els sicilians ho hem  aguantat tot  

JOAN-LLUÍS  LLUÍS, Les cróniques del déu coix

PERPINYÀ,
on no sembla que arrelen certes espècies toxiques de flors identitàries  del sud. Com s' ho fa  el nacionalisme identitari   per enverinar   els somins de la gent ? 
 
I si hi són, no estan massa crescudes ni massa visilbles 

ICI, BVC:  Veig el mapa de França  on es reflexen els resultats  de la segona volta de les eleccions regionals
Ma région est colorée en bleu marine,molt marine , però el susto  passa,  la coalició ha fet que   i es torne en rose/ rosa,  tot LRMP (  LANGUEDOC-ROUSSILLON MIDI PIRINÉE )

Valls dio la cara por el patriotismo socialista frente a las continuas llamadas de Le Pen a los "patriotas", que ella defiende como su electorado. "El patriotismo es la reconciliación con todo aquello que somos: la unión de franceses, la fraternidad, el orgullo de nuestra lengua, de la fraternidad, de organizar la COP21 y dar un acuerdo climático para salvar el mundo, el orgullo de nuestras empresas, de nuestra juventud, de nuestros valores", dijo Valls citando especialmente la laicidad

EL MUNDO, digital (?) el primer que em surt i amb un mapa  

No  es pot deixar  un caure  un  autor perquè  essent de PERPINYÀ escrigui en català i a sobre sigui independentista ( suposo malament quan pensi també en la CATALOGNE DU NORD )   A la recherche del català perdut  ha estat  trobat en JOAN LLUÍS LLUIS  a RUBÍ  en el CLUB DE LECTURA , amb el seu VOLCÀ/HEFEST  en plain forme en l' Autobiografia del gran déu   que per fi  ha pogut aprendre a escriur i llegir en català,  i que  ha estat lectura del mes per alguns que han pogut  amb un déu tant ferreny.  Llegeixo i acabo el llibre , el recomano a qui tinc més a prop. No es podia menytenir la mà  que un déu no menor amb memòria total   ens ofereix  per  recórrer la  A HISTÒRIA .  Per un amant dels volcans, (sense cap patria ni estat ,, ni llengua  ben   apresa )   els que estan en plena ebullició poètica i política  esdevenen  un plaer irrenunciable.
Un valor afegit  J-LL LLUÍS ,només circumstancialment   és el fet de ser de la ciutat de PERPINYÀ, això es  diu. La vinculació  territorial  queda subjectivament,  malgrat en el llibre  no constin referències explícites.  Quasi tot passa a SICÍLIA, però tots sabem  com funciona el desplaçament en  el territori  del somni.
Quatre elements  fan que et recomani el  relat:
EL SOMNI DE L' INQUISIDOR, a propòsit de somnis.
LA NEU
EL MAR
EL FUM
MANUEL VICENT
(  no coincideixen amb els quatre elements tradicionals del filòsof grec ,però ja entendràs  quan parlem en el grup  de lectura   que la neu i el mar poden reduir-se a un, així passa  quan entres al ROSELLÓ,   I el foc ? Espera, i l' aire ?  És  fum, home ! 
 Per cert, què queda d' aquella caravana de plaer virtual  en què quedava associat Perpinyà  en aquells anys   de foscor ? Oblidat els plaers de Perpinyà , ja ho veus són altres de més sublims i sublimats
Avui JOAN-LL LLUÍS  publica un article a VILAWEB i també el llegeixo ( Si ERASMUS  visqués es tornaria boig  amb la rapidesa  comunicativa, de quina bogeria faria elogi ?  )  Comença  el seu escrit , no podi ser d' una altra manera amb , FOC  provocat per uns de l' oest , i els  BOMBERS  que va i no poden posar en marxa el camió per problemes de mando burocràtic, en fi un desastre, , apago aviat   aquets incendiari inici  i  prenc un altre morceau  prou representatiu:

ara hauria de ser prudent perquè al capdavall jo, com que no tinc la nacionalitat espanyola, no vaig poder votar el 27 de setembre i, per tant, tècnicament parlant, el Parlament de Catalunya no em representa. Però la prudència, a vegades, ens fa ploradors. Llavors intento imaginar-me què deuen pensar els setanta-dos diputats independentistes del Parlament de Catalunya, dels quals estic convençut que cap ni un no dubtarà a l’hora de proclamar la independència. Què deuen pensar en aquestes setmanes de blocatge absurd i gegantinament contraproduent. Ja ho he dit i ho repeteixo de grat perquè estic segur que comparteixo l’opinió d’una majoria d’independentistes: la independència de Catalunya és més important a la vegada que qualsevol persona i que qualsevol veto a una persona.

És suficient per saber de la ideologia de l' autor i per  no interessar aquesta   a un no  català ,  i apàtrida com jo en cerca constant d' encaix, només  de pas per la gran ciutat del Sud de França, per  cert feu  del FN, només per raons sentimentals ?
I el seu llibre ?  Fa pensar.  ¿ Tant   com la circumstancia de l' autor, semblant a d' altres que reconcilíen fàcilment llengua i territori  alienats amb opcions polítiques concretes? Si  sembla nerviós  enfurismat pel que està passant  aquí , Catalunya  en fase de desconnexió  ( com m' agradaria que  el procés tingués el correlat fos en fase d' unió amb  FRANÇA !  ) ,com deu estar per  les eleccions  recents  al seu terroir de passaport !  

 

En els carrers de PERPINYÀ no s' ha fet especialment visible  en propaganda i cartells amb caretos d' eleccions  les eleccions regionals  en curs, 

El proper nadal  ja  es fa evident en algunes manifestacions  tópiques 

 esdevinc l' amo  tant d' aquells que em paguen com d' aquells que pago jo

Les cròniques...

Què faig buscant català

tinc fam de puresa  i em subjuga  la transformació  que la neu imposa al paisatge  

OC. p 193

No sé com eliminar el blau marine  anteriror, ho deixo córrer. La frase  podria  podria ser  posada al terrat de l' ARCHIPEL  segur que  d' allà es  fa visible el PIRINEU , qui  si no un rosellonès o empordanès podria escriure d' aquesta menera  ?  ja ho comprobaràs quan passat COLLIURE  per la 914  comencis la baixada a la plana rosellonesa...

resulta curiós que  sigui un capella, el darrer personatge del llibre ,  investigador  encuriosit per la mitologia  clàsica., un  CRISTIÀ i HUMANISTA  és a dir un humanista cristià, qui identifica el  déu com a tal
Té alguna cosa a veure amb l'  autor ?  Evidentment  ha de ser conservador, pot ser del cantó de de la CUP i tot , tot és possible, ja preguntaré a les amigues .

Interessant saber com escriuen gent aparentment tan  a distància  de realitats territorials i de llengües poderoses oficials dels dos estats, ens ho preguntarem, gran problema sobre la identitat de la pàtria literària, problema comú a molts.

Sans certaine toxique, empoisonnée fleurs de la identité 

Without certain toxic, poisonous flowers of identity

En l' imaginari  la mitologia mediterània , no nórdica,  com la de  M VICENT atreu, és el magma comú que a tots  ens circula, i el  mateix foc que  ens escalfa i crema.

els déus no obliden mai res

i vull ser un déu ordinari que camina sol per fruir del seu món
M' he assegut en una pedra ,prop d' un sender  que puja, d' on e veu la mar , la costa  i una part del meu principat

Oc Cróniques

FUM a BANYULS

Perpinyà,  INFERN ? El CARRER  bé hi és .

record de quan els pelegrins del sud acudien i  Perpignan  alimentava, com el fum al  déu coix, els seus  somnis
En el llibre de LLUÍS  es  parla de SICÍLIA, no en va, per a banda que és la   llar del  déu del foc és un lloc tremendo del trepig  del pas de la història  als homes
La frontera sempre és un lloc de cultiu  del ser i no ser , i el país que avui recorro  és frontera 

Si el passatge  per la història del  cruel i despietat Ferrer Diví del relat de J-LL LLUÍS  no desperta massa entusiasme  , qui pot sentir orgull  del passat,  la pudor  de la història,  la de veritat  a més de  cruel i despietada   seria insoportable sense  la dosi de  edulcorant   i guarniment mític.  Díficil  prentendre  encaixar  en qualsevol tros  de món.

 

Si ell es fa soci de la nova república jo em faré de la seva
(cansa TV3,  la seva  i gens meva,   amb la constant lloa del seu  país, les seves bonhomies,etc,   cada vegada  em veig més de frontera )

sóc conscient que el meu principat es desagrega   OC p175

El 92 van fer una exposició de VELAZQUEZ a Madrid , un dels quadres,  era aquest 

El motiu de cartell era un gragment de LA FRAGUA  amb un impactant deu APOLO  senyalant  
(la riquesa, el poder , el ferro  que HEFEST transforma en or ? Anunciava la riquesa el poder del banc patocinador  del moment, recordes ?    )
va  quedar la idea que les cares  dels personatges - a qualsevol de les obres de Velazquezes  es podria aplicar - podien sercares, de persones reals i concretes , , no idealitzades , podia treure la conclusió, fàcil,  que en cada rostre que  em passi pel davant  en aquesta vida hi puc veure un DÉU, Velázquez  m' ho corrobora.  L' autor que pinta a les medianes  de les cases, JORGE RODRÍGUEZ GERADA en gran format rostres del veinat , és fidel al  mateix propòsit.
Alguna cosa del foc de la divinitat  ens puja al rostre , segurament per aquest motiu  qualsevol déu sigui quin sigui es bat en retirada constant

Perpinyà alimenta els meus somnis reals  amb excelents pastissos ( i del el vi de BAGES, a proposit per acompanyar el foie... que vols que m ' has de dir )
A la capsa on m'els posssen  li van donar premis... un OSCAR del 2014

I de la la crème DE MARRONS D' AUBERNE...  marrons ? Ens entenem amb la botiguera  de quina màtèria es tracta,   res de més bo per acompanyar la tardor:  No parla català, però jo si comprenc què em diu.
Mentre em despatxa   entra a la  pastisseria,  apareix  no com qualsevol  lluminos déu,  la dóna de Perpinyà, (el quadre de VELAZQUEZ a la pastisseria  de Perpignan ! no m' ho puc creure  )  aquella persona  que em respon en català  la primera  vegada quan li pregunto acabat d' arribar a ciutat per la Gare ,  me la torno  a trobar  a la pastisseria...
qui era en realitat ? Qui podria ser  ?
Es casualitat o ha seguit les meves passes des de fa  tres hores com el flàneur de POE ?  
Si mai s' arriba   a la  independents de nosequé  en format república, jo em faré    republicà  però de FRANÇA, la carta de  GABACHO ja la tinc ( lo CHURRO, també,   ( què farà el Sr J-LL  LLUIS  danant tal esdeveniement ? )  i explicaré  al meu gat  la història del  que conec PIRINEU enllà   i l' escriuré en francés, naturalment.

Clar que si un déu m' hagués de senyalar preferia el déu BAUDELAIRE, qualsevol de les seves  flors del MAL em faria molt de bé.