El paradís és a l' interior , no l' hem de buscar enfora 
Per més  fresat que sigui un camí, sempre es troben elements enfora que mouen el paradís interior  de la paraula, 
així  el paradis és  fa conversa al caminar.
Registro la colorida i marginal pintada. No em resulta indiferent. però igualment registro la frase del cometari de qui m' acompanya. I  afegeix El paradis és dins nostre  tant si ets gay com si no      
La GR 92, va de PORTBOU  a ALCANAR, el tram entre SITGES I VILANOVA passa molt a tocar del mar.

El paisatge no decepciona,

L'acció humana...

Sí.

Decepciona.  I molt 

El paradis de roca, anomenat GARRAF  comença aquí, just en el forat entre la paret vallada i terraplé de la via, ja es veu

 La farola super del començament del Passeig marítim del GRAN SITGES que pot ser augurava un lluminós camí, inci simbòlic de la ruta d' avui.  queda a l' inici just al costat casi de la Sirena de les les famoses  marítimes escales

Camí DISCONTINU,

heus aquí  la més greu de les discontinuïtats. 

la riera afortunadament  deixa un pas sec abans del mar

El ciclista té a la seva esquena la muralla enteulada bonica del final del bonic passeig amb el GRAN HOTEL , I just davant un estret camí vora mar pedregós com ha de ser vallat voramar del GOLF extens que ocupa tot  l' espai de visió costanera en aquest indret amb una apropiació indegudament  feta com tantes altres de la nostra devastada i paradisíaca costa

Els ciclistes han despenjat  les bicis al final del passeig, per la paret entuelada bonica  esmentada,se suposa per continuar la ruta per la GR 92 , que es la que estem seguint nosaltres a peu. L' Hotel i El Golf annex  ens barra el pas, cap indicadorper la GR, desreci de vianants caminants i ciclistes. Oficina de TURISME NO DIGUEU que la GR va pel final del Passeig,. perquè just aquí l' ofeguen , la maten  i la fan desaparèixer com una presa de la màfia calobro/sitgetana.
 La intuició ens fa anar per les roques sota la bonica teulala que tothom que camina deu conèixer.    No ens despenjem, caminem per les roques molt vora mar, jo també he creuat en bici en sentit contrari. Ingènuament creia que feia una cosa excepciona li que els propietaris de la costa, els de semre tindrien un cor més generós amb ciclistes i vianants. El rastre de la GR 92 es perd,i  en aquest punt passa millor vida.descansi en pau, avui dia de les ÀNIMES,  El camí, no descansa  ni mor. Continua fins aquí

Sitio feo, foto fea , la farola lluminosa no il·lumina res.  Apareix la taca de la foscor. On som '  On anem ? On t' he portat jo que conec el camí ? Serà del teu grat  el que ens resta ? 
A la dreta de la taca negra continua el forat de pas,  ja  indicat. El tram  és com un lapsus del camí ( mira la foto sota les flors Algú no acaba de creure que per passar al rocam de la BLANCA SUBUR  haguem de passar per aquest passatge ben negre   de la més miserable acció humana. la decepció és present i ens acompanya. Sort del mar, . No m' estranya que Pla parlés  del' indiferència del mar cap a nosaltres, serà la resposta a com el tractem.

Si el cul  d' un paisatge pot representar un lloc lleig  el de SITGES deu caure, excretar,  per aquí. La GR està indicada al davant. (  Mireu la  foto sota les flors. BRUC. Són meravella del Garraf. No  imaginava tan florit ara  a la tardor)   Darrera, ens queda  un escampat  des regularitzat amb   la bonica estampa verda dels camps de GOLF., que endolceix   la  merda de paisatge  o més bé l '  emmerda més o per igual.

  

Les GR costaneres tenen aquests passatges i encara gràcies que els depredadors gegants o petits  deixin alguna polsosa i ronyosa  migaja de pas.
El paradis del Garraf continua.
No mireu al terra. El mar vomita i encasta  al cocam allò que no pot reciclar

Fem fotos de les roques  amb restes   de la  merda humana. escampada arreu. Els paescadors furtius o no, són prou curosos ? No ens ho sembla.

El mar és un regal per la vista i per l' oida

El soroll constant  intermiten dels trens, TAMBÉ.Com una serp fantàstica  omplen el paisatge de color i soroll, i força , serà un paradís però per les aus, segur que no.Els seus  ous es desnien, segur segur,. Els humans  notem  com la seva tremenda i perillosa passada fa tremolar tot el cos. i cau el paradís   de fora una i altra vegada.

Caminar per la GR 92, esport de risc? No cal anar a patir i pagar a PORT AVENTURA.

 Es tan semblant a alguns llocs del MARESME ! Tendra Catalunya Via del meu cor!

Arribem a VILANOVA

Més que les nudistes,  m' agraden les platges nues.

La sorra com sempre,  paradís del nen de dins  càlidament ens acull.

Com pot ser que  pel mar siguem indiferents si no ha parat de parlar.nos  ?

......................
 
 EPÍLEG
DIVERTIT I SENYALAT   RETORN DEL DIA DE LES ANIMES
en el tren de Sitges a Barcelona
6000 ciclistes han participat en el RALLI CICLISTA BARCELONA SITGES
Coincidem  amb alguns d' ells que tonen en  trenc cap a Ciutat
En aquesta plataforma no hi caben més.
 Com bicis en LLAUNA
Em deixen prendre foto.

  Ens informen que hi ha una cua de 200 metres a l' estació de Sitges que han de passar  al tren encara.
És un gran dia.
Tanquen les carreteres als cotxes  fins a Sitges
EL PARADÍS  dels ciclistes 
per un dia
i per les meravelles de les COSTES DE GARRAF !
jo que vaig anar un dissabte i la poli i els cotxes em paraven per si m' havia equivocat o estava malament, EL LADO MAS SALVAJE DE LA COSTA ÉS ESTE !  LOU  i ALBERT

El año que viene no me lo pienso perder  
...................
Dedicat a Montse, sense ella fora impossible desvellar el propi paradís interior.