BICIS A DAMASC
BICIS PER A UNA GUERRA
  
El conflicte sirià i les seves penúries omplen
de bicicletes els carrers de Damasc
TOMÁS ALCOVERRO


Damasc
Enviat
especial



ADamasc
hi
ha
novetat.
Milers
de
bicicletes
han
inundat
la
capital
siriana.
Des
de
l’últim
viatge
que
hi
vaig
fer,
l’any
passat,
l’antiga
ciutat
dels
omeies,que
presumeix
de
ser
la
més
antiga
del
món,
s’ha
convertit
en
un
espai
urbà
recorregut
perunriu
de
bicicletes
quen’han
fet
canviar
el
paisatge.
“La
vida
–ha
proclamat
l’imam
d’una
mesquita
de
la
ciutat–
és
massa
curta
per
passar-
se-la
en
un
autobús”.


Aquesta
vegada
he
arribat
amb
autobús
des
de
Latakia,a
348
quilòmetres
de
distància,
a
la
zona
litoral
de
nucli
de
pobla


ció
alauita,
dominada
pel
Govern
d’Al-Assad,travessant
Tartus,
amb
la
seva
famosa
base
naval
russa
de
la
qual
els
habitants
amb
prou
feines
parlen,
iunpaisatge
mediterrani
de
camps
conreats,
tarongerars,
muntanyes
de
pins
ieucaliptus,
molt
diferent
del
d’altres
regions
d’estepesideserts.
Xiprers
ben
alts
protegeixenels
horts
del
vent.


Els
controls
militars
ielpreu
de
la
gasolina
valoritzen
les
bicicletes,
abans
malvistes


Hi
ha
plantacions
de
cereals,
molts
hivernacles
de
plantes,
i
als
llocs
més
secshicreixen
les
oliveres.


Les
bicicletes
em
van
sorprendre
en
entrar
alaciutat.
Els
damasquins,
que
suporten
un
trànsit
rodat
apocalíptic,
consumeixen
hores
ihores
per
desplaçarse
acausa
de
la
proliferació
de
controls
militars
per
verificar
la
identitat
dels
automobilistes
isovint
escorcollar-los
els
vehicles
per
por
d’atemptats
terroristes.
Les
bicicletes,
lleugeres
ifàcils
de
fer
anar,
són
un
mitjà
de
transport
útil
en
una
població
de
vora
dos
milions
d’habitants.


Des
dels
carrerons
modestos
i
antics
de
la
ciutat
emmurallada,
del
barri
cristià
de
Bab
Tuma
fins
ales
zones
residencials
d’Abu
Rumaned
oMezeh,
les
bicicletes
s’han
escampat
per
tot
el
seu
àmbit
urbà.
Molts
ciclistesviuen
als
suburbis.
No
noméspoden
evitar
els
embussos
i
estalviar
hores
perdudes,
sinó
que
també
es
poden
estalviar
la
gasolina
ielgasoil,
que
han
augmentat
de
preu.
Els
venedors
de
bicicletes,
de
fabricació
xinesa,
fan
l’agost
en
un
país
postrat
en
una
creixent
penúria
econòmica
acausa
de
la
guerra.
Costen
entre
65
i100
euros,
un
preu
molt
alt
per
alamajoria
de
sirians.


ASíria
la
bicicleta
era
tradicionalment
considerada
de
baixa
categoria
social,
en
feien
servir
sobretot
els
repartidors
de
botigues
de
queviures,
humilsempleatsi
obrers.
Ara,
estudiants,
professors
universitaris,
funcionaris
ifins
itot
noies
en
fan
servir
per
anar
ivenir
per
aquesta
ciutat
desbordantd’habitants
i
vehicles.
S’ha
organitzat
una
campanya
per
promoure
la
bici-

En
una
societat
conservadora
com
la
siriana
hi
ha
campanyes
perquè
les
dones
les
utilitzin


cleta
entre
la
població
femenina,
en
una
societat
conservadora
on
no
està
ben
vist
que
una
dona
empunyi
el
manillar
i
pedali
dalt
d’aquest
simple
mitjà
de
transport.
Al
principi,
policies
imilitars
van
ser
molt
reticentsi
fins
itot
van
confiscar
algunes
bicicletes.
Quan
la
premsa
local
va
difondre
el
tema
es
va
normalitzar
la
situació.


Valdria
la
pena
compondre
un
elogi
de
la
bicicleta
de
Damasccom
un
avenç
de
la
inde


pendència
iautonomia
dels
seus
ciutadans,
inonomés
com
una
necessitat
de
locomoció
alternativa
per
donar
la
volta
àgilment
als
controls
iels
molts
carrers
tancatsa
la
circulació.
Aquestes
mesures
de
seguretat
es
van
adoptar
–especialment
als
barris
més
estratègics–
per
impedir
l’entrada
d’armes
alacapital.
Els
damasquins
no
van
amb
bicicleta
ni
per
esport
ni
per
ambicions
ecològiques.


Les
bicicletes
no
poden
circular
pel
popular
mercat
de
Hamedie,
alcentre
històric
de
la
capital.
El
mercat,
amb
les
seves
voltes
de
pedra,
és
un
riu
de
vida
bigarrada
que
desemboca
ala
gran
mesquita
dels
omeies,amb
botigues
de
roba
femenina
d’estil
islàmic,
mercaders
de
catifes
id’espècies,
venedors
de
joies
i
d’antiguitats,
de
pastisseries
igelateries
com
la
prestigiosa
Bagdach,
propietat
d’una
família
d’un
destacat
líder
comunista.


Des
de
fa
dècades
aquest
recinteészona
per
als
vianants.
Els
divendres
idissabtes
són
una
festa
davant
la
gran
mesquita,
amb
els
coloms
que
voletegen
entorn
dels
seus
minarets,
i
la
canalla
que
assaboreix
els
famosos
gelats
del
mercat.


Mentrestant,
la
guerra
continua.
c 
......................................Nota, LA VANGUARDIA es caracteritzava per la exhautivitat de la informació, la opinió és cosa del lector, la tendència  en aquest cas sembla evident, parlar de bicicletes  des de Síria pot ser tant  com  un contrapunt  al trauma viscut i a l' article  de sobre la mateixa pàgina com una manera de tenir una postal d' allà per pensar en una tendència de més abast i general,   fomentar l'ús de la bicicleta,  tema molt  d' aquí. 
La forma com l' he copiat és un intent de passar dessapercebut, per i difcultar la lectura.
També eperquè aquesta forma paraula a paraula pot ser més propera al desplegament poètic.
Intentaré connecar amb lel cronista, Lluis Foix em va contesta ,  pero amb la La bici  de la Rahola , què faig ? és el mateix diari ?