No sabia fins ahir que el WALDEM POND existeix de veritat. Llegint l' obra de THOREAU, escrita a mitjans del XIX, amb el relat de les vivència en aquest lloc concret, asalta la preocupació que un lloc "sacralitzat " com aquest hagi desaparegut, i hagi pogut estar sotmès a urbanització despietada, com tants d' altres, o a una dessecació física, dessecat, ( com un IVARS més dels EEUU )
No. No és així, sembla, un lloc preservat , i sobre el mapa , les dimensions i forma són coincideixen amb les dimensionades , dibuixades i viscudes intensament per THOREAU, fortunately.
El podem visitar , recórrer , hi ha un path que l' envolta. Les mides són relativament petites. les dimensions com metàfora , lloc de reflexió, a traves de l' escrit del gran caminador THOREAU, són immenses.
La lectura em porta a pensar en el propi territori i les vivències que en ell han tingut lloc.
Jo tinc el meu WALDEM, una conclusió directa del llibre, un territori ric per tot el que m' ha donat, tot el que ens ha donat i ens dóna encara, no importa que no sigui una llacuna , no importen les formes externa, l' important és el somni que ens ha vehiculat.
Ah, però vols dir que queden WALDEMS ? Si , però no en forma de paradisos perduts, ni en cap lloc extern, segona conclusió a què ens guia THOREAU pel camí WALDEM, no és a fora.
No sabria distingir què és més modern en Thoreau, aplicant el que estic aprenent de GOYTISOLO, si la manera com descriu o el que va fer. Uno de los grandes. El noi de DOCUMENTA, no va dir la paraula interessant nomenant THOREAU amb intenció d' afavorir la meva compra de gènere, ho va dir com aquell que vol compartir un tresor trobat.
La mirada sobre el territori en la darrera caminada va donar que pensar en l' immens regal que molts tenim tan a prop, i que compartim amb altres muninicipis
Heus aquí el meu WALDEM. La intenció és completar 54 capítols facint les citacions de Thoreau , una manera de ordenar tant les notes del llibre, com l' àlbum de records, les imatges són sempre de la darrera caminada.
Totes les cursives corresponen al lllibre WALDEM de l' editorial Errata naturae. 2013, el traductor és Marcos Nava Garcia , manejo la Quinta edició,de 2014. . La bibliotecaria quan li vaig demanar el llibre deia que de THOREAU només li sortia un títol al catàleg LA MUCHACHA DE DOS CABEZAS, no el Waldem que li demanava. Jo li vaig dir que no podia ser, que un títol com aquest no em quadrava gaire amb el que sabia, d' ell ( des de GROS ) i si no arriba a ser per la localització prèvia per la meva part a la pantalla de l' ordinador... endevines el perquè de la confusió ?
CHAPTER 1
LA MUNTANYA DE FANGLo más cercano a cada cosa es el poder que modela su ser. Junto a nosotros se ejecutan contínuamente las leyes superiores . Junto a nosotros no está el hombre que hemos contratado con el que tanto nos gusta conversar , sino el obrero cuya obra somos nosotrosLa pluja, al pati d' aquella primera escola, obria la possibilitat, quasi sempre aprofitada, de entrar en contacte amb una matèria nova: EL FANG. Ni es comprava fang empaquetat ni existien els treballs manuals, només teníem aquella subtància primera i el nen que experiementa amb allò que troba a mà, el modelatge vital amb el regenerós regal de la MUNTANYA no va fer més que començar, la humitat encara es conserva.
2
ROQUES DRETES 
Una a l' inici , tothom la coneix, , en canvi la següent, la que dóna nom a un carrer del poble de Castellví, és encara, per a molts, en aquest moment, un misteri. En Joan COROMINES menciona un lloc amb aquest nom en una de les seves excursions de pas pel poble, , lloc on fa nit per pujar a la CREU DE L' ARAGALL Qui més em pot donar raó de lloc ? Evidentment els habitants de la tribu propera abans no perdin saber. Jo ho vaig intentar però l' imaginari no quadrava. Estic segur que les coses fins que no tenen nom ni les veiem, i segurament he vist sense veure, el paratge.
3
MARQUES
en realidad nunca estamos solos
Thoreau llaurant , escardant el seu cultiu trobava objectes, fletxes d' indis, ell parla amb molt de respecte de la nació. que va habitar aquell territori abans. Llegir els senyals que altres han deixat és un deure de respecte vers nosaltres mateixos. JAUME AMAT ens va fer llegir, descobrir, ( descobrir, és obrir, escardar, llaurar ) una vegada les marques sobre les roques vermelles, marques que van deixar les cunyes, tascons que el pas de l' imperi de ROMA ens va deixar. Si no fos per les marques no veuríem la factoria, pedrera que una vegada va ser.
El filat invisible de la història deixa marques , forats, no sempre tant visibles com unes petjades al camí, o els conductors d' energia elèctrica, Lo que fue somos , lo que se hizo, nos hace.
4
¿ No me entenderé con la tierra ? ¿ No soy en parte hojas i materia vegetal ?
5
En él se había desarrollado ante todo el hombre animal
6
y yo mismo he contribuído finalmente a vestir el fabuloso paisaje de mis sueños de infancia
7
LA ROCA D' EN JAUMELos pinos están aún aquí, más viejos que yo
Vivia pegat a la muntanya. Deia que es dutxava sota la cascada que es formava al fons del torrent que li quedava just al costat de la casa on tenia el seu pis. Podava els pins i de ben segur que alguns han sobreviscut a la dues cremes gràcies a ell. Havia pensat, dissenyat i tenia ja el dibuix d' una casa , ens va indicar el lloc i com havia de ser: una casa romana, en el camí del ROCAFORT, Era algú plenament vinculat a la natura igual que a l' art, crec que un amor alimentava l' altre, era el salvatge THOREAUnià per excel·lència, de civilitat continguda i visible per totes les parets que se li van oferir. Si una persona pogués tenir un color determinat, el seu seria el dels esgrafiats que va fer i perduren , el mateix que tenen pedres i roques que ens volten aquí. Quina és la roca, pedra que podria tenir el seu nom ? Una només ? per que no LES ROQUES D' EN JAUME.
he pensat en ell quan Thoreau, diu d' algú que ell va conèixer:
Allà donde dirigièramos nuestros pasos parecía que la tierra y el cielo se juntaban, pues su sola presencia realza la belleza del paisaje.... la naturaleza no puede estar sin él.
El arte tampoco.
Entre el PAIRET i el cami alguna vegada vam passejar amb ell , és un lloc més que bonic, en els pins es nota la seva mà , crec que podrias ser el bosc de l' AMIC AMAT,
Entre el PAIRET i el cami alguna vegada vam passejar amb ell , és un lloc més que bonic, en els pins es nota la seva mà , crec que podrias ser el bosc de l' AMIC AMAT,
8
las puntas de flechas que iban apareciendo mientras escardaba hablaban de una nación ya desaparecida que había vivido aquí antiguamente...
"Thoreau tenía una habilidad mágica para encontrar lo que los indios habían dejado" diu algú que el va conèixer ( nota p. 166 )
// TALLO AQUÍ, no cal escardar més, per avui és suficient. Cas que sigui del teu interès puc continuar compartint. La riquesa del nostre WALDEM, com pots comprovar pel teu propi peu, és difícilment esgotable. Apunto noms dels capítols in mente, son com flaixos, del microcosmos que un lloc com aquest a tots ens pot despertar,
una forma d' ordenar fotos i notes, si arribio a 54, bé i si no també, per què aquest nombre ?
una forma d' ordenar fotos i notes, si arribio a 54, bé i si no també, per què aquest nombre ?
GINESTA
10
CLUB
11
PRESAS
12
AIGUA
13
MINAS
14
PLANTES
15
AGUIRRE
16
MAR
17
CAN CASAS
18
NEU
19
LA CREU
20
CORBERA
21
CAN MITJANS
22
GARJOLA
23
AULA DE NATURA, excursions de risc
24
ESCALADA
25
CASTELLS
26
EL PALAU
27
CONGOST
28
SANT ANDREU
29
GELIDA
30
MONTGOI
31
J. U.. I ALTRES que estic segur que en ànima hi són
32
MICORELLA
ho diem així,
33
PLOM
34
CONGLOMERAT
35
ETILENODUCTE
36
ALFAQUE
37
VIOLETES
38
MOTOCROS
39
QUICABAS
40
INGENIERO A C
41
42
EL PRIMER SOL D' AQUELL NOU ANY
43
BRUTUS ens guià per la selva on estan les runes del castell
etc.
CAPÍTOLS FINALS .
51
CAÇADORS
La imatge me la trobo una vega per any sempre va acompanyada d' una certa irracional por a ser batut, cosa que obliga a caminar amb no menys certa precaució, no pel senglar ferit , que diuen pot resultar perillós sinó pels homes armats i els seus gosos ensinistrat per perseguir el que sigui., que sempre i en qualsevol moment poden aparèixer
Hay quien corre a Africa del Sur para cazar jirafas, pero seguramente no es ésa la pieza que busca:
¿ Cuánto tiempo es capaz de pasase un hombre cazando jirafas ? La agachadiza y a becada pueden proporcionar también una curiosa diversión , pero creo que seria una caza más noble pegarse uno mismo un tiro en la cabeza
52
53
CISCO, CISCO, CISCOCuando termina la obra de una vida, que tal vez sea una tragedia , el espectador sigue su camino
54
.........................
EPÍLEG, apila
TRONCS PER LLENYA
Todos miramos con cariño nuestra pila de leña
Per celebrar el pas de l' estació que avui dia 22 comença , més que suficient. Per passar l' hivern alimentant qualsevol foc proveidor d' imatges...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada