freudiana:
FREUDE HABEN in Freud e
Perdo dos noms just en aquest punt: LA PLAÇA DE LES HORES.
Els recupero
i de pas- mai millor dit- reitero la confiança en la creença que aquests lapsus, o fallos de la memòria tenen un perquè..
el tránsit per textos fundacionals em tornen a puesto ( del que parla E LLEDÓ )
El Dr Lluís Folch i Camarasa entranyable i gran mestre , llegia, ( les obres de Freud ) com si d' una una novel·la es tractés.
No recordo que parlés del plaer de la seva lectura, li donava per suposat. I ho és i més sense sense l' obligació d' haver de rendir cap compte. I més tenint en compte que - descobriment d' avui, explicat pel mateix FREUD - en el propi nom porta la cosa.
Un lapsus, és un indicador, com se sap, i estic tentat de pensar que les pèrdudes esmentades han indicat un camí per una lectura més minuciosa i i clara dels llocs no només de la història personal sino també de la col·lectiva.Un a manera de preparr un encontre del passat amb el present per tal que esdevingu un sentit reparador, de les ferides que sempre deixa el trànsit per la història
La forma freudiana del relat estic segur, que cala en autors com Benjamin. L' impacte en la literatura no es pot deixar de banda, PROUST , JOYCE, etc, , la marca feudiana no es pot amagar, Els continguts per exemple el sentit de l' arquitectura com el somni d' una època del que parla WALTER BENJAMIN en els PASSATGES no crec que s' hagi de desvincular dels descubriments i maneres del geni de VIENA.
Les cites que Freud integra en els seus escrit, recorden les benjaminianes, si bé aquestes poden ser el que podria ser un garbuig- no va tenir tan temps de l'elaborar o construir més - en benjamin en freud tenen una orientació més definida.
A aquí anava: el al mètode. l'' associació lliure Saber d' on vénen les coses, el perquè s' ha construit com s' ha fet , permet de pensar els detalls , les cantonades, la numeració de les cases, de els noms dels carrers, i alhora comprendre més el S de l' que mira. i que associa, és a dir relaciona dades , detalls, indicisi,
Sens dubte, quan Benjamin afirma que en les construccions del parís del XIX impera el somni , de somiar (en l' arquitectura, en les construccions , la modernitat era de cristal y hierro ) és una manera d' explicar el pequè de les coses i d' on vénen.
La seva explicació va més enllà : pretén despertar.nos d' aquell somni. El XX ha de despertar del somni del XIX. Com no continuar per aquet cami de segle en segle fins els dos que tenim entre mans ?
El mètode freudià pot mostrar ben clarament un camí a seguir, , seguir-lo o no ja es qúestió de volntat, atreviment o inconsciència de cadascú.
Cualquiera que escriba sin haber Freud pueda hacerlo pero creo que es mejor no hacer mucho caso de la TONTERIA de ERASMO i elogiar conocimientos Y métodos que otras han legado que de eso trata su libro bajo el mantel de la ironía.
Ni el mismo Freud ignora los caminos que otros han abierto ni oculta los propis y se s' explica a través de si , amb lletra clara i no amaga exemples fins i tot familiars, una autència delícia, la millor deles novel·les , un apasionant relat que ja el voldríem molts moderns o postmoderns.
FREUD, no se n' amaga de la seva presència en les coses que explica, ( aquesta és la seva aportació ai que altres com , infinits recullen, o no ? )
tot posant exemples personals, i alhora que explora, en la literatura ( menciona CERVANTES,per ell un referent , exposa un episodi d' una de les sentències de Sancho en la Ínsula Segona part del quixot... ) Cita DARVIN I NIETZSCHE, explicant què van dir sobre el funcionament de la memòria.
No sabia q FREUD amb una E o acabat en EN en l' idioma alemany, vol dir ... busca-ho tu. Però el nom FREUD porta la cosa.
Un plaer Sr freud
Com torno ara a llegir això que diem literatura ?
Sempre a la recerca del nom perdut . a la recerca del que deixem enrere
El sentiment de pèrdua en Benjamin duria ser molt gran , agreujat per la persecusió del nacisme, la recuperació, a través de l'escriptura , podria ser un dels sentits de la seva obra sobre Berlin...
L' encontre del passat amb el present sempre és certament problemàtic
L'art dela memòria és un art de construir, Freud dixit
La mirada al passat és una cosntrucció , però som deutors de qui ens ha precedit.
aprendre con Frued i Benjamin de la mano, i de todos los que arastran una manera de de estar, de pasar y de comprender el significadode las cosas que pasan
---------------------
l nom FREUD ) porta la cosa FREUD E o FREUNDEN
S
I sin querer llego a NIETZSCHE citat pel mateix Freud.
Un passeig pels carrers de llibres
DARWIN
DAUDET
la relación con aquel que uno deja atrás
pero que emerge
nos perturba en al apreciación de las cosas
canvis
Si algú per recuperar el seu TEMPS PERDUT va escrire la immensitat que va escriure, jo en aquesta PLAÇA només recupero de l calaix de la memòria dos noms circumstancialment esborrats.
Si a Barcelona hi ha un CARRER DELS PETONS , el CARRER DE L' AMOR , un d' aquells noms que venen quan oblides el de veritat, queda per sempre més fixat en el callejero personal.
Continuem ? Baixo pel CARRERÓ una vegada més ? Quin és aquest impuls que mou el present amb tanta força?
........................
La POSTAL amb B de Barcelona ( a Gelida ) ( La mirada no seria la mateixa sense la sensibilitat d' una bici )
És un encàrrec. Vaig vaig dir a B que la fes, jo no portava el móbil aquell dia. És una imatge d' una imatge, el vidre reflexa el lloc on està exposada: la GRALLA DE GELIDA. És d' esperar que el bon gust del Pere en oferir el local de manera freqüent com sala d' exposicions a artistes , tingui continuitat amb qui agafi el relleu de la gestió d' un bar tan emblemàtic. Molta salut Pere en el camí de la teva jubilació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada