MARIA BARBAL
Camins d' inquietud
COMIOLS
BISCARRI
CASTELLNOU DE MONTSEC
LA TORRE D' AMARGÓS
PUIVERD, VILAMOLAT DE MUR,COLLMORTER, SANTA LLÚCIA DE MUR,CLARAMUNT
TENDRUI
ARAMUNT
HERBA-SAVINA
REGUARD, LLUÇÀ
( L' entorn mític )
EL BURGUET,CÉRVOLES, NAENS

XERALLO, MANYANET

EL MESULL
( Les festes majors )
AVELLANOS,VILANCÓS,CASTELLVEL, CASTELLNOU ( ?)
BUIRA,ERDO.SANTA COLOMA,LARÉN ,LA BASTIDA.VILELLA
ANTIST,ENVALL, GRAMENET DE BERANUI
( treball al camp )
CORRONCUÍ, LA. BASTIDETA,PINYANA
CANALS
EL COMTE, BALESTUI, SELLUI
(la religiositat popular)
PERNUI
SANT ROMÀ DE TAVÈRNOLES
( l' excursionisme )
MENEURÍ
LA GLORIETA,MALLOLÍS, ALENDO,

( M' ENCANTA AQUEST POBLE )
BESAN
( el tren de la Pobla )
ESTARON
BERRÓS SOBIRÀ
BURGO, LLAVORRE, DORVE
ÀRREU
Diem a crits aquests noms, alguns poden quedar molt bé   com insults , tot depend del to i de qui tinguis davant. , Alguns ja ho indico, agraden , encanten , encanteri de la paraula desconeguda,possibles  referents alguna vegada per algú,. Tots tenen  nom a GOOGLE  ? CANALS, sembla que no.
Què  diu  Maria Barbal  d' aquest poble  ?
Diu la situació:    a COLLEGATS, que té un bessó a Bellver de Cerdanya, també abandonat ,parla de com està , com l' ha trobat,  de com és en aquest cas el CAMI DE QUIETUD per arribar-hi, de les parets visibles i del tamany de les herbes,  saluda el fantasma i aquest li contesta. Els noms dels pobles per on passa ja no són momés noms, me n' adono què són: els tracta com personatges! El visita no com excursionista , sinó com algú  que visita familiars, amics, parents llunyans,  per ella més aviat propers,són a la seva terra,  que  vol conèixer per sehaver sentit parlar  i ens els presenta . Magistral. Com no  si és ella que  ens va recollir en aquella TARTERA.

L' endemà deixem el cotxe  aparcat abans del túnel anomenat de l' ARGENTERIA. Hi ha un monument  als raiers i un mapa de la comarca  on apareixen tots els pobles, inclosos els abandonats. Mirem amunt i una penya coberta  de verd se'ns presenta lluny. Afinant la vista , Canals sorgeix  com un ésser natural entre els arbres-La uniformitat del color, les pedres, l'assimilen a un monument megalític, a una obra d' art. I va ser , fa temps, paraula, fruit de la mà de l'home  i de la dona, recer de vida.

MARIA BARBAL, CAMINS DE QUIETUD , Un recorregut literari per  pobles abandonats del Pirineu 
Ed 62 ,2001 p. 122
Em clama aquesta idea que els pobles, com aquest  van ser paraula . Crec que amb Maria BARBAL  no deixaran mai de ser-ho. Perque són el cor de la literatura...
... Avui el PERIÓDICO porta a primera plana  aquest titular 
VIANANTS EN PEU DE GUERRA
es refereix als  camins urbans per bicicletes a la ciutat de Barcelona, cap i casal   que segurament acull  a molts d' aquells que  encara tenen un poble en la seva parla. Havia pensat relacionar els camins  que indica Maria Barbal com  de quietud- són també d' inquietud , en certa manera , però no tant com els de  les bicicletes, com sembla saltant semàfors i contravenint vianants...
ho deixo estar...
a mesura que faig CAMÍ DE QUIETUD, me n' adono que el llenguatge  del dia diari  no em deixa tanta satisfacció, no és literatura , no em porta a...
quan torni a passar per COLLEGATS ... 
a vegades fins hi tot amb bici es va massa  de pressa. I està clar, amb la pressa,  la literatura, que requereix quietud, repòs, ens abandona. I en el diari,  no es troba. ESPINÂS parla de nines  en mans de nois, tornaré a revisar el seu pas pel PALLARS, aquells anys no hi havia tants pobles en estat d' abandó. Quan tu viatjaves la Maria tenia 7 anys , ets una peça intergeneracional ...
Seguiré,  atentament el cami de M Barbal , el seu mestratge per runes i esbarzers, boscos i clarianes

 

M Barbal  fa visibles com tu aquelles coses que eren només abans de passar per la teva mà pasta d' aquarel:la.
A  l' alt URGELL , comarca contígua, hi ha un territori molt  ric en solitud , 

La Vall   de Castellbó

Sabem que anenm cap a SENDES ,primera etapa, de la ruta POBLES ABANDONATS...  amb els nous amics  de la SEU que ens guien en el difícil maneix dels dos pals en una nova forma de fer camí.
La literatura necessita aquestes pàgines en blanc i de croces ? També segurament els despoblats en runes no sempre són llocs fàcils.  
 La percepció d' una taca trencant la verdor,  al  mig de la boscúria  sense cap més rastre de presènca humana  que les cases del color de mateixa muntany del fons, fa intuitr la seva  extrema solitud,la de SENDES, encara no podem parlar d' abandó, sembla mentida tan aprop d' Andorra i a no res de  l' aeroport de la Seu, acabat de remodelar. Jo diria que , la història, ha buidat de gent i  progrés, intencionadament aquestes terres, com les del PALLARS per un millor control,  els anys 40. 50 i 60, diria que se'ls ha deixar morir intencionadament insisteixo per  tenir un territori més fàcilment controlable. Només  la "noblesa militar" ha  permès deixar intactes d' altres petjades  espais buits com aquests. Es troben  també més avall, Tarragona,  anava a dir a ROSESROSES i CAP DE CREUS, però me mn' adono que entren  entren en la categoria de territori de frontera a controlar, i tant !
Treballaré la sociologia, em toca ara per edat, coneixements i  memòria . La literatura omple, l' estudi de la història, alimenta i porta  a més el  complement vitamínic indispensable pel bon funcinament de la maquinària  
Les paraules de MARIA BARBAL acompanyen i  acompanyaran por "esos andurriales modelant la imaginació,  moderant  el pas, suavitzant l' aspror , donant aire quan per  resposta  al buit el cos amenaça de fer sortir aquella vella  angoixa.

Els pobles que s' inclouen en aquest llibre, l la majoria, dels dos Pallars, poden classificar-se en: abandonats estacionals i aquells que mantenen alguna casa habitada  permanentment.
Els abandonats de manera  absoluta  semblen un escenari sense actors  amb decorat incomplet. Tenen pedres i silencis. Són una cosa molt quieta  que resulta torbadora . S' assemblen als pobles bombardejats, però alguns aspeces  els en diferencien .
Sobretot, i en general, la vegatació, que en els abandonats sol ser  abundant i forta. No són tampoc pobles ofegats . Aquí no colga l' aigua, no enfonsa res més que l' absència  i el pes de les hores,el temps dels anys  

No podia continuar sense recollir aquestes paraues

Crec que es poden aplicar a qualsevol poble  que estigui en la mateixa situació dels que ella visita als PALLARS.
Ens allunyem de SOLANELL, a la foto,  per  una pista segura i transitable fins a CASTELLBÓ. El filat de telefonia o elèctric  , els records del seu habitant permanent  en JOAN, explicant-nos històries i realitats, les construccions en pedra seca  iniciades i l' acollidora plaça, balconada amb vistes , amb sòlid monument de pedres de pissarra , no són tots ells indicadors  d' esperança ?  Una balconada oberta al futur. En Joan cercava inversors , ja ho vaig dir, i en el seu esperit bullia les traces del convenciment,  de la persuació de qui se sap poseïdor d' un tresor  que frisa per ser compartit.
El libre de MARIA BARBAL , és literatura o una reflexió de vida ?   Li preguntaré quan pugui. La seva és casi la meva generació, també faré el que pughi amb JOSEP MARIA