... no deixen gaire marge a l' esperança conciliadora ) Aquell predicador que comença amb
(Josep Sanchis Sivera. "Pròleg", FERRER, V.: Sermons de sant Vicent Ferrer. València: L'Estel, 1935, p. 5-6)
"BONA GENT"i que considera la relativitat de l' origen de sang, ( de fet ell era fill de la classe en ascendència, la burgesia, terratinent, rentista, o bé comerciant, de la València reconqueridora usurpadora de territoris i de gents...)
Un republicà valencià, , el respectaria. Els fatxes de sempre no el poden tenir en exclusivitat. Luego, és de tots; a més parlava català, i era internacional, se l' entenia ens diferents idimes, va estudiar a Barcelona, va exercir càtedra a Lleida, i està enterrat a França. Uf quanta teca !
Torno a casa i em cau a trossos la història , esgabellada per la primera persona a qui comunico la intenció conciliadora del present escrit. Me' l desmunta peça a peça. No s' aguanta per enlloc. En una societat republicana un discurs que s' obre amb BONA GENT, dirigit a uns ( els seus feligresos) podia ser excloent dels "no bona gent, i això és incompatible amb una societat oberta, on les persones poden pensar i creure coses diferents i de manera lliure. Aquella societat no és aquesta, aquesta li falta una mica, per arribar a ser una república , en fi, ni com ironia pot ser un sant republicà, seria una aberració. Disculpes pel despropòsit. Només des de la ignorància, , el "babauisme, la ingenuïtat, etc. es poden conciliar aquestes coses. Només des de la provocació a la botiga dels hereus d' un dels nomenats guanyadors de la guerra, pot hom recordar no la conincidència, només la celebració per a cadascú d' allò que vol, recorda o estima. La resposta de la botiguera va ser amb paraules d' indiferència que reflectien certa inamagada molèstia y segurament un molt alt grau d' ignorància tant com la meva.
ESTEM EN GUERRA (1)Contra la ignorància,pròpia i aliena, contra l' oblit del passat sigui el proper o el llunyà
i és una lluita legítima, on no ha de callar ningú. Ni ningú pot fer callar cap veu.
(1) Faig meua aquesta frase, títol del llibre de TERESA PÀMIES . Un aplec d' escrits d' ella i d' altres que en parlen del període 1936 al 1939. Edició de acura de Xènia Guirao i David Jané, Cossetània Ed., 2005.
Faig meu el títol .També un contingut, l' article 29 de l' antologia ,LLEIDA NO SERÀ VENÇUDA, per acompanyar dignament la memòria de la visita a la ciutat el passat 8 d' abril i per retornar a lectures que creen consciència, no l' ofusquen.
SAGUNT
Gran ciutat. Gran història, de romans guerrejant amb cartaginesos pel control imperial de la terra. ciutat inici de ruta ferroviària, en la CENTRAL DE ARAGON, de la VIA VERDE o del tren de OJOS NEGROS o desvio para llegar a mi pueblo des de lejos. Punto de inicio, quizá hoy, para recuperar aquel idioma con acento de ARAGÓN i ritmo de jota.
En SAGUNTO altos hornos habia...
carbon y hierro en Aragón
De Ojos Negros lo traían
Hoy ni altos hornos ni via
No estic encara segur que la Via verda comenci ben bé aquí. El que falla és la via del record,. la estació la veia gradiosa, i allò que imaginava, com ALTOS HORNOS, desmedio desmantelados resulta ser una fàbrica de cemento. De lejos las cosa no son lo que parecen.
...
BONA GENT
PUEBLO LLANO
CIUDADANIA
PUEBLO SENCILLO
LES GENTS
EL PUEBLO
EL CARRER
EL INDIVIDUO
LA PERSONA
LA SOCIEDAD
Conceptos utilizados oídos, leídos, ¿ A quién se refieren ? En la boca de quien los emite, ¿Qué dominio abarca ?
CAUDIEL
Con una torre que llaman de ANÍBAL
No puc creure que el convent per on pasaa la carretera sigui de CARMELITAS DESCALZAS ! Ignorància patògena
Estación de tren más cercana al punto de destino: MONTAN.
Punto blanco kilomètricode subida al COLLADO, divisoria entre la cuenca del PALANCIA a la espalda i el MIJARES.
Historias del puerto: UNA: Amparo,DOS: de la mujer que un poco más y se queda por la nieve, y TRES: la mia.Una hoja en blanco, mojon antiguo, relatos del paso de personas en un lugar especial
las paredes hablan
Santa Bàrbara, SANTA QUITERIA i por supuesto SAN VICENT han acompanyat fins aquí.
PINA, BARRACAS, I TORRECHIVA merecen entrada exclusiva ( ver pliego de mayo )
Des de aquí todo és bajada , o nos vamos a ARAGÓN, otro dia, o al REINO, LA PLANA.
No és un país catalán. éste. . Fronterizo , más de Teruel y de ARAGON que valenciano. Puede que pase en todas partes , aquí nunca ha sido problema la identidad o el habla. si que corre una leyenda CHURRA,no se que deci FUSTER de nosostros, no me gustó mucho. Somos lo que somos, hablamos lo que hablamos , castellano aragonés, (bezones cabezones ) pero puede que sea má problema de los otros, los identitarios identificados con el valenciano, para mi catalán (sense volta de fulla) . Ya se ve que soy una mezcla, además de un trasplante, un ing/jerto, quizá ya no tenga remedio, sin idioma, aquí arriba, centre neurálgico de comunicación, nadie tan atrevido sube tan alto, para ver las antenas del reino. Una república acogedora de diferencias, si pudièramos votar, los de aquí, de donde queremos ser, estaria claro ( mi voto ) Territorio fronterizo, ¿dónde ves la frontera ?
Me voy a la Plana
On diuen que la chent parla valenchià i la terra és rica i tot és ple de taronchers i de de racholes.
ïberos, seguro, con espíritu griego más que romano, quizá moros solo de religión hasta que vinieron los otos caballeros feudalesy aquellos del pueblo, los vieron pasar y aún esperan los siguientes, poc cambia el terreno, "limpiaron " en 1609, de unas personas ( ¿ existian entonces como tales ? ) o todos eran esclavos o siervos, pueblo llano, BONA CHENT , què contento estaria SANT VICHENT con esos reyes tan estupendos predecesoses de inhumnanos excluyentes métodos que los nazissiglos más tarde perfeccionarian con tècnicas y recursos mucho mñas soficticados.
Vergüenza. Com se puede llevar sobre la corona esa marca ! Aquel pueblo no votaba, El poder, com siempre reinaba y así la historria toda orgullo de quien quiera nació, patria, pueblo, comunidad, o región,
Santos caídos,
Proto atenció a los murales del interior , no puedo entrar al centro , lo dejo para otra ocasión, me reconcilían con la población, dan una visión no excluyente del otro.
Y por fin llegó:
La VILA RE ( PUBLICANA ), bueno, casi RE publicana!
La ilusión se tuerce pero no desespera
bona sort
bona gent
e VINARÓS
Adéu
No eren precisament fronteres allò que ens separava, sino una gran més que psicològica, real distància,
pocs diners, i moltes hores, amb trens molt més lents i cnverses molt molt llargues amb vagons sempre de tercera. i plens a vegades amb la gent cap a la verema ( vendimia ) però això ja és tota una altra història
com la del tren blau de VICENÇ aquesta vegada DE CALDERS
Les distàncies són més a dins que no a fora. Som 15 d' abril, la república ja porta un dia.
EPÍGONO
En la també RE pública de TARRAGONA la xarxa ferroviària no és encara excel-lent, en un reialme del déu cotxe privat, algunes estacions, moltes tenen mal aspecte
Dol la desconsideració pública per aquesta de MONT-ROIG , com pel MAS MIRÓ proper.
Adéu amagades TRES GRÀCIES de SALOU
La proper stació, ho serà ?
dimarts, 28 d’abril del 2015
Subscriure's a:
Missatges (Atom)