OLOT
La reflexió sobre l' art públic  comença en aquestes tassetes decorades  pel barman del bar d' Olot on fem parada.
L' art al públic en un establiment públic. No ha de ser cosa del carrer.
Diu molt de la ciutat , de les raons estètiques  que fan que la via, les rutes, siguin alguna cosa més que caminar, anar en bici ,
L' art efímer com aquest , omple els sentits tant com el perenne de les estàtues objectes, arquitectures, modernes o no.. O potser els omple més ?  Crec que cada cosa al seu lloc i moment. Prendre un cafè en aquestes condicions és un bon auguri, convida a fer ciutat pressuposa  benestar, beure  i veure  alhora essència.
La segona imatge  amb necessitat de paraula és aquesta:

És el que sembla. L' anima  d' una bicicleta retallada en ferro, m' agradaria dir, COLAT.
L' esperit d' un objecte, en la barana  hi ha d' altres, captat  en la matèria.
Les lletres MENTRE PASSA LA  MO/?

El tòtem de la ciutat
Em dol que tingui l' orella escapçada. El desig és que no hagi estat objecte de cap ritual o atemptat fanàtic o ancestral , que només sigui un accident fortuït i que la imatge sigui purament circumstancial
Les ciutats com Olot en situació tel·lúrica  més que natural ,tendeixen a deïficar les forces que els animalets representen, Terol és un altre exemple en la mitologia dels animalets totèmics com aquest.
Una capital d' una comarca  tan geogràficament variada, i de  nom tan  trencat, el MISTERI tintinià DE L' ORELLA ESCAPÇADA  podria tenir aquí un capítol de d' ampli ressò universal. Perquè una acció de  l' amenaçadora màfia  internacional, no lliga gens per aquestes latituds. El Vesubi  com els MONTOLIVETMONTSACOPALAGARRINADA i  BISAROQUES, i el  CROSCAT, una mica lluny però igualment escapçar o millor esventrat  són, de moment, volcans apagats...

LA GARRINADA
Olot  és la seu tècnica de L' OBSERVATORI del PAISATGE.
Un volcà, LA GARRINADA,  apartant en prou feina la trama urbana dels  seus peus, podria ser un lloc ideal per llegir una vegada més l' article ja esmentat  de JUAN GOITISOLO, LA DESTRUCCION DEL PAISAJE
Enumerar les GARRINADES  copsades aquí i allà per costes i muntanes  i plans  és  una activitat  o funció de l' observatori, No?
El nom, prou eloqüent, podria resultar   insuficientment a nivell descriptiu, massa tou, sembla un eufemisme. Destrucció i marranades  són  merescudament més idonis, . però des d' Olot, una ciutat amb l' art a flor de pell,  amb evident  cura de la trama urbana i dels voltats ,GARRINADES DEL PAISATGE  s'  escau més.
Olot enamora, un nom com aquest també.  I no s' oblida. El tindré present en les observacions personals  quan la vista d' un LAND SCAPE  s' aturi en una o altre...