dimarts, 28 de juliol del 2015

LES PREGUNTES,
MARIA AURÈLIA ,
El paràgraf on trobo la imaginada seqüència  d' aventura amb bicicleta , és l' inici  de l' escrit PASSO D'ESTRANQUIS EL TELÓ D' ACER del volum de Columna nº 6 MEMÒRIES
Una aventura , no ?  Apassionant  aventura real  que podria passar per ficció , o sigui un tros de novel·la , en realitat ho és. Però de  vida., la teva.
Expliques els motius del viatge, parles de les impressions, de les ciutats de la història... 
 M' agrada com acaba
La culpa , però era nostra. Ningú no te dreta a fer d' un poble l' esperit modèlic. És inevitable  que es converteixi en una burla . Perquè malgrat tot , continuo sentint  un tendre respecte pels pobles que han intentat  fer un món nou. 
 La negreta és meva. La frase deixa les coses del mobiliari de la ideologia  molt ben situades  al seu lloc, sense de fenestracions  ni renúncies als orígens i a la veritat de les intencions
Tu volies canviar les coses, en el teatre, en les relacions,,,  tens tots els meus respectes , per mantenir fidelitat als teus...  llegir avui les teves memòries és lliçó d' activisme, d' empenta, d' esperança. Sóc dels nascuts als cinquantes quan vosaltres bullíeu i fèieu bullir l' olla. M' agrada com midesmitifiques el mitificat París  i com la explique que no vas voler quedar-t'hi....
Quan parles d e J M ESPINÀS i penso que encara el puc conèixer ,m' agafa una mena d' encongiment , us he tingut sempre, heu estat propers, la vostres vides orbiten  lluny de la meva, però no  en una altra galàxia... bé els vostres escrits, fortunately  són estels, sempre brillant i a punt, i amb  llum , molta llum, un plaer.  Queda ridicul ? Però és el que penso, perque hi ha estels com el de PLA ,( o el del LLach(1)) que  si brillen ho fan amb un to més apagat.
Estels apagats seria una bona entrada, per aquells literats , que com CELA,  PLA, etc van brillar en un momenti encabat, en saber de la seva vida i trajectòria, , aquella llum , fa llum sí, però ja no és la mateixa...
Com explicar-te com brilla encara PACO IBAÑEZ ! Raimon, Serrat, Sabina...



 Quasi al temps de saber de tu , lectures, articles i opinions  el nom del teu pare ja em va fer també lloc. Remenava,  dut per interessos vocacionals- documents i publicacions  sobre rondalles, titelles, i jocs  per infants, tradicions i festes, passant per EL CAFÈ DEL LICEU ... etc,  si parlo en excés del Sr AURELI CAMPMANY, és pel detall dels orígens menestrals artesanals que ell mateix relata en la seva biografia. M' interessen els orígens, gent treballador  artesans ,com tu, amb' oficis que permeten no viure de la renda de ningú,  nomé de  la pròpia,treballant. M' agrada l' ofici que tu mateixa et vas adjudicar al gran París, DONA DE FER FEINES, com dius que també es va nomenar  ESPINÀS,  HOME DE FER FEINES. Moltes vau arribar a fer. Us sento dels meus, i que dignifiqueu el trebal.
Algú com tu no podria ser mai de dretes, ni posar-se al sac  dels de sempre.
OK M AURÈLIA, per coherència amb els orígens, no aniries ai en determinades llistes ni que t' ho diguessin amb un flabiol sonant.


 Les trajectòries personals  no penso s' hagin de deixar al marge dels   escrits  que la  persona deixa publica, canta,  divulga.
T`ho pregunto i la resposta me l' han de donar els teus escrits.Quan parles d' ESPRIU, crec està molt clar
per això m' hagués agradat preguntar-te per en PLA. Com va ser rebut el seu dietari , publicat els seixantes ?  Quin impacte va tenir ? I la seva història, la sabies ?  Si sabies la de Heidegger, i et pronuncies sobre la polèmica SARTRE/ CAMUS
Algú com vosaltres que han passat per guerres postguerres , ideologies, transicions,  democràcia , descolonotizacions, trencament de murs de tota mena, acumulen una experiència  i un bagatge posat a prova manta vegades que no es pot fer res més que escoltar-vos amb fascinació. Allà cada generació  se les compongui amb els pares. I els avis ? Estic fent aprenentatges  amb joves  que són aprenentatges d d' una generació anterior a la dels meus pares, és a dir que els meus pares podrien ser els seus avis. Detall, per un  altre dia
Ara que la  la nostra quinta,  entra en territori daurat, la pregunta és la interrogació generacional que hem de rendir comptes sobre què ha passat per estar aquí , per arribar on som ?
La vostra trajectòria i opinió amb la perspectiva que dóna el temps, ajuda  a valorar el que  hem tingut, ens dóna valor per al trajecte que ens queda...
....




-----
(1)ja no em pregunto quina ideologia tenen sinó quins interessos defensen i a qui  representen o els dona suport, lamentable  conclusió.
Del  tio PACO de París vaig sentir dir que treballant mai es feia un ric, ric es faria un fent treballar els altres., o O venen AVECREM,i.... molta m,  encara recordo la pudor de LA GALLINA BLANCA  i la remenanada de les aigües  de la factoria a l' INSTITUT del costat  de Sant Joan Despí. Alta burgesia Catalana !Vas menjar molt avecrem tu, MARIA AURÈLIA ?





 
  

1 comentari:

  1. Estic segur de la teva mà, en la teva estada a LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA en l' edició i publicació de la col.!ecció MARCA HISPÀNICA aquells llibres editats amb deta del 1986 que per un euro vaig rescatar amb molt de goig del calaix de la céntrica llibreria de la DIPUTACIÓ Diagonal/Rambla Catalunya Jordi de Sant Jordi , Foix, Carner, Espriu, Vinyoli, Maragall, Calders i Fuster... autors més que importants ,son FONT. els llibres editats en versió bilingüe, són una delícia per a mi, un cistell de crítiques per als experts, en Viinyoli per exemple,,,
    Qui ha fet més que tu per la literatura i la seva divulgació popular ? Has posat a les meves/ nostres mans un tresor i no té preu,com el teatre que podies veure a París el 1953 assequible als estudians sense massa recursos, com tu llavors, Coherència amb la teva manera de fer i de pensar.
    Gràcies.
    Per si quedava algun dubte aplego aquesta informació:
    Biografia de M Aurélia Campmany
    Practicó la docencia durante las décadas de 1940 y 1950 en el Instituto Albéniz de Badalona y en la Escuela Isabel de Villena de Barcelona. También trabajó grabando vidrio, oficio que había aprendido en su época de universitaria.

    Con su primera novela Necessitem morir (publicada en 1952) quedó finalista del premio Joanot Martorell de 1947, premio que ganó al año siguiente con El cel no és transparent. Su prestigio como narradora le llegó con novelas como Betúlia, El gust de la pols y Un lloc entre els morts, esta última premio Sant Jordi de 1968.

    Fue una de las escritoras catalanas más polifacéticas, ya que además de la narrativa se dedicó a la traducción; cultivó el teatro, el ensayo y otros géneros literarios.

    En el campo de la dramaturgia, fundó (1959) junto a Ricard Salvat la Escuela de Arte Dramático Adrià Gual. Ejerció de profesora, de actriz y de directora. Además, estrenó obras propias, como Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya; Layret fue un destacado abogado de los obreros de Cataluña que murió asesinado en 1920.

    Como ensayista sobresale por sus obras sobre la situación de la mujer, sobre todo con La dona a Catalunya: consciència i situació, de 1966. También dedicó numerosos artículos a diversos aspectos de la cultura y de la sociedad catalana. Así mismo, destacan sus libros de memorias Pedra de toc (1 y 2), Mala memòria, y Això era i no era.

    Participó e intervino en el "Míting de la Llibertat" (22 de junio de 1976) y en el proceso constituyente del Partit Socialista de Catalunya-Congrés (noviembre de 1976).

    Fue regidora y responsable de las áreas de Cultura y de Ediciones en el Ayuntamiento de Barcelona durante las primeras legislaturas por el Partido de los Socialistas de Cataluña (PSC), y miembro de la Diputación de Barcelona desde el 1983 hasta a su muerte. Fue también miembro de la Asociación de Escritores en Lengua Catalana, y presidenta del Centro Català del Pen Club.

    Falleció tras una larga enfermedad el 2 de octubre de 1991 en la ciudad de Barcelona y fue incinerada en el Cementerio de Collserola.1

    ResponElimina