JOSEP PLA
Una anècdota 
Algú llença davant meu un llibre al cubell, contenidor  blau del reciclatge. Corro a rescatatar-lo per veure en quin estat està. Està sencer  en bones condicions.  Cap problema  perquè me´l quedi. Segons la persona que l' ha llençat es tracta d' un llibre que ningú no llegirà i  cal fer lloc a la biblioteca.
El viatge
Me l' emporto  a la sortida d' Olot  Girona. Abans de la sortida cerco informació  En el trajecte en tren fins a Ripoll, dues hores i quart  de viatge , tic prou temps  de llegir alguna cosa, no tot. El porto tot el dia a la motxilla. No el torno a obrir.
Es tracta d' una tria  feta  per Josep Maria Castellet , no és el text complet.

Paraules que enamoren
Faig recollida sel·lectiva
El final colpeja  El viatge a París es produirà demà passat
És un diari datat entre el 8 de març de 1918, any de la CUCARACHA i el 15 N de 1919, acaba amb la frase anterior. El publica el 1966. Si tenia 21 anys , i el publica als 69 (?) tot una vida per pensar-hi. Va llegir i comenta PROUST entre altres reflexions pensaments,i COLLONADES , una vegada més la literatura es fa carn i habita entre nosaltres, Salvat  Pla per mi de les escombraries !  No perdo però la consciència  que la parcela de la literatura només és un component més de la complexa realitat  que ens toca de viure.  
La frase , les muntanyes són ben fetes, indiscutible. Certesa, anti dialèctica al bell mig de les planes de Garrotxa, amb elles de fons.
I el mar ?   Davant de la mar,  un queda sempre amb un pam de nas. la mar és impintable, indiscriptible , inaferrable, incomrensible i d' una indiferència total, prenc de la p49

NOTA Tal dia com avui 2 de novembre, caminem entre Sitges i Vilanova. GR 92.  Davant la mar ens quedem com diu Pla , davant la merda vessada al costat, també. Indescriptible, incomprensible , no ens deixa indiferents ,no ens amarga la sortida , si ens  ens apena. No veure la merda que ningú recull , que el mar retorna, , no són algues, sinó troços de plàstic.  És poc ètic silenciar la realitat que als ulls se´ns mostra als peus  i només relatar la meravella de la  mar. Molt bé la  immmensitat  indescriptible, I la merda , què ?  

Tres per un
Si aquest és el GRIS, descobreixo també el GROC de Castellet, com recicla la realitat  i el BLANC, el meu . Me n' adono que és un llibre fonamental, vital de tota una vida, iniciàtic, de literatura total.   . Recordo i les entenc ara les paraules de BARRIL  en la intrducció de l' obra completa d' ESPINÀS  quan el compara amb Pla. I recordo el que diu ESPNÀS  de Pla , l' emprenyada amb els joves dels 50. Inevitable el malentés generacional.
Abocar en un diari, DIETARI , GIMFARRÉ , per exemple, pot ser una manera d' elaborar  la vida. que ens va passant. No sabria explicar massa més. NOMÉS PENSO que si té la forma de   QUADERN, tingui el color que tingui, no és només una manera d' ENQUADERNAR-LA.

CONCLUSIÓ
Abans d' abocar  llibres  al blau , com passa amb la pàgina que  hom vulgui passar, millor llegir.abans.  El plaer pot ser doble. 
Estic disposat a llegir fins i tot el QUADERN  de 800 pàgines a la recerca només d' una paraula. Si no la trobo, segurament seré jo que llenci de nou el llibre al contenidor.