Collita

L' experiència escrita de l' altre no sempres es troba anunciada als vidres de l' aparador d' una botiga  del carrer principal del poble. Crida l' atenció tal anunci per  inusual. Sempre  llegeixo els papers penjats als vidres de les botigues.  Donen informació vàlida i actual. És una manera d' estar a l' aguait del que es fa, de manera més  eficaç que no   la secció d' anuncis del diari. En aquest cas Només es pot llegir un títol en vermell  i un nom complet, en el que sembla, la deducció és fàcil, la portada d' n llibre
 El gran envidriat  permet de veure tot l' interior de l' establiment , no cal passar la porta per veure  molt de l' interior .Qualsevol paper cobriria una visió que no  seria estéticament correcta., a més llegiríem la informació imarxaríem cas de no voler res de la botiga.  Aquest anunci és una iinvitació a entrar i preguntar.
Ens donen la informació:  és un llibre escrit per... avui no hi és ,  ens diuen,
- Voleu un exemplar ?
- No, tornarem quan ella hi sigui Ens agradaria saludar-la personalment

Un llibre publicat  sempre és un apadador ?  o no ?

Tornem. Ll' autora tampoc  no hi és avui.   Ens atén algú molt proper. Adquirim un exemplar

Llegeixes  en veu alta  un  poema, com quasi sempre a l' atzar el primer que surt:  
...

Un granet de sorra sóc
entremig d' aquest desert , 
i el que jo digui o faci
a ningú l' importa gens

...
Sona bé al carrer  mentre amem  de la botiga a buscar  el cotxe aparcat
A casa repasso tots els poemes i relats...
No estic segur  ja de voler   el coneixement  personal, cal ?  
Potser tornarem - no som desconeguts al poble , ens han identificat  sense  donar massa dades-  i demanaré el permís a l' autora per donar més informació . Els avisos de les editorials espanten
Una gran aparador, una gran collita.