Es NAVIDAD, en Israel ?
mejor me acuerdo de los niños, niños menores de edad que Israel   mantiene en sus estatales prisiones,
felices derecho humanos  en estas fechas
me voy

GOYTISOLO, JUAN
BELLEZA SIN LEY
Sr JUAN GOYTISOLO,
Le deseo un feliz año.
Compartir como lector y  conocer mejor esa patria que habita ha sido una muy buena experiencia .
Tener juntos a todos aquellos  que nos han habitado este año, especialmement  Benjamin, Teresa,  y todos los demás, que en su obra reúne   ha sido un  placer  de los grandes.
Me acuerdo de Toño, de Nadal y de todos aquellos con los que me gustaria  seguir compartiendo de letra  lo mismo que con usted
Un saludo
Anton 
La reseña que tenia preparada mejor la pongo en otro momento, las leyes de  las buenas formas  obligan a pensar mejor las cosas importantes  

MY OWN WALDEM

No sabia fins ahir que el  WALDEM POND  existeix  de veritat.  Llegint  l' obra de THOREAU, escrita a mitjans del XIX,  amb el relat de  les vivència en aquest lloc concret,  asalta la preocupació  que un lloc "sacralitzat " com aquest hagi desaparegut, i hagi pogut estar sotmès a urbanització despietada, com tants d' altres,  o a una dessecació física, dessecat, ( com un   IVARS  més dels EEUU ) 
No. No és així, sembla, un lloc preservat , i sobre el mapa , les dimensions i forma són coincideixen amb les dimensionades , dibuixades  i viscudes intensament per THOREAU, fortunately.
El podem visitar , recórrer , hi ha un path que l' envolta. Les mides són relativament petites. les dimensions com metàfora , lloc de reflexió, a traves de l' escrit del gran caminador THOREAU,  són immenses.
La lectura  em porta a pensar en el propi  territori i les vivències que en ell han tingut lloc.
Jo tinc el meu WALDEM, una conclusió directa del llibre,  un territori ric per tot el que m' ha donat, tot el que ens ha donat  i ens dóna encara,  no importa que no sigui  una llacuna ,  no importen les formes externa, l' important és el somni  que ens ha vehiculat.
Ah,  però vols dir que queden  WALDEMS  ?  Si , però no en forma de paradisos perduts, ni en cap lloc extern,  segona conclusió a què  ens guia THOREAU pel camí  WALDEM,  no és a fora.
 No sabria distingir què és més modern en Thoreau, aplicant el que estic aprenent de GOYTISOLO,   si la  manera com  descriu   o el que va fer.  Uno de los grandes.  El noi  de DOCUMENTA, no va dir la paraula interessant  nomenant THOREAU  amb intenció d' afavorir la meva compra de gènere, ho va dir com aquell que vol compartir un tresor trobat.  
 La mirada sobre el territori  en la darrera caminada  va  donar que pensar  en l' immens regal que molts  tenim  tan a prop, i que compartim amb altres muninicipis
Heus aquí  el meu WALDEM.  La intenció és completar 54 capítols facint les citacions de  Thoreau , una manera de ordenar tant les notes del llibre, com l'   àlbum de records, les  imatges són sempre de la darrera  caminada.  

Totes les cursives corresponen al lllibre WALDEM de l' editorial Errata naturae. 2013, el traductor és Marcos Nava Garcia , manejo la Quinta edició,de 2014. . La bibliotecaria  quan li vaig demanar el llibre deia que de THOREAU només li sortia  un títol al catàleg  LA MUCHACHA DE DOS CABEZAS, no el Waldem que li demanava.  Jo li vaig dir que no podia ser, que un títol com aquest no em quadrava gaire  amb  el que sabia, d' ell  ( des de GROS )   i si no arriba a ser per la localització  prèvia per la meva part a la pantalla de l' ordinador...  endevines el perquè de la confusió ?  

 CHAPTER 1

LA MUNTANYA DE FANG

Lo más cercano a cada cosa es el poder que modela su ser. Junto a nosotros se  ejecutan  contínuamente  las leyes superiores . Junto a nosotros  no está el hombre que hemos  contratado con el que tanto nos gusta conversar , sino el obrero cuya obra somos nosotros

La pluja, al pati d' aquella primera  escola, obria la possibilitat, quasi sempre aprofitada, de entrar en contacte amb una matèria  nova: EL FANG. Ni  es comprava fang empaquetat  ni existien els treballs manuals, només teníem aquella subtància primera  i el nen que experiementa  amb allò que troba a mà,  el modelatge vital amb el  regenerós regal de la MUNTANYA  no va fer més que començar, la humitat   encara es conserva.  

 2

ROQUES DRETES  

Una a l' inici , tothom la coneix, , en canvi la següent, la que dóna nom  a un carrer del poble de Castellví, és encara, per a molts,  en aquest moment, un misteri. En Joan COROMINES  menciona un lloc amb aquest nom en una de les seves excursions  de pas pel poble, , lloc on fa nit  per pujar a la CREU DE L' ARAGALL  Qui més em  pot donar raó  de lloc ?  Evidentment els habitants  de la tribu propera   abans no perdin  saber. Jo ho vaig intentar però l' imaginari  no  quadrava.  Estic segur que les coses fins que no tenen nom ni les veiem, i segurament  he vist sense veure, el paratge.

3

MARQUES

en realidad nunca estamos solos

Thoreau llaurant , escardant  el seu cultiu  trobava objectes, fletxes d' indis, ell parla  amb molt de respecte de  la nació. que va habitar aquell territori abans.  Llegir els senyals que altres han deixat és un deure de respecte vers nosaltres mateixos.  JAUME AMAT ens va fer llegir, descobrir, ( descobrir, és obrir, escardar, llaurar  )  una vegada  les marques  sobre les roques vermelles, marques que van deixar  les  cunyes, tascons   que  el pas de l'  imperi de ROMA ens  va deixar. Si no fos per les marques no  veuríem la factoria,  pedrera que una  vegada va  ser.

El filat invisible de la història deixa marques , forats,  no sempre tant visibles com unes petjades al camí,  o els conductors d' energia  elèctrica,  Lo que fue somos , lo que se hizo, nos hace.

4

¿ No me entenderé con la tierra ? ¿ No soy en parte  hojas i materia vegetal ?

5

En él se había desarrollado ante todo el hombre animal

6

y yo mismo  he contribuído   finalmente  a vestir el fabuloso  paisaje de mis sueños de infancia

7

LA ROCA D' EN JAUME

Los pinos  están aún  aquí, más viejos  que yo

Vivia pegat a la muntanya. Deia que es dutxava  sota la cascada que es formava al fons del torrent que li quedava just al costat de la casa on tenia el seu pis.  Podava els pins   i de ben segur que alguns han sobreviscut a la dues  cremes  gràcies a ell. Havia pensat, dissenyat i tenia ja el dibuix d' una casa , ens va indicar el lloc i com havia de ser: una casa romana, en el camí del ROCAFORT, Era algú plenament vinculat  a la natura igual que a l' art, crec que un amor alimentava l' altre,  era el salvatge  THOREAUnià  per excel·lència, de  civilitat continguda  i visible  per totes les  parets  que se li van oferir.         Si una persona pogués tenir un color determinat, el seu seria el dels esgrafiats que va fer i perduren , el mateix que tenen pedres i  roques  que ens volten aquí.  Quina és la roca, pedra  que podria tenir el seu nom ? Una només ?  per que no    LES ROQUES  D' EN JAUME.   

he pensat en ell quan  Thoreau, diu d' algú que ell va conèixer: 

Allà donde  dirigièramos nuestros pasos  parecía que la tierra y el cielo  se juntaban,   pues su sola presencia  realza la belleza del paisaje.

... la naturaleza no puede estar sin él.

El arte tampoco.
Entre el PAIRET i  el cami  alguna vegada vam passejar amb ell , és un lloc més que bonic, en els pins es nota la seva mà , crec que podrias ser el bosc de l' AMIC  AMAT,

 8

las puntas de flechas  que iban apareciendo mientras escardaba hablaban de una nación ya desaparecida  que había vivido aquí antiguamente...
"Thoreau tenía una habilidad  mágica para encontrar  lo que los indios habían dejado" diu  algú que el va conèixer  ( nota p.  166 )

// TALLO AQUÍ, no cal escardar més,  per avui és suficient. Cas que sigui del teu interès puc  continuar compartint.  La riquesa del nostre WALDEM, com pots comprovar pel teu propi peu, és difícilment esgotable.  Apunto noms dels capítols  in mente,  son  com flaixos,  del microcosmos  que un lloc com aquest a tots ens pot despertar,  

una forma d' ordenar  fotos i notes,  si arribio a 54, bé i si no també, per què aquest nombre ?

9
GINESTA

10
CLUB

11
PRESAS
12
AIGUA
13
MINAS
14
PLANTES
15
 AGUIRRE 
16
MAR
17
CAN CASAS
18
NEU
19
LA CREU
20
CORBERA
21
CAN MITJANS
22
GARJOLA
23
AULA DE NATURA, excursions de risc
24
ESCALADA
25
CASTELLS
26
EL PALAU
27
CONGOST
28
SANT ANDREU
29
GELIDA
30
MONTGOI


31
J. U.. I ALTRES  que  estic segur que en ànima hi són

32

MICORELLA 
 ho diem així,
33
PLOM
34
CONGLOMERAT
35
ETILENODUCTE
36
ALFAQUE
 37
VIOLETES
38
MOTOCROS
39
QUICABAS
40
INGENIERO  A C
41
42
EL PRIMER SOL D' AQUELL  NOU ANY
43
BRUTUS ens guià per la selva on  estan les runes del castell 

etc.


CAPÍTOLS FINALS .
51
CAÇADORS
La imatge me la trobo una vega per  any  sempre va acompanyada d' una certa  irracional por  a ser batut, cosa que obliga a caminar amb no menys certa precaució, no pel senglar ferit  , que diuen pot resultar perillós sinó pels   homes armats i els seus  gosos ensinistrat per perseguir el que sigui., que sempre i en qualsevol moment poden aparèixer    

Thoreau és en un principi ambivalent des del punt de vista ètic  amb  el tema de la pesca i de la caça, Finalment  diu això

Hay quien corre a Africa del Sur  para cazar jirafas, pero seguramente no es ésa la pieza que   busca: 
¿ Cuánto tiempo es capaz de pasase un hombre cazando jirafas ? La agachadiza y a becada pueden proporcionar  también una curiosa diversión , pero  creo que seria una caza más noble  pegarse uno mismo un tiro en la cabeza

52

53

CISCO, CISCO, CISCO

Cuando termina la obra de una vida, que tal vez sea una tragedia , el espectador sigue su camino

54

.........................
 EPÍLEG,  apila
 TRONCS PER LLENYA

Todos miramos con cariño nuestra pila de leña 

Per celebrar el pas de l' estació que avui dia 22 comença , més que suficient.  Per passar l'  hivern alimentant qualsevol foc proveidor d' imatges...

ENCOMION MORÍAS - STULTITIAE LAUS

Un  viatge, si és llarg dóna molt de si. ERASMO,  diu ell mateix que va escriure el que coneixem com ELOGIO DE LA LOCURA en una setmana, mentre anava a veure el seu amic TOMAS MORO  a Inglaterra. Li va  dedica el llibre i en  el títol aludeix al seu nom.
Dubto que qualsevol noia en fase ERASMUS  si llegeix les barbaritats escrites  que  EL ELOGIO  conté sobre les dones , no tanqui el llibre d' immediat si no pensa d' immdediat que qui parla és  

 L' ESTULTÍCIA

apostrofdelarticlencatala

Tot perdonat ,però jo he necessitat  algú que em posés  context com FOUCAULT  na menos. 
Si parla la tonteria, necedad,
 ( no una loca enferma mental qualsevol , ni la d' aquellafrase que tant et va impactar i encara et fa riure de  que la vas sentir prop de la muralla d' ONDA  LA QUE TIENE EL CEREBRO TRASTORNAO   ) 
a qui parla ?
al tonto que  llegeix,  i que es deixa

 A mi siempre me ha gustado decir lo que me viene a la boca 

Diu  ERASMO  que diu (  ELLA, sí, malament  i mous el cap quan et dic que és ella   ) en l' inici del seu clàssic declamatio. Mira com es presenta

En fin de cuentas,  ¿ tiene   algún sentido convertirme  por una definición  en imagen  o sombra , si vosotros me podéis ver tal cual soy  con vuestros propios ojos ?

 
Vé a compte  precisament aquests dies (  la tinc guardada   de fa un mes )  en què les virtuds del perfums es barregen amb les promeses electorals fins a la saturació total  de les pantalles
A quí es dirigeixen  els publicistes ?  No diferencio publicista de polític,  el meu cervell, trastocat  de ben segur , els ha mantingut en  la mateixa  lleixa. De veritat algú espera  que no la veiem amb els nostres propis ulls ?
Dues coses , una la frase erasmista LO QUE ME VIENE A LA BOCA , la  va escriure en grec a l' original i dos,   és iniciàtica , matriu de com la boca de la literatura s' obre , LA BOCA LOCA QUE HABLA  , no és el cervell , sabia de què parlava. l' autor de l' Elogi  sota aquesta forma.  No et perdis FOUCAULT  si vols saber més del perquè  els segles posteriors van deixar perdre una oportunitat    de diàleg  amb la irracional  que es va obrir, començar  en aquella època  i  de la qual ERASMO va formar part.

A prpòtit dels missategesdels aspirants, les imatges que  cada medi són llença, tenen tanta consistència  fonamentada en la  veritat   com qualsevol anunci de colònia  i que ja ni es fan dir amb aquest nom,  són parfume de PARIS, ( m' agradaria fer una anàlisi especialment d'  aquells que  la meva  bici  declama,  el suport del meu c  li resulta sovint difícil de soportat  no pel pes sino per  altres motius més insoportables )
Si un tonto parla, un tonto, estultíssimos oidores,  pot escoltar
tan d' una  UNA VACA QUE RIU  com  quan transformar una mosca en elefant
Millor callo.

DIDÓ

De la vida d'  Ezequel Vigués  faria una pel.lícula . Costa poc d' imaginar-la   amb les imatges de PARÍS , Londres , etc, dels anys 20  i 30's  ( que Xavier Fàbregas  narra en la Monografia nº 2 de ' Institut del teatre de BCN , editada el  1975 )   Época creativa  i expressiva  en  una feceta  com és el teatre de titelles o  el cinema  per exemple el de BUÑUEL

El  payaso
ECONOMISTA EN COLORS que  tracta de vendre un llibre
parlant de creativia  creativitat, sense ser de cap opció, , cosa estranya ja que surt per TV3
i que diu que  ensenya a fer preguntes, no a respondre-les  com en el sistema actual
i de com han canvi en els sistema finlandès  ja que han  treut  les assignatures
 ( com era l' educació segons Walter  Benjamin  ? )
Ho deixo per un altre dia , no sempre el que deixa anar la caixa són tonteries , avui un reportatge de la PARAMOUNT  CHANEL, a altes hores de la matinada,  ha fet record entre altres d' una bici important  del CHIEN ANDALOU  conduit per algú amb paper de monja
 Dia de votacions, no sobré com entretenir el dia fins a les 8 del vespre.
No sé encara a qui de tots ells votar...
LA VACHE,sempre m' ha  seduit, per matinera, per  francesa. per les arrecades,  ,   ERASMUS..., DODÓ que és DIDÓ, i la BICI SURREALISTA de BUÑUEL em pedala directa pel cor.
L' economista de colors, no està en cap llista ?    

RE
FLEX
I
ON

JOURNEY

DANCING IN THE COLOURED STREET

RAIL, SOCIAL CLASS , RAIL
Quin és el preu del trajecte  '
 24 euros and  80
Ara torno. I no torno, travesso de nou la ciutat  fins a l' estació  de tota la vida i per dos euros i cinc hem presento a la frontera en  mitja hora. Què dic frontera , la traspasso   i ja estic a CERVERA/CERBERE.

El viatge fins a la capital el faré en un  freqüents i ràpid tren francès
- Pour le tiket, pour aller ...
- Il est impossible, nous sommes en grève
- Per tot le pays
- Oui, toute la journée
Al final El viatge em resulta de franc, arribo en bici tot i que el treballador  m' havia espantat  amb les distàncies.

Una  via solitària  i buida avui entre el mar i la muntanya  em  guia

Au revoir mon   jolie train.  I'm very glag to meet jou again  ce soir

 . What is  " VOITURE" ( una passatgera esperant com jo em pregunta sobre aquesta paraula del  billet reservation
- COCHE , CAR pero en francés ,  for you is WAGON, li contesto  

- Ah ! Correct 

Espero. Tinc temps de deduir amb la informació del pannel el lloc  exacte on pararà el vagó que tinc adjudicat  per evitar caminates i corredisses innecessàries  fins a la porta de pujada.  En el paquet negre  de l' esquerra estàs tu , amb la roda desmuntada,  dins la bossa amb les mides estàndard, per no despertar sospites. Es la primera vegada que viatjaràs en aquesta mena d'   avió  volant tan  baix. 

Ja arriba
Per 39 amb 80 em deixaràs   en 1h 21 minut  a Sans. El cost  del mateix trajecte al matí  des de Sans  ha estat  de 9 euros. i escaig,
Entre  tots els tren d' avui,  tres en total, coneixeràs  qui pot viatjar en cadascun d' ells i l' exercici de deduir la classe social  a la qual  pertany  en funció  de  quin tren fa ús majoritàriament  serà   alliçonador.  Sobre l' existència de classes clarament  diferenciades en relació al poder adquisitiu no et quedaran mai més dubtes.
En  el pas de frontera al matí  la policia d' una  i altra banda  es fa notar, no em vigilava precisament a mi
A les 19 i 15 aproximadament el jove company de seient es treu la corbata, i la guarda  en una molt buida cartera ,  plega la tablet - PC  i  s' aixeca ,
Abans , un  azafato  enguantat de la companyia  ha passat amb un caixonet   amb una bossa  d' escombraries   i ha demanat que si algú havia fet brossa la recolliria , si ho arribo a saber ... les pells de mandarina ...
...el tren no trigarà  gaire  a parar.
Em sembla impossible , tot i haver sortit 7 minuts  més tard en DÉPART,,  ni un sol minut de més en   ARRIVÉE

MAS  d' en CARMONA DUFOURSPITZE

Fem  avui part de la ruta  que vaig aprendre fa més de de 40 anys.
Durant tot aquests temps   aquest itinerari entre Martorell i Sant Andreu de la Barca  travessant  el terme de Castellví de Rosanes  ha estat un referent en l' imaginari, i tota la zona,  un WALDEM   sense cap mena de dubte  un territori  de cerca constant des de les primeres  incursions  a la sortida dels CONVENTS als 8 anys acabat d' arribar al poble, fins el moment present. 
He conservat fins avui  un nom , el nom  la marxa que jo tenia inscrit com DURFOR.
La modernitat  via wikixarxa   em facilita el seu  veritable nom:  DUFOUR , sense la intro/metida por mi  R
I la informació em deixa amb el cul enlaire  davant  la meva idealitzada marxa.
Aquella marxa va suposar un coneixement  d' un itinerari llarg, una travessa del desconegut laberint  amb  la porta d' entrada a   LA PEDRA DRETA i la sortida  al PALAU  de Sant Andreu, lluny molt lluny  en aquell temps. Els participants  disposàvem d' un mapa  confegit pels mateixos organitzadors com a únic fil  per arribar  regulars a la fita.

 L' itinera em va agradar el tinc marcat,  i l' he repetit algunes vegades , amb totes les ariadnes  que se m' han acostat.
Encara avui  no ha perdut aquell sentit iniciàtic.  Encara que  el temps  enfonsant sostres ha enfortit altres somnis.
La marxa era de regularitat i orientació. i sembla que el nom   li vé donat per  un tal AUGUTS HENRI DUFOUR  que en su SUIZA lo conoceran , segurament i molt ,  ja que va ser un dels seus militats importants ( i el pic més alt  del país és el DUFOURSPITZE )  va idear el sistema  de confegir  una mapes  que permetessin als soldats guiar-se millor  en els camps, cosa absolutament important  en el sistema de la guerra on la pèrduda pels laberints desconeguts en territoris  se enemics podia suposar alguna cosa més que un simple despiste.
Si algú  ens hagués informat de qui era  aquell que portava  el nom de la marxa,  potser la participació  no hagués estat tan nombrosa. Tan purs com érem  o volíem ser, casar militarisme  i excursionisme  només era possible per aquell perfecte desconeixement en aquell temps.
Fins avui quan

noves escorcés creixen en les alzines  i  els noms ens tornen a puesto, una vegada més.
Si no sabia qui era DUFOUR, MERCÈ DURFORD, professora  de COU  al PELAYO  val la pena que per nosequin mecanisme no hagi estat arrencat de la memòria i aquest va ser important , molt important.

com si del  pou del SABER QUE NO SE SAP   sortís  cada vegada el seu nom, aparentment  el d' un altre 
Fem l' itinerari i una  íntima satisfacció,  sense cap mena de nostàlgia,  ens acompanya  i queda. Cada caminada és única  i has fet fotos, mpm,molt maques   amb signes   que una vegada més no figuren en cap mapa, millor , però que  enriqueixen i  renoven  de manera constant  el  mapa del nostre humild WALDEM

...y aunque muy bello , carece de grandeza  y deja indiferente a quien no lo frecuenta duranta  durante largo tiempo o vive en su orilla...

Va dir THOREAU,  creus que  té raó  i es pot aplicar al nostre tros ?  Oi que no ?

    

 

GAT

GATA

LA LLUNA

TRAI     R     BE

TERROIR

                                                                                                               










                                                                                              ECO

els sicilians ho hem  aguantat tot  

JOAN-LLUÍS  LLUÍS, Les cróniques del déu coix

PERPINYÀ,
on no sembla que arrelen certes espècies toxiques de flors identitàries  del sud. Com s' ho fa  el nacionalisme identitari   per enverinar   els somins de la gent ? 
 
I si hi són, no estan massa crescudes ni massa visilbles 

ICI, BVC:  Veig el mapa de França  on es reflexen els resultats  de la segona volta de les eleccions regionals
Ma région est colorée en bleu marine,molt marine , però el susto  passa,  la coalició ha fet que   i es torne en rose/ rosa,  tot LRMP (  LANGUEDOC-ROUSSILLON MIDI PIRINÉE )

Valls dio la cara por el patriotismo socialista frente a las continuas llamadas de Le Pen a los "patriotas", que ella defiende como su electorado. "El patriotismo es la reconciliación con todo aquello que somos: la unión de franceses, la fraternidad, el orgullo de nuestra lengua, de la fraternidad, de organizar la COP21 y dar un acuerdo climático para salvar el mundo, el orgullo de nuestras empresas, de nuestra juventud, de nuestros valores", dijo Valls citando especialmente la laicidad

EL MUNDO, digital (?) el primer que em surt i amb un mapa  

No  es pot deixar  un caure  un  autor perquè  essent de PERPINYÀ escrigui en català i a sobre sigui independentista ( suposo malament quan pensi també en la CATALOGNE DU NORD )   A la recherche del català perdut  ha estat  trobat en JOAN LLUÍS LLUIS  a RUBÍ  en el CLUB DE LECTURA , amb el seu VOLCÀ/HEFEST  en plain forme en l' Autobiografia del gran déu   que per fi  ha pogut aprendre a escriur i llegir en català,  i que  ha estat lectura del mes per alguns que han pogut  amb un déu tant ferreny.  Llegeixo i acabo el llibre , el recomano a qui tinc més a prop. No es podia menytenir la mà  que un déu no menor amb memòria total   ens ofereix  per  recórrer la  A HISTÒRIA .  Per un amant dels volcans, (sense cap patria ni estat ,, ni llengua  ben   apresa )   els que estan en plena ebullició poètica i política  esdevenen  un plaer irrenunciable.
Un valor afegit  J-LL LLUÍS ,només circumstancialment   és el fet de ser de la ciutat de PERPINYÀ, això es  diu. La vinculació  territorial  queda subjectivament,  malgrat en el llibre  no constin referències explícites.  Quasi tot passa a SICÍLIA, però tots sabem  com funciona el desplaçament en  el territori  del somni.
Quatre elements  fan que et recomani el  relat:
EL SOMNI DE L' INQUISIDOR, a propòsit de somnis.
LA NEU
EL MAR
EL FUM
MANUEL VICENT
(  no coincideixen amb els quatre elements tradicionals del filòsof grec ,però ja entendràs  quan parlem en el grup  de lectura   que la neu i el mar poden reduir-se a un, així passa  quan entres al ROSELLÓ,   I el foc ? Espera, i l' aire ?  És  fum, home ! 
 Per cert, què queda d' aquella caravana de plaer virtual  en què quedava associat Perpinyà  en aquells anys   de foscor ? Oblidat els plaers de Perpinyà , ja ho veus són altres de més sublims i sublimats
Avui JOAN-LL LLUÍS  publica un article a VILAWEB i també el llegeixo ( Si ERASMUS  visqués es tornaria boig  amb la rapidesa  comunicativa, de quina bogeria faria elogi ?  )  Comença  el seu escrit , no podi ser d' una altra manera amb , FOC  provocat per uns de l' oest , i els  BOMBERS  que va i no poden posar en marxa el camió per problemes de mando burocràtic, en fi un desastre, , apago aviat   aquets incendiari inici  i  prenc un altre morceau  prou representatiu:

ara hauria de ser prudent perquè al capdavall jo, com que no tinc la nacionalitat espanyola, no vaig poder votar el 27 de setembre i, per tant, tècnicament parlant, el Parlament de Catalunya no em representa. Però la prudència, a vegades, ens fa ploradors. Llavors intento imaginar-me què deuen pensar els setanta-dos diputats independentistes del Parlament de Catalunya, dels quals estic convençut que cap ni un no dubtarà a l’hora de proclamar la independència. Què deuen pensar en aquestes setmanes de blocatge absurd i gegantinament contraproduent. Ja ho he dit i ho repeteixo de grat perquè estic segur que comparteixo l’opinió d’una majoria d’independentistes: la independència de Catalunya és més important a la vegada que qualsevol persona i que qualsevol veto a una persona.

És suficient per saber de la ideologia de l' autor i per  no interessar aquesta   a un no  català ,  i apàtrida com jo en cerca constant d' encaix, només  de pas per la gran ciutat del Sud de França, per  cert feu  del FN, només per raons sentimentals ?
I el seu llibre ?  Fa pensar.  ¿ Tant   com la circumstancia de l' autor, semblant a d' altres que reconcilíen fàcilment llengua i territori  alienats amb opcions polítiques concretes? Si  sembla nerviós  enfurismat pel que està passant  aquí , Catalunya  en fase de desconnexió  ( com m' agradaria que  el procés tingués el correlat fos en fase d' unió amb  FRANÇA !  ) ,com deu estar per  les eleccions  recents  al seu terroir de passaport !  

 

En els carrers de PERPINYÀ no s' ha fet especialment visible  en propaganda i cartells amb caretos d' eleccions  les eleccions regionals  en curs, 

El proper nadal  ja  es fa evident en algunes manifestacions  tópiques 

 esdevinc l' amo  tant d' aquells que em paguen com d' aquells que pago jo

Les cròniques...

Què faig buscant català

tinc fam de puresa  i em subjuga  la transformació  que la neu imposa al paisatge  

OC. p 193

No sé com eliminar el blau marine  anteriror, ho deixo córrer. La frase  podria  podria ser  posada al terrat de l' ARCHIPEL  segur que  d' allà es  fa visible el PIRINEU , qui  si no un rosellonès o empordanès podria escriure d' aquesta menera  ?  ja ho comprobaràs quan passat COLLIURE  per la 914  comencis la baixada a la plana rosellonesa...

resulta curiós que  sigui un capella, el darrer personatge del llibre ,  investigador  encuriosit per la mitologia  clàsica., un  CRISTIÀ i HUMANISTA  és a dir un humanista cristià, qui identifica el  déu com a tal
Té alguna cosa a veure amb l'  autor ?  Evidentment  ha de ser conservador, pot ser del cantó de de la CUP i tot , tot és possible, ja preguntaré a les amigues .

Interessant saber com escriuen gent aparentment tan  a distància  de realitats territorials i de llengües poderoses oficials dels dos estats, ens ho preguntarem, gran problema sobre la identitat de la pàtria literària, problema comú a molts.

Sans certaine toxique, empoisonnée fleurs de la identité 

Without certain toxic, poisonous flowers of identity

En l' imaginari  la mitologia mediterània , no nórdica,  com la de  M VICENT atreu, és el magma comú que a tots  ens circula, i el  mateix foc que  ens escalfa i crema.

els déus no obliden mai res

i vull ser un déu ordinari que camina sol per fruir del seu món
M' he assegut en una pedra ,prop d' un sender  que puja, d' on e veu la mar , la costa  i una part del meu principat

Oc Cróniques

FUM a BANYULS

Perpinyà,  INFERN ? El CARRER  bé hi és .

record de quan els pelegrins del sud acudien i  Perpignan  alimentava, com el fum al  déu coix, els seus  somnis
En el llibre de LLUÍS  es  parla de SICÍLIA, no en va, per a banda que és la   llar del  déu del foc és un lloc tremendo del trepig  del pas de la història  als homes
La frontera sempre és un lloc de cultiu  del ser i no ser , i el país que avui recorro  és frontera 

Si el passatge  per la història del  cruel i despietat Ferrer Diví del relat de J-LL LLUÍS  no desperta massa entusiasme  , qui pot sentir orgull  del passat,  la pudor  de la història,  la de veritat  a més de  cruel i despietada   seria insoportable sense  la dosi de  edulcorant   i guarniment mític.  Díficil  prentendre  encaixar  en qualsevol tros  de món.

 

Si ell es fa soci de la nova república jo em faré de la seva
(cansa TV3,  la seva  i gens meva,   amb la constant lloa del seu  país, les seves bonhomies,etc,   cada vegada  em veig més de frontera )

sóc conscient que el meu principat es desagrega   OC p175

El 92 van fer una exposició de VELAZQUEZ a Madrid , un dels quadres,  era aquest 

El motiu de cartell era un gragment de LA FRAGUA  amb un impactant deu APOLO  senyalant  
(la riquesa, el poder , el ferro  que HEFEST transforma en or ? Anunciava la riquesa el poder del banc patocinador  del moment, recordes ?    )
va  quedar la idea que les cares  dels personatges - a qualsevol de les obres de Velazquezes  es podria aplicar - podien sercares, de persones reals i concretes , , no idealitzades , podia treure la conclusió, fàcil,  que en cada rostre que  em passi pel davant  en aquesta vida hi puc veure un DÉU, Velázquez  m' ho corrobora.  L' autor que pinta a les medianes  de les cases, JORGE RODRÍGUEZ GERADA en gran format rostres del veinat , és fidel al  mateix propòsit.
Alguna cosa del foc de la divinitat  ens puja al rostre , segurament per aquest motiu  qualsevol déu sigui quin sigui es bat en retirada constant

Perpinyà alimenta els meus somnis reals  amb excelents pastissos ( i del el vi de BAGES, a proposit per acompanyar el foie... que vols que m ' has de dir )
A la capsa on m'els posssen  li van donar premis... un OSCAR del 2014

I de la la crème DE MARRONS D' AUBERNE...  marrons ? Ens entenem amb la botiguera  de quina màtèria es tracta,   res de més bo per acompanyar la tardor:  No parla català, però jo si comprenc què em diu.
Mentre em despatxa   entra a la  pastisseria,  apareix  no com qualsevol  lluminos déu,  la dóna de Perpinyà, (el quadre de VELAZQUEZ a la pastisseria  de Perpignan ! no m' ho puc creure  )  aquella persona  que em respon en català  la primera  vegada quan li pregunto acabat d' arribar a ciutat per la Gare ,  me la torno  a trobar  a la pastisseria...
qui era en realitat ? Qui podria ser  ?
Es casualitat o ha seguit les meves passes des de fa  tres hores com el flàneur de POE ?  
Si mai s' arriba   a la  independents de nosequé  en format república, jo em faré    republicà  però de FRANÇA, la carta de  GABACHO ja la tinc ( lo CHURRO, també,   ( què farà el Sr J-LL  LLUIS  danant tal esdeveniement ? )  i explicaré  al meu gat  la història del  que conec PIRINEU enllà   i l' escriuré en francés, naturalment.

Clar que si un déu m' hagués de senyalar preferia el déu BAUDELAIRE, qualsevol de les seves  flors del MAL em faria molt de bé.