LA MUNTANYA DE TOR

Així comença

i així  acaba, entre advertiments als forasters,

Una mica més explícit aquest segon al final, en afegir ANDORRA , també si fa no fa  finca particular,com una   patria si fa no fa administrada pels de sempre.
Som a l' oest , d' ANDORRA, a la frontera del Palllars,  en un cul, de sac,  sense asfalt, ni indicadors,  ni filats de llum ni tlèfon, ni cobertura fins... un dessert comparat amb tot allò  que deixem a l' esquena. Volia  saber si valia la pena assassinar   per aquest tros de territori,  Volia entendre si la geografia, el medi físic em donava alguna resposta.

El paisatge  parla.
I fa parlar la fantasia. Tinc tots els diners que calen per poseir-lo per a mi sol, com un jeque kakarí el gran club, aquesta seria la vall preferida i la  residència per l' euga favorita, la SOLI...  pensava allà mateix gaudint de vista i pensament quan un quac, com   bèstia esquelètica com de peli MAX MAD,  em fa tornar al món on sóc, em deixa la pols i el soroll, tenia pinta de potentat , ben vestit, , només li perdono perquè  escoltava en SABINA, la veritat aquí dalt,tan a tocar del cel, ho interpreto com un senyal  
A casa, dies més tard ,penso que m' agradaria  tornar i veure'l igual per molts anys que trigués a venir
El soroll de  l' aigua és  cada vegada  més perceptible

  La foscor de la micorella   i les angostures del laberint del Pallars, també

Què feia una mena de caseto mi amb pinta de container mig amagat al bosc  ? On anava  aquella parella de la trotinada fugoneta trotinada pista amunt ?
Penso en les paraules de na PILI, que encara no sé qui és: si asfalten la pista, ja no seria TOR
Quan  es fa visible un panel solar, és definitiu,  un  indicador que podem estar molt a prop
I apareix, sense massa avís, de cop. Més solitari i impactant que no pensava.  amb volum , tridimensional, no arrapat a la muntanya com en una fotografia , com un actor únic  en un escenari de teatre de mides colosals , jo espectador únic assistint  a la gran escenficació,  prenc les aigues del torret de la dreta.
No veig ningú, en tota l' estona , sembla abandonat
Aturat ?

Aviat  el recorregut per les cases abandonades o no,  indica que TOR no és un poble per gaudir-lo aquí mateix,  és massa gran  l  i el format paper, l' escrit, promet  un gaudi més manejable.
Per la MUNTANYA DE TOR , com per moltes altres del  PALLAR'S baixen  també rius de tinta. Cal abeurar,

 i mullar-se també  com cal. El benefici d' aquestes aigúes no té el mateix efecte que les de la piscina d' ALINS. 
 Assumeixo la tendència que considera  els viatges com una experiència. La de ficció amb PEDRA DE TARTERA,   o A CONTRACORRENT  o per escoltar LES VEUS DEL PAMANO,    o aquell primer de CELA o ESPINÀS., pot ser  tan grata com la real.
Què en sabeu de la fició que  deixa escapar aquestes finestres ?

O  de la història que aguanta aquest tronc ?

La bellesa d' una paret seca sempre  aguanta el caos

Algunes aguanten  tota  la  ficció,  belles pàgines d' un molt bon  relat 

Ca la SISQUETA, recomanat a la guia ( no recordo quina, ja la trobaré )    rebosant  avui de clients massa gent per tastar el plat de la conversa, el millor de tots . Tor  naré. Avui , no és que sigui   tabú , és  impossible a   parlar d usos i costums,  de plats típics, de tot, tot i tot. Com a CASTELLBÓ aquell dia..., estic segur que la ventera ( PILI ? ) com un animal d' aquesta muntanya recordarà la meva olor  .Les menges semblen  ben apreciades  per les dues parelles amb qui comparteixo taula. I abundants: no em puc acabar el plat d' olives amb la clareta que demano. Les guardo. M' atén  un noi adolescent , la mare ( PILI ?) tot i la feina se m' acosta a saludar, professionalment: tot bé ?    Em duren fins la nit, ja a SORT: la clareta s' acaba a mig camí d' ALINS i a ALINS mateix.   El gust  de les olives de conserva a l' engrós,  empinyolades verdes no és  l' habitual, segurament  estic confonent amb l' altre bon  sabor que deixen les coses importants, com LA MUNTANYA DE TOR
Tiro avall  amb l' alegria que els informadors de taula, ( uns m' han identificat al matí al Port del Cabús, estrangers han deixat el cotxe al port i han vingut a peu , marxaran amb menys soletada   ) em donen.: tot és baixada fins ALINS !

Sorprèn tanta humanaitat  en aquest racó. Es com si la buidor, absències anteriors volgués fer-se carn, i digués prou,  per recordar els noms de cada cosa. en el no res  de la   vall.  Quin western quedaria ben  farcit  ?  Algun  amb pioners a la recerca del maleït or ? O qualsevol on la lliuta d' interessos fos protagonista. 
Abans  de marxar mentre prenc imatges, escolto  soroll de  plats. Algú està rentant amb pressa  i els deixa a la finestra.Els veus ?
Els sents tu  ?  És el soroll que fan les històries que  saps , i que ningú   gosa d'  explicar a la manera com  t' agradaria.

EPILEG

Reviso el meu mapa ALPINA , bastant nou . Aquesta punxa  d' ANDORRA , sembla que vulgui penetrar en el territori  contigu, és a dir en el PALLARS  precisament per la vall de TOR , és el port del CABÚS. La carretera seguida planeja per sobre la frontera , ara es veu clar. Curiós que aquest tros d' ANDORRA   surti del marc., és el més occdental, el més penetrant, a dues valls  poc acceccibles DE OSOS I TOROS que va dir un bisbe en visita pastoral  Em nego a no veure en el perfil fronterer sinó un àliga, un voltor  que desplega el vol cap el país veí.
El que va dir el bisba va ser: No quiero saber nunca nada más ni  de OSOS ni deTOROS
Ho ressenyen ESTANISLAU TORRES i CATALÁ ROCA al seu PIRINEU el 1970, ed. Destino i també ESPINÀS en el seu VIATGE AL PIRINEU DE LLEIDA o en  A PEU PEL PALLARS I LA VALL D' ARAN, mateix escrit amb títol diferent. Per cert, no va arribar a TOR  Deia el 1956:

Refent el camí , i en passar altra vegada per Alins, tornem a apartar la temptació d' endinsar-nos pel camí de Tor, un dels pobles més arraconats del Pirineu.

Reconeix que era una temptació,. Si mai  tinc oportunitat m' agradà de preguntar-li  pels aconteixements que han esdevingut  des del seu escrit i com és que no va caure-hi... era un pecat ?
Explica una anècdota dels habitants d' aquell temps que esperaven una carretera quan només tenien camins.
 Espinàs parla d' una carretera:

... que una explotació privada , segons em  diuen , s' ha construït fins a Tor. Però el record  del bisbe Voltas m' aclapar i seguiexo avall.

Què tenia aquesta contrada perquè un gran caminador com ell fes  tal cas del tal bisbe  ?  Misteri , o simple economia de temps...  o precaució, camins perillosament fronterers, ?  El MAQUIS  al Pallars ja no era una amenaça. o si ? , i anaven per curiositat ? com eludir tal marca de la història ?

 del cas de l’últim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.

Precisament m' informa el gran G oogle
Aquells anys és possible que  determinats motius no es poguessin explicitar en determinades publicacions, un paisatge asseptic  en aquestes contrades , és dificil de trobar. El Sr CELA ja sabem qui és- i el portava de company de viatge.  i és possible que el model  PLA  tingués ja cert ressó en el  Sr ESPINÀ. Li preguntaré també.
Camins de Tor! Camino massa de "tor"