bv ici

C-243c
CARRETERA DE TERRASSA

És urgent que es pugui acabar la B40 de manera que es pugui passar del Baix Llobregatal al Vallès per una via que no sigui la Carretereta C-245c, unió en línia recta sobre el mapa entre MARTORELL, nucli viari important del Baix i TERRASSA, la gran capital del Vallès.
He sobreviscut. al trajecte d' avui. Mai la meva bici havia circulat amb tamb tants companys de 4 rodes i camions, per una carretera tan petita. I a sobre divendres a la tarda, amb temps ennuvolat i plujós
Per què he volgut fer aquesta ruta ?
Perquè és MITICA !
Si en altres latituds i continents tenen per exemple la 66, LA CARRETERA DE TERRASSA, a nivell local per nosaltres forma part d' aquelles rutes que com aquella pels americans, han tenyit d' asfalt la nostra sang. Inesborrables les emocions vinculades a infinites vivències en aquest tros de paisatge tant subjectivament personal com objectivament peculir per la col·lectivitat d' usuaris. He passat un indicador que deia de N150, N -a menos ! L' experiència de passar del Pont del Diable a la Gran urbs del Vallès quan arribes als 4 Vents, és com passar del poble esquifit i de la ruralia camperola, a la gran, super gran ciutat , amb el teló de fons de SANT LLORENÇ la seva muntanya màgica.   que no podia faltar en una ciutat completa i fascinant. El viatge en sentit Martorell és un descobriment del nostre paisatge (34, escrit de gat ) . EL CONGOST, el mar, EL PENEDÈS, i sobre tot la visió de MONTSERRAT, des d' aquí en forma piramidal expectacular. Martorell i la rodalia, sembla un indret de muntanya...
LA CARRETERA DE TERRASSA,és important en la geoestratègia personal familiar i col:lectiva.
imprimeix caràcter comunicatiu. Cas de no existir Barcelona, Terrassa seria la nostra gran capital, i la carretera un vial de comunicació de transcendència vital
L' he fet a peu, en colla excursionista. Anar a peu a Terrassa pel camí més curt , travessar la carreter,era un trànsit que va tenir alguna cosa de ritual iniciàtic adoslescent, amés de lloc de pas per pujar a Sant Llorens de MUnt per primera vegada. Existeix la masia CAN SOLÀ DEL RACÓ, on vam fer nit ?
Al temps de la verema,l' he fet en carro, en el tram des de les vinyes fins a Sant Eugina i fins al SINDICAT
Lloc de la primera bici, eina de treball precedent de la primera moto i del cotxe, , dels germans grans. Bici que vaig heretar....
Fer-la en Bici un dia o altre era   un deute inexcusable, i avui pel que he pogut patir, un repte i una activitat a pedal de alt risc molt recomanable per a qui li agradi l' aventura .No sé si tornaré ! Això sí, quan inaugurin la B$40 desitjada , serà com una mena de tranqui / passeig de plaer pels ciclistes d' arreu
Tenia mala fama. Éra una carretera dolenta, encara ho és , malgrat l' asfalt està deprimera, per les corbes i ara per l' enorme volum de trànsit. Altres detalls com espai de marginació, són superflus. Si, hi ha putes, tothom s ho sap forma part del mite col·lectiu i, de la realitat vital d' aquesta i altres carreteres. Però és més greu ,tampoc passa desapercebut, com el PUTO AMO es va vendre les terres , ara són TESSEL·LES , bé parcel:les privades, segurament li van reportar més beneficis que el raïm dels parcel·listes que li tributavem. La MASIA DE can SANTEUGINI,i altres, ara és residència privada, enturonada i barrada emmurallada de mal gust.Envoltada d' una superba urbanització. Algú ha d' estudiar com els AMOS de la terra o els seus hereus, han venut a trocets el seu / nostre, paisatge i han vist com al voltant, com és el TAIÖ per entre infinits exemples , han crescut cases i cases germanes de la cas gran MASIA , molt sovint transformada en pseudo rural restaurant o casa de colònies o allotjament per ànimes neorurals en pena, en llocs que han estat amorosament tocats sense cap glòria. El PUTO AMO !
La burgesia catalana de tots els temps, sempre ha estat molt atenta a les necessitats del País, ha tingut una cura especial del seus paisatge. Podem dir que, en el cas de SANT EUGINI, com en quasi tots, l' ha mimat.Tant que quan me'n vaig la roda de la bici es desinfla.
Llocs com COSTABLANCA, LES CASETES DE CAN OLIVERÓ( per cert, ara tavessat per la GR de Molins a Montserrat i per tant CAMI DE SANT JAUME ) LA MASIA i CAN SANTEUGINI anterior, , el pas de sobre el TUNEL DE RENFE, amb la corba més tancada de totes, amb les cases torres, senyorials d' arquitectura cara... etc, són alguna cosa més que noms de lloc, són racons importants en el catàleg daurat de la nostra memòria.
Un comentari més és de CAN SANTEUGINI,
Era una masia , i els voltants tot vinyes. En aquell temps CASTELLBISBAL era de veritat territori pagès i es podia dir que tenia vi de collita pròpia. La visitàvem cada any amb motiu de lliurar a l' AMO, no existia conceptualment encara, ni com PUTA ni COM PUTO, computava així si la part de la collita del nostre raÏm ,érem APARCERS, vaig aprendre que la terra no era de qui la treballava i d' una forma de tributar força peculiar i molt ancestral
El restaurant de CAN OLIVERÓ, ara amb nom propi, era un referent de la bona cuna local, igual que LA MASIA celebracions i reunions senylaven el pas de la vida...
LES CASETES , la fàbrica de cartró cremada...etc. etc.
COSTABLANCA primer article a SOLC, era el WEST, territori   ni d' aquí i massa lluny d' allà amb el Pont al bell mig del riu frontera amb una estació del CARRILET amb dos noms de pobles importants
I TERRASSA ? Inesgotabl. Punt final de la carretra i com en ella pou ric cabal de vivències. lL Escola Industrial,via iniciàtica d' un camí vital, ciutat obrera, enfabricada total i amb la primera pintada impactant. EL DIA,,, TODOS A MANIFESTARSE CONTRA LOS CRÍMENES DE FRANCO, en plena dictadura, aquelles paraules tan grans recorrent les tàpies de la rambla,que separaven el carrilet abans mes enlairat em van quedar porugament grabade.
Terrasssa atrapa , no només en el centre...
Sortint de l' estació RENFE pots proveir-te de menjar japonès, no està malament, TERRASSA és també internacional.
La CARRETERA una passada ! Més quan el gruix dels 4 rodes puguin passar d' ABRERA al Vallès, Va autoritats que ja està iniciat i el tunel dibuixat..!
Llavors la CARRETERA DE TERRASSSA serà per fi una ruta històrica ( com la 66 a EEUU ara ) per a mi ja ho és. també ho serà , per altres nostàlgics i amants del bon paisatge. Jo així la reivindico. També com una GRAN BAIXADA DE CATALUNYA, i com TALAIA TRANQUIL·LA que fa visible una bona part de la geografia central del territori: totes les comarques en el puny del Baix i la carretera C243c ara entre la N2 i la N150,antigues, la seva branca, o millor pont, de sempre.
NOTA,

FINAL D' ETAPA

No puc acomiadar la C243c, CARRETERA DE TERRASSA sense fer esment del seu apoteòsic tram final o inicial. segons el sentit. El Km 0 literal, aquell que ni existeix realment , perquè oficialment va ver un altre lloc alternatiu. S' ha eliminat aquella gran corba de sobre el tunel de Renfe. Queda ara com un antic meandre d' un riu que ha fet solc per un altre via. Em refereixo el que està ara en desús per al rodatge general. El desviament de la carretera ha deixat "verge" de tràfic el tram entre l' estació del Carrilet i la rotonda d' entrada de la carretera. És a dir, la gran corba, just la que quedava sobre el tunel antic de la RENFE repeteixo. Aixì ara tenim un tros de tranquil:litat absolut , allò en què les aspiracions com ciclista voldria que es transformés la resta asfaltada fins Terrassa: és un passeig de gaudi, tant que hi torno, faltaria més. Està com quan el vaig deixar fa 30 - 40 anys, aixó si ben asfaltada i amb cura, és el carrer més llunyà de Castellbisbal , què dic carrer, BULEVAR ! Arreglada per a l' ocasió amb eles millors vestimentes de tardor, acabada de sortir del ducham d' ahir, de veritat que la doncella fa goig...