CONTRADA
 DEL NO RES MATERIAL QUE ELS  ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,
            


CONTRADA
DE JORDI LLAVINA poeta i paraula trobada avui com un regal de tardor, ferm manlleu per a mi ,  ideal  per tancar la  paret de pedra seca bastida per l´any VINYOLI i per altres parets.
M’ explico:
CONTRADA,
M’ agrada la paraula  i escric sense massa pensar:
DEL NO RES MATERIAL QUE ELS  ULLS HAN MIRAT I LES MANS PODEN DESFER,
Abans  no torna al prestatge SERRA D' OR del Juliol -Agost d' enguany  me la quedo tot clarificant que  CONTRADA  és títol del poemari de Jordi Llavina, la seva obra editada el 2013.
Llavina  és el comissari de les activitats oficials dedicades al cent anys del naixement  de JOAN VINYOLI
Fèlix Edo Tena encara les paraules de VINYOLI i LLAVINA amb les seves pròpies,  per gaudi dels lectors en el seu  article en  l' apartat LLETRES de la revista
M' hagués agradat  manllevar la paraula i prescindir de la referència a l' article, però no seria just. Em semblaria empobridor per a mi mateix  arrencar  aquesta joia del conjunt:  un article  brillant  i un solc profund en el coneixement no només dels poetes nomenats sinó  del món i les coses, que són en el ser de la nostra mirada, el paisatge, , el mar, els estels, el vi, l’ oli, la política,  i les  ametlles !!
A l’ inici de l’ estiu,  a Begur vam fer part de la ruta, senyalada pel poeta. Més endavant
de la pila de llibres del meu  poble vaig recuperar i rellegir VENT D’ ARAM, pedra seca pura !
i finalment al setembre vaig posar VENT D’ ARAM  entre ametlles acabades de collir dels meus ametllers.  Ara veig més el sentit  d’ apropament de la paraula a les coses en la imatge reflectida.  Me n’ alegro que en un acte instintiu , intuïtiu com aquell em retorni  un sentit més ara i avui, Evidentment amb companyia de les paraules de l’ article que ara pedalo.  Diu l’ autor:  
L’ acte de dir les coses és en realitat un mètode de pensament  i de coneixement de si mateix  i del món.
M’ agradaria  poder pensar  que l’ acte de prendre imatges, si més no aquelles que ens queden fixades  en la cambra interior, també és un mètode de coneixement  i un incentiu per atreure la carn de les paraules  
L’ autor de SINERA va afirmar que  donaria tota la seva obra a canvi  d’ escriure un vers de Vinyoli.
Jo que he començat aquest  Blog amb uns versos d’ Espriu...
No puc passar  per alt aquesta afirmació i   els versos que són  amics del meu amic, són els meus amics. L’ autor en posa aquests, casi a l’ inici de l’ article: 
  
El mar es ple , però jo em passo dies 
omplint-lo de mirada.
cal saber-ho fer:
que mai  no se n' adoni, com si no el tinguessis 
en res tot i la seva immensitat
i el seu saber-se dur i compacte, ric.
( El vell i el mar. DOMINI MÀGIC, 1984 ) 
...
Internet em possibilitat tenir a l’ abast    la continuïtat, del poema:
 “Com la balena que tot d’ una surt
I que amb un cop de cua  els pescadors afona.
No, que romangui llis, indiferent
A la teva enyorança, a la teva recança.
Ser vell de veritat vol dir estar sol.
Estalvia gemecs i fes més ample el mar.

El mar, algú ha dit, és territori de poetes , Manuel VICENT , diu que és on tots s’ ofeguen. Estic segur que el prudent acostament que Vinyoli fa  en el seu poema es degut també a què va llegir la mena d’ escopinada que  Pla li va  llençar, al mar,  des del seu més  Gris quadern.  Vinyolí és tant directe com ell però la seva mirada tomba sense compassió   cap nosaltres.

A Gelida, ALT PENEDÈS, el meu assessor en temes de bici em recomana efusivament una ruta per  aquesta contrada que el seu grup va fer no fa ni  15 dies.
Ara  si jo vaig per la CONTRADA que em senyala, ja no la faré de buit. En la meva motxilla  em posaré alguna cosa de LLAVINA
Imperdonable seria  no divulgar el que ell com comissari  ens informa en  l’ article com a colofó de l’ ANY VINYOLI:
el  SEGON SIMPOSI INTERNACIONAL  JOAN VINYOLÍ
Un motiu més que sobrat per anar a SANTA COLOMA de Farrnés els dies 19, 20 i 21 de desembre. Intentarem no faltar, i més ara que   ja m’ he acostumat a pronunciar  i escriure   VINYOLI, sense accent  i no Vinyolí, si SERRA D’ OR no em falla, cosa que no crec  o la meva vista pels punts, cosa més possible. Em fascina com un simple accent  ens acosta més facilment a un altre país i llengua. Itàlia. El poeta té els origens en aquesta contrada


NOTA Les imatges són d' ahir. Cau amb forçala tardor, empenyent imatges i paraules 
Les imatges de l' Alt Penedès - LLAVINA i les de Santa Coloma - VINYOLI, pendents