VILLE FLEURIE avec 4 fleurs, le niveaux maximal
Por sus carriles bicis las conoceréis
No estàs com a casa, et confonen amb algú de la CALUNYA DEL SUD i normalment no entenen , excepte quan has de manejar diners, i pagaments
Costa de veure a la foto, però CANIGÓ, apareix nevat al fons per sobre dels edificis abans de baixar cap al gran caos. Aquella magnolia oberta, verdagueriana, deu ser una de les seves fleurs més preciades, no ?
Quan el català se'm faci present en la parla d' algú d' aquí, missió completada. El meu grau d' exigència és molt limitat i molt reduit també l' abast del prejudici en situacions noves
Costa de creure però LE DÉPARTEMENT VOUS ACCUEILLE. El PALAU el tenen dins, encerclat per una murallota feta amb les totxanes de tots els segles. Crec que em passa com aquells a qui diuen de mirar la lluna i els estels del firmament i en senyalar , miren el dit,: jo veig la immensitat de maons.
Costa de creure...
I Sense dilació , com a primera ruta que la ciutat m' ofereix , l' la intento encerclar. Ho tinc molt fàcil, recorda que aquí com a TOULOUSE la bici pot no fer cas dels senyals de direccció prohibida
La muralles, FLUER ROUGE ? Oui. immensa i molt ben guardada.
Quin ROYAUME estan preserveant ici les concertines ? Couronne d' éspines, pour quoi ? Per a qui ?
Grand état, petites faiblesses.
Una obertura:
c' est una actif caserne
L' ARSENAL, just davant
L'arsenal et le couvent des Grands Carmes.
Au XVIIIe s, devant la désertion des couvents, les religieux se voyaient contraints de louer à l'Armée une partie de leur patrimoine foncier devenu inutile et couteux. Dans le cas des Grands Carmes, il fut même question de la suppression pure et simple du couvent pour le transformer en arsenal. Toutefois, les religieux purent s'y maintenir jusqu'à la Révolution Française. Après, la quasi totalité des bâtiments conventuels disparurent, remplacés par de longues bâtisses en briques. La plus importante s'élève sur le parvis de l'église obstruant de ce fait l'entrée naturelle du couvent qui donnait sur le quartier Saint Jacques par un grand escalier. Les entrées de l'arsenal, quant à elles, tournent le dos à la ville et s'ouvrent très logiquement sur l'esplanade, en regard de la citadelle.
El nom té sentit , la historia no miente.Vaig llegir de volada que hi havia una museu de les arts tradicionals, és possible ?
Actuellement, propriété de la ville, l'arsenal est devenu un centre de promotion des cultures populaires en milieu urbain, occupé notamment par la Casa Musicale.
La laïcité es evident , pots passar del passat al futur sense pedalar ni per modernité ni en la post modernité . No marxis, un pas més per l' histoire, REDios lo que se aprendre !
Le cloitre, "après avoir été magasin à blé de l'Armée, […] fut converti en écurie vers 1792". (GM). Puis, devenu gênant et inutile, il fut démantelé vers 1830. Ses éléments furent achetés par Alexandre Guiraud pour servir à la construction d'un petit cloitre et d'une chapelle dans le jardin de sa propriété de Villemartin dans l'Aude.L'église, divisée en deux (ou trois) niveaux pour servir de dépôt de munitions, fut détruite en grande partie dans un incendie le 19 aout 1944, premier jour de la libération de Perpignan. On aurait dû alors consolider le bâtiment pour arrêter la ruine. Cela n'a pas été fait et le choeur, fragilisé, s'est effondré quelques années plus tard en 1961.
écurie gênant,
quan entenc el significat, ric,
l'histoire peut être une écurie gênant
I é(s)to ?Je ne sais pas.
Si la ciutat. qualsevol, es un puzzle , hi ha peces que vaig encaixant , però hi ha d' altres que encara no, cosa normal i sense la més mínima importància per a qui Perpignan posa ja en situació de flàneur.
estem entrant a la Ville vielle , a la recherche du catalan perdue
il est proche
en un dia de vaga de trens la informació sobre el transport és important.
no t`explicaré a qui , ni et descriuré el seu aspecte , crec ho faig, escollir a qui pregunto, sobre segur però sense massa saber-ho
- La gare silvouplait , em podria indicar... l' estació de tren
- Sí, l' estació, tot recte , sempre recte , i pregunti per la GARE i ja li diran
- Com , vosté parla català ? .
- Si
Li explico el motiu del viatge,
li dono la mà i me'n vaig seguint torrentada de carrers i carrerons amb la meva dèria avall per tractar de trobar , ara ja, altres senyes d' identitat igual de tòpiques.
( crec que la meva interlocutora capta el meu estat transitori de bogeria)
Hi ha qui busca flourita ( és així, veritat , avui algú proper ha sortit en expedició per trobar-ne ) jo creient buscar confirmar una hipòtesi , trobo altres elements, no tan concrets o materials, però igual de preciosos.
A més flourita té certa semblança amb FLOR/ FLUER , no ? Quines podrien ser les altres d' avui ?
La dóna que parla català me la torno a trobar en la pastisseria de tartes i altres delicies precioses. Casualitat ?
T' ho explico en una segona part .
El diari LA VANGUARDIA, que com se sap està fet de conservador paper de reciclatge de dretes, porta avui un report on nomenant nosequé de "cortocircuito d' identitats" en relació a la CAtaLUNYA DU NORD a propòsir de la segona volta d' avui. La informació és un aiguabarreig típic del diari. Faltaria precisar millor que en un país, com França el benestar garantit per lluita, cultura i tradició, importa més que les identitats i que en definitiva l' identitarisme de possible importació del sud , no importa massa. Què LLUNY queda del sud la Catalunya dita del Nord que jo he vist.
ResponElimina