MAS  d' en CARMONA DUFOURSPITZE

Fem  avui part de la ruta  que vaig aprendre fa més de de 40 anys.
Durant tot aquests temps   aquest itinerari entre Martorell i Sant Andreu de la Barca  travessant  el terme de Castellví de Rosanes  ha estat un referent en l' imaginari, i tota la zona,  un WALDEM   sense cap mena de dubte  un territori  de cerca constant des de les primeres  incursions  a la sortida dels CONVENTS als 8 anys acabat d' arribar al poble, fins el moment present. 
He conservat fins avui  un nom , el nom  la marxa que jo tenia inscrit com DURFOR.
La modernitat  via wikixarxa   em facilita el seu  veritable nom:  DUFOUR , sense la intro/metida por mi  R
I la informació em deixa amb el cul enlaire  davant  la meva idealitzada marxa.
Aquella marxa va suposar un coneixement  d' un itinerari llarg, una travessa del desconegut laberint  amb  la porta d' entrada a   LA PEDRA DRETA i la sortida  al PALAU  de Sant Andreu, lluny molt lluny  en aquell temps. Els participants  disposàvem d' un mapa  confegit pels mateixos organitzadors com a únic fil  per arribar  regulars a la fita.

 L' itinera em va agradar el tinc marcat,  i l' he repetit algunes vegades , amb totes les ariadnes  que se m' han acostat.
Encara avui  no ha perdut aquell sentit iniciàtic.  Encara que  el temps  enfonsant sostres ha enfortit altres somnis.
La marxa era de regularitat i orientació. i sembla que el nom   li vé donat per  un tal AUGUTS HENRI DUFOUR  que en su SUIZA lo conoceran , segurament i molt ,  ja que va ser un dels seus militats importants ( i el pic més alt  del país és el DUFOURSPITZE )  va idear el sistema  de confegir  una mapes  que permetessin als soldats guiar-se millor  en els camps, cosa absolutament important  en el sistema de la guerra on la pèrduda pels laberints desconeguts en territoris  se enemics podia suposar alguna cosa més que un simple despiste.
Si algú  ens hagués informat de qui era  aquell que portava  el nom de la marxa,  potser la participació  no hagués estat tan nombrosa. Tan purs com érem  o volíem ser, casar militarisme  i excursionisme  només era possible per aquell perfecte desconeixement en aquell temps.
Fins avui quan

noves escorcés creixen en les alzines  i  els noms ens tornen a puesto, una vegada més.
Si no sabia qui era DUFOUR, MERCÈ DURFORD, professora  de COU  al PELAYO  val la pena que per nosequin mecanisme no hagi estat arrencat de la memòria i aquest va ser important , molt important.

com si del  pou del SABER QUE NO SE SAP   sortís  cada vegada el seu nom, aparentment  el d' un altre 
Fem l' itinerari i una  íntima satisfacció,  sense cap mena de nostàlgia,  ens acompanya  i queda. Cada caminada és única  i has fet fotos, mpm,molt maques   amb signes   que una vegada més no figuren en cap mapa, millor , però que  enriqueixen i  renoven  de manera constant  el  mapa del nostre humild WALDEM

...y aunque muy bello , carece de grandeza  y deja indiferente a quien no lo frecuenta duranta  durante largo tiempo o vive en su orilla...

Va dir THOREAU,  creus que  té raó  i es pot aplicar al nostre tros ?  Oi que no ?