MARIA AURÈLIA BIKE

 No espero demà  per publicar la nova.  Vull que sigui ara. No arriba ni  a cinc  minuts  trobo una meravellosa, esplèndida  i més que significativa bicicleta.AIXÒ ERA I NO ERA, un lloc esplèndid al final de Volum 6 de les OBRES COMPLETESEMÒRIESCOLUMNAjuny1997. p 570
Produeix  íntima satisfacció , trobar allò que esperes i no esperes ,  perquè aquesta part del seus escrits és dels darrers. Apareix  l' autora,  tal qual, no través de cap ficció, evidentment són memòries, en aquest mateix escrit  MAC fa aparèixer la relació amb el seu Salvador, ja hem parlat abans,és el volum de PEDRA DE TOC,  de LA MALA MEMÒRIA, on parla del seu EL GRAN FRACÀS
És de les coses maques  que  he llegit, estic llegint de fet.
No són les dotze encara del dia que acaba el TOUR, El d' avui el recordaré sempre.
La MARIA AURÈLIA CAMPMANY puja al podi , era  la meva candidata favorita 

Per què no he tingut el bon costum de fer un dietari ? Un dietari rigorós i meticulós com el de Thomas Mann. Tindria  a les mans , dia rere dia, com m' embarco a una aventura que no sé si he de qualificar de valenta, de beneita o de frívola. dic que tindria un document magnífic i segurament m' equivoco. Ja he tingut a les mans un diari que no m' ha servit de res. Molt sovint les coses importants que passaven al meu voltant es fonien i m' afectaven un sens fi de petites misèries. M' he d' imaginar , doncs, aquest  dietari que no he fet, on m' imagino que meditaria  sobre el meu amor frustrat a l' aventura. Tot i que m' agradin  tant les novel·les d' aventures i les d' espionatge, és a dir, totes les històries en què els protagonistes  caminen, pugen a un tren en marxa, dissimulen la seva identitat , busquen, jo què sé des d' un tresor qualsevol a una aventura amagada, el cas és que no he estat mai valenta, que entrar a una sala  amb tot de gent  desconeguda  em feia empal·lidir  i que en els temps de la meva adolescència , els bons temps per portar  a terme les aventures , era incapaç d' emprendre'n ni una. Com a màxima audàcia caminava tota sola  pels boscos de Sant Feliu de Codines, pujava fins a can Bosch, me n' anava amb bicicleta 

a la Garriga  o a Gelida  i em bastava trobar-me de cara un cavall amb el seu genet per estimbar-me rostos avall de l' espant

Deliciós paràgraf, literari, confessió i personal fantasia.
no puc demanar més, i tan a prop,a Gelida , aquí mateix
 

  El terra de la font del GILET era ahir cobert de fulles, sorprèn, com avui la lectura

Em sembla una imatge personal justa i  propera per la troballa  Aquella imatge  de  MAurèlia amb puro, si la trobo... era de les impactants,, quan vas passar davant en els passadissos   de l' escola d' estiu de fa molt anys, crec que ens va impactar a tots i molt-  vas dir: caram amb aquesta dona,
ja la trobaré, de moment aquestes no estan malament

la darrera ja em val, si no trobo aquella.No sé si és un  contundent havà o  un ben agafat boli substitut per ser igualment ben  cremat , la mirada impressiona , t'  abasta (abarca )tot, no saps  en quina escletxa amagar-te. Un simple boli , en aquestes mans no és només  un simple boli ,una bicicleta, no podia una simple bicicleta.

Les preguntes , pendent per demà.