cau derrotada als peus del gran pintor de REUS, no ha estat un cop d' espassa, ha estat només el seu pincell i la seva mirada
abans REUS ens acull amb una exhaustiva mostra de la resta de fauna mítica que l' habita
divendres, 31 de juliol del 2015
BOSC D' AVELLANER
A VALLMOLL tenen el BOCS DE VIRGILI , caldra esbrinar perquè li han donat aquest nom.
Em perdo e el cami que diuen CAMI ANTIC DEL MORELL A REUS, no em sap grau perquè trobo la immensitat del bocs d' avellanes, fins arribar a tocar de CONSTANTÍ. Aquelles xemeneies de sospitoses colors blanc i vermell em queden molt a prop, pobres avellanetestes !
Com és que que la ciutat de TARRACO no es va extendre com BARCINO ?
Em perdo e el cami que diuen CAMI ANTIC DEL MORELL A REUS, no em sap grau perquè trobo la immensitat del bocs d' avellanes, fins arribar a tocar de CONSTANTÍ. Aquelles xemeneies de sospitoses colors blanc i vermell em queden molt a prop, pobres avellanetestes !
Com és que que la ciutat de TARRACO no es va extendre com BARCINO ?
ALLS
a O Km ? Home, miracles ...
La carretera està en construcció
No diem adéu, tornarem a completar l' itinerari literari NARCÍS OLLER
L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ
Avui , divendres estan de Festa Major. Llegeixo en el diari que un dels actes programats és un recital de poesia a càrrec de poetes locals.
El cognom CARULLA apareix en la organització,
El programa oficial diu també:
M' agradaria tenir algun dels poemes que s' hagin recitat
(la foto d' en Jordi acaronant tendrament , tot ple d' interès una magnífica carxofa, no arrencada encara de la planta , és expressió de l' essència del fruit poètic de la ruralitat; un nou fruit saborós a no dubtar en les seves mans, espero sense massa gust d' aquell vell i genui gust d' AVECREM tan "curullament" familiar, de temps desmemorial.
Un apunt per la memòria: en aquest panell informatiu es recorda el pas per la vila d' EINSTEIN.
El bar on reparo café i diari és el CARQUINYOLI
O m' equivoco i el CARQUINYOLI és el del costat ? N' hi ha tants ! Els felicito pel tenir una imatge tan ferma d' una bicicleta. Crec que és l' establiment del costat..
Hauré de tornar
La bici, un poema, porta el que podria ser un vers : EL CAFÉ A TU MANERA, No Jordi ?
El cognom CARULLA apareix en la organització,
El programa oficial diu també:
L’escriptor i poeta Jordi Llavina Murgadas, integrat de ple a l’Espluga per la seva relació amb el Museu de la Vida Rural, serà el nostre pregoner. De segur que serà una nova lliçó de l’ús i riquesa del llenguatge, parlant del nostre poble. Per primera vegada ho farem als jardins de la Residència Jaume I, i així aproparem la Festa Major als nostres avis.Un bon dia per passar per l' Espluga.
La poesia tindrà la seva expressió en la 3a edició del Rusc per adults i la 2a del Rusquet pels infants, en el marc del Museu de la Vida Rural, dirigits per Jordi Carulla.
M' agradaria tenir algun dels poemes que s' hagin recitat
(la foto d' en Jordi acaronant tendrament , tot ple d' interès una magnífica carxofa, no arrencada encara de la planta , és expressió de l' essència del fruit poètic de la ruralitat; un nou fruit saborós a no dubtar en les seves mans, espero sense massa gust d' aquell vell i genui gust d' AVECREM tan "curullament" familiar, de temps desmemorial.
Un apunt per la memòria: en aquest panell informatiu es recorda el pas per la vila d' EINSTEIN.
Hauré de tornar
dijous, 30 de juliol del 2015
EL DRAMA DE CADA DIA
Conferència de l' autor, en la sessió inaugural del curs 1922-23 de l' Escola Catalana d' Art Dramàtic, celebrada el dia 15 d' ooctubre a les onze del matí en el Teatre "Eldorado"
El text és transcrit de les nostres taquigràfiques preses en el oment de la conferència , i revisat pel seu autor
NOTA
El fulletó estava a la venda en la llibreria de la Diputació de Barcelona , a un preu de 0.96 Euros
La persona del carro passa davant meu i prèviament ha anat mirat els contenidors i en el descampat davant les cases. Un escenari , el drama l' imagino jo-
Germà Segarra, que la vostra obra sigui una mena de revulsiu per al poble i per a tots aquells que volen fer teatre nacional en el sentit del naconalisme políticVENTURA GASSOL , EL NACIONALISME EN EL TEATRE, Publicacionns de l' Escola Catalana d' Art Dramàtic de la Mancomunitat de Catalunya i l' Ajuntament de Barcelona
Conferència de l' autor, en la sessió inaugural del curs 1922-23 de l' Escola Catalana d' Art Dramàtic, celebrada el dia 15 d' ooctubre a les onze del matí en el Teatre "Eldorado"
El text és transcrit de les nostres taquigràfiques preses en el oment de la conferència , i revisat pel seu autor
NOTA
El fulletó estava a la venda en la llibreria de la Diputació de Barcelona , a un preu de 0.96 Euros
La persona del carro passa davant meu i prèviament ha anat mirat els contenidors i en el descampat davant les cases. Un escenari , el drama l' imagino jo-
dimecres, 29 de juliol del 2015
dimarts, 28 de juliol del 2015
LES PREGUNTES,
MARIA AURÈLIA ,
El paràgraf on trobo la imaginada seqüència d' aventura amb bicicleta , és l' inici de l' escrit PASSO D'ESTRANQUIS EL TELÓ D' ACER del volum de Columna nº 6 MEMÒRIES
Una aventura , no ? Apassionant aventura real que podria passar per ficció , o sigui un tros de novel·la , en realitat ho és. Però de vida., la teva.
Expliques els motius del viatge, parles de les impressions, de les ciutats de la història...
M' agrada com acaba
Tu volies canviar les coses, en el teatre, en les relacions,,, tens tots els meus respectes , per mantenir fidelitat als teus... llegir avui les teves memòries és lliçó d' activisme, d' empenta, d' esperança. Sóc dels nascuts als cinquantes quan vosaltres bullíeu i fèieu bullir l' olla. M' agrada com midesmitifiques el mitificat París i com la explique que no vas voler quedar-t'hi....
Quan parles d e J M ESPINÀS i penso que encara el puc conèixer ,m' agafa una mena d' encongiment , us he tingut sempre, heu estat propers, la vostres vides orbiten lluny de la meva, però no en una altra galàxia... bé els vostres escrits, fortunately són estels, sempre brillant i a punt, i amb llum , molta llum, un plaer. Queda ridicul ? Però és el que penso, perque hi ha estels com el de PLA ,( o el del LLach(1)) que si brillen ho fan amb un to més apagat.
Estels apagats seria una bona entrada, per aquells literats , que com CELA, PLA, etc van brillar en un momenti encabat, en saber de la seva vida i trajectòria, , aquella llum , fa llum sí, però ja no és la mateixa...
Com explicar-te com brilla encara PACO IBAÑEZ ! Raimon, Serrat, Sabina...
Quasi al temps de saber de tu , lectures, articles i opinions el nom del teu pare ja em va fer també lloc. Remenava, dut per interessos vocacionals- documents i publicacions sobre rondalles, titelles, i jocs per infants, tradicions i festes, passant per EL CAFÈ DEL LICEU ... etc, si parlo en excés del Sr AURELI CAMPMANY, és pel detall dels orígens menestrals artesanals que ell mateix relata en la seva biografia. M' interessen els orígens, gent treballador artesans ,com tu, amb' oficis que permeten no viure de la renda de ningú, nomé de la pròpia,treballant. M' agrada l' ofici que tu mateixa et vas adjudicar al gran París, DONA DE FER FEINES, com dius que també es va nomenar ESPINÀS, HOME DE FER FEINES. Moltes vau arribar a fer. Us sento dels meus, i que dignifiqueu el trebal.
Algú com tu no podria ser mai de dretes, ni posar-se al sac dels de sempre.
OK M AURÈLIA, per coherència amb els orígens, no aniries ai en determinades llistes ni que t' ho diguessin amb un flabiol sonant.
Les trajectòries personals no penso s' hagin de deixar al marge dels escrits que la persona deixa publica, canta, divulga.
T`ho pregunto i la resposta me l' han de donar els teus escrits.Quan parles d' ESPRIU, crec està molt clar
per això m' hagués agradat preguntar-te per en PLA. Com va ser rebut el seu dietari , publicat els seixantes ? Quin impacte va tenir ? I la seva història, la sabies ? Si sabies la de Heidegger, i et pronuncies sobre la polèmica SARTRE/ CAMUS
Algú com vosaltres que han passat per guerres postguerres , ideologies, transicions, democràcia , descolonotizacions, trencament de murs de tota mena, acumulen una experiència i un bagatge posat a prova manta vegades que no es pot fer res més que escoltar-vos amb fascinació. Allà cada generació se les compongui amb els pares. I els avis ? Estic fent aprenentatges amb joves que són aprenentatges d d' una generació anterior a la dels meus pares, és a dir que els meus pares podrien ser els seus avis. Detall, per un altre dia
Ara que la la nostra quinta, entra en territori daurat, la pregunta és la interrogació generacional que hem de rendir comptes sobre què ha passat per estar aquí , per arribar on som ?
La vostra trajectòria i opinió amb la perspectiva que dóna el temps, ajuda a valorar el que hem tingut, ens dóna valor per al trajecte que ens queda...
....
-----
MARIA AURÈLIA ,
El paràgraf on trobo la imaginada seqüència d' aventura amb bicicleta , és l' inici de l' escrit PASSO D'ESTRANQUIS EL TELÓ D' ACER del volum de Columna nº 6 MEMÒRIES
Una aventura , no ? Apassionant aventura real que podria passar per ficció , o sigui un tros de novel·la , en realitat ho és. Però de vida., la teva.
Expliques els motius del viatge, parles de les impressions, de les ciutats de la història...
M' agrada com acaba
La culpa , però era nostra. Ningú no te dreta a fer d' un poble l' esperit modèlic. És inevitable que es converteixi en una burla . Perquè malgrat tot , continuo sentint un tendre respecte pels pobles que han intentat fer un món nou.La negreta és meva. La frase deixa les coses del mobiliari de la ideologia molt ben situades al seu lloc, sense de fenestracions ni renúncies als orígens i a la veritat de les intencions
Tu volies canviar les coses, en el teatre, en les relacions,,, tens tots els meus respectes , per mantenir fidelitat als teus... llegir avui les teves memòries és lliçó d' activisme, d' empenta, d' esperança. Sóc dels nascuts als cinquantes quan vosaltres bullíeu i fèieu bullir l' olla. M' agrada com midesmitifiques el mitificat París i com la explique que no vas voler quedar-t'hi....
Quan parles d e J M ESPINÀS i penso que encara el puc conèixer ,m' agafa una mena d' encongiment , us he tingut sempre, heu estat propers, la vostres vides orbiten lluny de la meva, però no en una altra galàxia... bé els vostres escrits, fortunately són estels, sempre brillant i a punt, i amb llum , molta llum, un plaer. Queda ridicul ? Però és el que penso, perque hi ha estels com el de PLA ,( o el del LLach(1)) que si brillen ho fan amb un to més apagat.
Estels apagats seria una bona entrada, per aquells literats , que com CELA, PLA, etc van brillar en un momenti encabat, en saber de la seva vida i trajectòria, , aquella llum , fa llum sí, però ja no és la mateixa...
Com explicar-te com brilla encara PACO IBAÑEZ ! Raimon, Serrat, Sabina...
Quasi al temps de saber de tu , lectures, articles i opinions el nom del teu pare ja em va fer també lloc. Remenava, dut per interessos vocacionals- documents i publicacions sobre rondalles, titelles, i jocs per infants, tradicions i festes, passant per EL CAFÈ DEL LICEU ... etc, si parlo en excés del Sr AURELI CAMPMANY, és pel detall dels orígens menestrals artesanals que ell mateix relata en la seva biografia. M' interessen els orígens, gent treballador artesans ,com tu, amb' oficis que permeten no viure de la renda de ningú, nomé de la pròpia,treballant. M' agrada l' ofici que tu mateixa et vas adjudicar al gran París, DONA DE FER FEINES, com dius que també es va nomenar ESPINÀS, HOME DE FER FEINES. Moltes vau arribar a fer. Us sento dels meus, i que dignifiqueu el trebal.
Algú com tu no podria ser mai de dretes, ni posar-se al sac dels de sempre.
OK M AURÈLIA, per coherència amb els orígens, no aniries ai en determinades llistes ni que t' ho diguessin amb un flabiol sonant.
Les trajectòries personals no penso s' hagin de deixar al marge dels escrits que la persona deixa publica, canta, divulga.
T`ho pregunto i la resposta me l' han de donar els teus escrits.Quan parles d' ESPRIU, crec està molt clar
per això m' hagués agradat preguntar-te per en PLA. Com va ser rebut el seu dietari , publicat els seixantes ? Quin impacte va tenir ? I la seva història, la sabies ? Si sabies la de Heidegger, i et pronuncies sobre la polèmica SARTRE/ CAMUS
Algú com vosaltres que han passat per guerres postguerres , ideologies, transicions, democràcia , descolonotizacions, trencament de murs de tota mena, acumulen una experiència i un bagatge posat a prova manta vegades que no es pot fer res més que escoltar-vos amb fascinació. Allà cada generació se les compongui amb els pares. I els avis ? Estic fent aprenentatges amb joves que són aprenentatges d d' una generació anterior a la dels meus pares, és a dir que els meus pares podrien ser els seus avis. Detall, per un altre dia
Ara que la la nostra quinta, entra en territori daurat, la pregunta és la interrogació generacional que hem de rendir comptes sobre què ha passat per estar aquí , per arribar on som ?
La vostra trajectòria i opinió amb la perspectiva que dóna el temps, ajuda a valorar el que hem tingut, ens dóna valor per al trajecte que ens queda...
....
-----
(1)ja no em pregunto quina ideologia tenen sinó quins interessos
defensen i a qui representen o els dona
suport, lamentable conclusió.
Del tio PACO de París vaig sentir dir que treballant mai es feia un ric, ric es faria un fent treballar els altres., o O venen AVECREM,i.... molta m, encara recordo la pudor de LA GALLINA BLANCA i la remenanada de les aigües de la factoria a l' INSTITUT del costat de Sant Joan Despí. Alta burgesia Catalana !Vas menjar molt avecrem tu, MARIA AURÈLIA ?
Del tio PACO de París vaig sentir dir que treballant mai es feia un ric, ric es faria un fent treballar els altres., o O venen AVECREM,i.... molta m, encara recordo la pudor de LA GALLINA BLANCA i la remenanada de les aigües de la factoria a l' INSTITUT del costat de Sant Joan Despí. Alta burgesia Catalana !Vas menjar molt avecrem tu, MARIA AURÈLIA ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)