Un viatge, si és llarg dóna molt de si. ERASMO, diu ell mateix que va escriure el que coneixem com ELOGIO DE LA LOCURA en una setmana, mentre anava a veure el seu amic TOMAS MORO a Inglaterra. Li va dedica el llibre i en el títol aludeix al seu nom.
Dubto que qualsevol noia en fase ERASMUS si llegeix les barbaritats escrites que EL ELOGIO conté sobre les dones , no tanqui el llibre d' immediat si no pensa d' immdediat que qui parla és
L' ESTULTÍCIAapostrofdelarticlencatala
Tot perdonat ,però jo he necessitat algú que em posés context com FOUCAULT na menos.
Si parla la tonteria, necedad,
( no una loca enferma mental qualsevol , ni la d' aquellafrase que tant et va impactar i encara et fa riure de que la vas sentir prop de la muralla d' ONDA LA QUE TIENE EL CEREBRO TRASTORNAO )
a qui parla ?
al tonto que llegeix, i que es deixa
A mi siempre me ha gustado decir lo que me viene a la bocaDiu ERASMO que diu ( ELLA, sí, malament i mous el cap quan et dic que és ella ) en l' inici del seu clàssic declamatio. Mira com es presenta
En fin de cuentas, ¿ tiene algún sentido convertirme por una definición en imagen o sombra , si vosotros me podéis ver tal cual soy con vuestros propios ojos ?
Vé a compte precisament aquests dies ( la tinc guardada de fa un mes ) en què les virtuds del perfums es barregen amb les promeses electorals fins a la saturació total de les pantalles
A quí es dirigeixen els publicistes ? No diferencio publicista de polític, el meu cervell, trastocat de ben segur , els ha mantingut en la mateixa lleixa. De veritat algú espera que no la veiem amb els nostres propis ulls ?
Dues coses , una la frase erasmista LO QUE ME VIENE A LA BOCA , la va escriure en grec a l' original i dos, és iniciàtica , matriu de com la boca de la literatura s' obre , LA BOCA LOCA QUE HABLA , no és el cervell , sabia de què parlava. l' autor de l' Elogi sota aquesta forma. No et perdis FOUCAULT si vols saber més del perquè els segles posteriors van deixar perdre una oportunitat de diàleg amb la irracional que es va obrir, començar en aquella època i de la qual ERASMO va formar part.
A prpòtit dels missategesdels aspirants, les imatges que cada medi són llença, tenen tanta consistència fonamentada en la veritat com qualsevol anunci de colònia i que ja ni es fan dir amb aquest nom, són parfume de PARIS, ( m' agradaria fer una anàlisi especialment d' aquells que la meva bici declama, el suport del meu c li resulta sovint difícil de soportat no pel pes sino per altres motius més insoportables )
Si un tonto parla, un tonto, estultíssimos oidores, pot escoltar
tan d' una UNA VACA QUE RIU com quan transformar una mosca en elefant
Millor callo.
DIDÓ
De la vida d' Ezequel Vigués faria una pel.lícula . Costa poc d' imaginar-la amb les imatges de PARÍS , Londres , etc, dels anys 20 i 30's ( que Xavier Fàbregas narra en la Monografia nº 2 de ' Institut del teatre de BCN , editada el 1975 ) Época creativa i expressiva en una feceta com és el teatre de titelles o el cinema per exemple el de BUÑUEL
El payaso
ECONOMISTA EN COLORS que tracta de vendre un llibre
parlant de creativia creativitat, sense ser de cap opció, , cosa estranya ja que surt per TV3
i que diu que ensenya a fer preguntes, no a respondre-les com en el sistema actual
i de com han canvi en els sistema finlandès ja que han treut les assignatures
( com era l' educació segons Walter Benjamin ? )
Ho deixo per un altre dia , no sempre el que deixa anar la caixa són tonteries , avui un reportatge de la PARAMOUNT CHANEL, a altes hores de la matinada, ha fet record entre altres d' una bici important del CHIEN ANDALOU conduit per algú amb paper de monja
Dia de votacions, no sobré com entretenir el dia fins a les 8 del vespre.
No sé encara a qui de tots ells votar...
LA VACHE,sempre m' ha seduit, per matinera, per francesa. per les arrecades, , ERASMUS..., DODÓ que és DIDÓ, i la BICI SURREALISTA de BUÑUEL em pedala directa pel cor.
L' economista de colors, no està en cap llista ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada