PLAMOTOBIKE

Trobo , per fi, un vehicle de dues rodes, ni més ni menys en EL QUADERN GRIS, versió gran,  Edició de Narcís Garolera ( Primera edició 2012, segona impressió 2013). No  està malament furgar en un libre com aquest i deixar el petit  QUADERN, edició curta  rescatat del primer pas del procés de reciclatge, tema ja citat fa unes quantes entrades. recordar que si  trobava ..., em reconciliava. Sempre es troba un Pla per satisfer la mida
Veure ara  i apuntaré aquí mateix  què més -a banda de UNA MOTOCICLETA, es pot trobar en el mestre, espia , rabiüt conservador... sempre un referent de la llengua No podia ser una simple bicicleta, en Pla havia de ser més,   faltaria més !
Un diari  publicat  crec que no és el diari escrit, ni falta que fa, faltaria més , o no ? Un motiu de cerca en el gros volum, tentadora i gens plana  llengua de Pla., és la resposta s' hi dona al perquè escriu el perquè fa un diari, el perquè del  fet d' escriure. Un bon propòsit ara que ja tinc la moto.
Veiem -la  primer. Diu a la p 321, entrada del 5 de novembre:

5 de novembre, - Coromina s' ha comprat una motocicleta

inicia així un deliciós relat, Coromines el convida a fer un passeig, ell hi puja , fan el circuit la Bisbal-Pal- Begur - Palafrugell . L' experiència,  si es tractés en   crónica  de societat, el diari de PALAFRUGELL intitularia: 
 Josep Pla viatja per les carreterotes de Begur de paquet  en la moto nova del seu amic.
No seria just  per la meva banda eludir l' impacte produit  pe aquest escrit i també i pel  final de l' entrada anterior amb data del 4 de novembre. Així descriu Pla la seva experiència metafísica el dia abans, de fet hores abans ,  de la motoritzada experiència  física

Al vespre , al llit , torno als Diàlegs de Plató. Quina meravella ! A la matinada canten cinquanta galls  desorbitats , indecents, però no puc apagar el llum . La força  de suggestió és tan  viva , tan fascnadora , que de vegades penso  que un dia, fatalment, trobaré  Sócrates pel carrer. Això no passa amb cap altra figura de la cultura. ¿ Com és possible  suggerir tantes coses  en tan poques paraules en tan poques paraules  d' una manera aparentment tan simple ?

A l' endemà, no troba Sòcrates , qui és aquest Coromines  de la moto ? Un altre fil a seguir !
Pla  recorrer el país i i les sensacions del seu cos, especialment del seu cul.

A Begur fem una parada i prenem una copa de conyac- és la beguda dels que tracten en motors  i eines de ferro

Diu que no ha patit de por,  que la velocitat l' ha fascinat

...però en cap moment no he quedat el que se'n diu embriagat.

Ha viscut un moment únic

... cert, durant els quals  moltes coses queden eliminades del pensament . però no queda pas tot eliminat.

Ha tingut -diu -  la sensació de seguretat  i de viure com queden  de deformes i dolorides les seves anques, és a dir, una coca 

- No hi pensis en això... - diu Coromines serió i enrevenat 
. Com vulgueu...
Amb això , lola Fargas passa per la plaça , vestida d' hivern . Em sembla una pura meravella. Sembla impossible  que les dones , generalment deformes i horribles, puguin donar creacions cm aquesta , concretes i precises . Quin bell somni! Tracto  de portar Coromines cap als meus pensament . però és inútil La màquina l' obsessiona . S' ha tornat un motociclista tan perfecte  que fuig  d'estudi  amb una sentència de mestretites. Diu;
- Sí, tot el que vulgueu! Però aquesta bellesa fuig , com el camí que la moto deixa enrera...

Pla  descriu el retorn:

Arribo a cas  dislocat, estrafet i trasalsat  com si m' haguessin donat una gra pallissa.

No m' acabo de creure  que aquesta prosa  sigui tan assequible, tan al' abast, tan juganera amb el lector tan... fàcil ?
La frase anterior  continua  amb aquesta,  en punt i seguit  del pobre Pla apallissat:

Ben midades les coses , però el pitjor  del viatge  haurà estat  la frase de Cormines . La frase demostra  que les màquines crearan una literatura , que serà horrible

Començo a dubtar de trobar més bicis o motos,  en  algun recó dels seus escrit amb aquesta impronta . ja és suficient amb aquest. me vale
Ah !
Ano seria just sense l' acabament del diari, Si de matinada Pla  llegia Platon entre cants desorbitats de galls , la lectura al final del dia és tot un altra cosa. Atenció:

Al vespre, llegeixo la GRAMÀTICA CATALANA  de Pompeu Fabra.

Quina bella cosa  pot ser una gramàtica clara , simple precisa , intel.ligible ! Aquesta lectura em planteja  aquesta pregunta: ¿ per què faig tantes faltes d' ortografia ?

transcendental pregunta que em traspassa de ple. ¿Podré per fi creure en la sinceritat  en la sinceritat  de l' escriptor adolescent  quan confessa a continuació, donant resposta  al perquè de les faltes ?

No puc disciplinar-me en res . La sensació d' inseguretat  que em dóna  el fet de trobar-me  un desmanegat bohemi  m' és molt desagradable . Però no  hi ha res a fer...