APRECIADA MARIA AURÈLIA CAMPMANY
M' agrada molt la trajectòria vital, professional i el teu compromís polític.
Estic llegint les teves obres completes, un regal complet . Costa de trobar una bicicleta. tot i la immensitat de la producció  En realitat aquesta falera, ridícula segons com es miri, només és excusa  per recórrer bons camins com el que tu ens traces.
Com és que no trobo bicicletes ?  Ni en BETÚLIA,  Si  fossin  trens i mar... Cercaré amb més deteniment. Entenc que no trobi cap  en LA QUIETUD DELS CAMINS que recorre MARIA BARBAL , no són  massa per bicicletes, però en  territoris sobrerament  urbanícoles!
 La  meva mussa  no sap anar encara en bicicleta ,per això la seva resposta no és gens apasionada quan em respon sobre les rodades  absències. Em parla de prejudicis psicosociològics ancestrals. M'  agrada el que em diu, però no m' acaba de convèncer, d' aquí el plantejament amb tu... algú que fumava amb l' esquerra, puros, i espantava la MONTSERRAT ROIG...
Les preguntes i respostes sobre la intel.ligència  de la dona del personatge Pibernat de BETÚLIA podrien ser indicador  de manera de pensar d' uns determinats estaments en aquells anys, ¿ quina relació podria establir un personatge com aquest entre  la bicicleta i la dona , no la seva  Conxita en particular, en general ? 
De tota manera m' és ben igual no no  tenir aquesta troballa concreta,  Com sempre  quan les dues rodes es resisteixen, caic rendit en aquells trams que m' agraden. Hi ha  pàgines, moments que valen per moltes bicis per més preciades que siguin. Així és en  la descripció de la teva devoció per SALVADOR ESPRIU, de qui vas voler que et fos mestre , i de la relació amb ell  en la correcció i guia d' una de les teves obres,  feta perquè li agradés , i per damunt de tot em plau prendre pedal en   els comentaris que fas dels  seus poemes.  dels quals registres  uns quants versos.
Els  vas apuntar, són  com un tresor a compartir:

Hi ha tristesa darrera
 les paraules, lents carros 
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi 
de tarda de diumenge.
temor de dany (...)  

Si els versos són tresor  , els teus comentaris, encara  ho són més.
Sempre has tingut ofici, així ha de ser.  Si volies el d' escriptora, qui era el mestre llavors als 50 ? Sens dubte ell.

I li recitaves de memòria  cara a cara i amb emoció :

 Quan et perdis endins
del desert de la tarda (...)
(...) no t' acull cap repòs  
d' ombra bona de casa
, només somnis al fons
de la teva mirada

Què discuties amb en Jaume ?

del   vidre vell de paraules    o eren d'  argila

que feien un insalvable mur 
Quan es torni a celebrar l' any VINYOLI -  van anunciar que tractaria de filosofia-  me' n recordaré de tu , i el teu comentari als poemes d' ESPRIU, EL CAMINANT I EL MUR  I EL FINAL DEL LABERINT , escrits el anys el 53 i 55

El pobre amor 
de la meva ànima
diu el nom del no-res
amb odi de paraules 

Fas estimar el que tu estimes i la teva claror  de paraules pot ser motiu per jugar de nou amb la poesia,i la filo.
 
Què burro l' ESPRIU, què no li agradava  del que escrivies ?
Una profe de lilosofia com tu no la deixo escapar  ni per la millor bici del món


Alguna pregunta més ?

Si moltes. Les deixo per un altre dia