CAN VIES
M' agrada la profunditat de la mirada. Aquella que dóna dimensió històrica al que tens davant. Sigui un edifici, un paisatge, un poema, ...
L' article d' ISABEL LOPEZ I PEREZ professora  de C Socials relata la seva experiència personal  els dies de lluita al Barri de Sant  per CAN VIES.Em recorda que l' acció educativa   si no té la perspectiva  històrica que  ella veig que hi posa , s' esdevé alienació.
Si les rodes de la bici no saben res  dels qui han passat  i fet el Camí abans, punxen amb més facilitat.
La Mirada, en aquest cas d' Isabel, sobre els esdeveniments de Can Vies val  per posar com peu de foto  a les possibles imatges que ens puguin venir al cap o les que podrem  fer o ens facin mirar.
El seu article és una fulla de tardor  en la revista PERSPECTIVA ESCOLAR del present més nº 378
i com els noms a vagades fan la cosa  el nom CAN VIES l' adopto en sentit literal
En el mateix número el professor MANUEL DELGADO en l' entrevista que ressenyen  va deixant pensaments que val la pena recollir pel canvi  i nova via al pensar que la seva perspectiva  ofereix. La dialèctica funciona per moure les dues rodes  i no acabar punxant  amb qualsevol entrebanc que se'ns presenti.
faig un aplec de frases que diu , en tot cas escapçades del context poden tenir una dimensió no del tot ajustada, millor. Les puc contrastar amb ell personalment quan pugui. estic segur que es deixa i més si sap de la meva perspectiva ciclista de a vida
Li pregunten pel paper que juga l' arquitectura i l' urbanisme  en l' educació dels infants
ell contesta:
1."... ( els infants, la gent jove )  han estat expulsats d' aquest espai ..."  desactivats  ..." de la naturalesa intrínsecament  educativa del carrer, que és una institució social en si mateixa, on la gent  aprèn coses  que importen motltíssim  i segurament molt més  del que aprèn a cas seva, , a la televisió  i per descomptat , a l' escola , el carrer, sempre s' ha dit. és una escola."
2. Nomena  Els 400 cops de TRUFFAUT  quan parla de l' apropiació  i del que aprenia al carrer.
3. Nomena La biopolítca de FOUCAULT  el sentit de controlar.ho tot
, i d' una  creativitat que no pot ser domesticada,... parla de dret al carrer.
4. el carrer com espai MÀGIC.
5. hi ha una jornada  Els efectes socials de l' espai urbà
( paro aquí, continuar, la perspectiva d' obrir la reflexió tan ben acompanyat, no la puc menystenir , si ajornar )
El carrer...
"