Es NAVIDAD, en Israel ?
mejor me acuerdo de los niños, niños menores de edad que Israel mantiene en sus estatales prisiones,
felices derecho humanos en estas fechas
me voy
dijous, 24 de desembre del 2015
GOYTISOLO, JUAN
BELLEZA SIN LEY
Sr JUAN GOYTISOLO,
Le deseo un feliz año.
Compartir como lector y conocer mejor esa patria que habita ha sido una muy buena experiencia .
Tener juntos a todos aquellos que nos han habitado este año, especialmement Benjamin, Teresa, y todos los demás, que en su obra reúne ha sido un placer de los grandes.
Me acuerdo de Toño, de Nadal y de todos aquellos con los que me gustaria seguir compartiendo de letra lo mismo que con usted
Un saludo
Anton
La reseña que tenia preparada mejor la pongo en otro momento, las leyes de las buenas formas obligan a pensar mejor las cosas importantes
BELLEZA SIN LEY
Sr JUAN GOYTISOLO,
Le deseo un feliz año.
Compartir como lector y conocer mejor esa patria que habita ha sido una muy buena experiencia .
Tener juntos a todos aquellos que nos han habitado este año, especialmement Benjamin, Teresa, y todos los demás, que en su obra reúne ha sido un placer de los grandes.
Me acuerdo de Toño, de Nadal y de todos aquellos con los que me gustaria seguir compartiendo de letra lo mismo que con usted
Un saludo
Anton
La reseña que tenia preparada mejor la pongo en otro momento, las leyes de las buenas formas obligan a pensar mejor las cosas importantes
dimecres, 23 de desembre del 2015
MY OWN WALDEM
No sabia fins ahir que el WALDEM POND existeix de veritat. Llegint l' obra de THOREAU, escrita a mitjans del XIX, amb el relat de les vivència en aquest lloc concret, asalta la preocupació que un lloc "sacralitzat " com aquest hagi desaparegut, i hagi pogut estar sotmès a urbanització despietada, com tants d' altres, o a una dessecació física, dessecat, ( com un IVARS més dels EEUU )
No. No és així, sembla, un lloc preservat , i sobre el mapa , les dimensions i forma són coincideixen amb les dimensionades , dibuixades i viscudes intensament per THOREAU, fortunately.
El podem visitar , recórrer , hi ha un path que l' envolta. Les mides són relativament petites. les dimensions com metàfora , lloc de reflexió, a traves de l' escrit del gran caminador THOREAU, són immenses.
La lectura em porta a pensar en el propi territori i les vivències que en ell han tingut lloc.
Jo tinc el meu WALDEM, una conclusió directa del llibre, un territori ric per tot el que m' ha donat, tot el que ens ha donat i ens dóna encara, no importa que no sigui una llacuna , no importen les formes externa, l' important és el somni que ens ha vehiculat.
Ah, però vols dir que queden WALDEMS ? Si , però no en forma de paradisos perduts, ni en cap lloc extern, segona conclusió a què ens guia THOREAU pel camí WALDEM, no és a fora.
No sabria distingir què és més modern en Thoreau, aplicant el que estic aprenent de GOYTISOLO, si la manera com descriu o el que va fer. Uno de los grandes. El noi de DOCUMENTA, no va dir la paraula interessant nomenant THOREAU amb intenció d' afavorir la meva compra de gènere, ho va dir com aquell que vol compartir un tresor trobat.
La mirada sobre el territori en la darrera caminada va donar que pensar en l' immens regal que molts tenim tan a prop, i que compartim amb altres muninicipis
Heus aquí el meu WALDEM. La intenció és completar 54 capítols facint les citacions de Thoreau , una manera de ordenar tant les notes del llibre, com l' àlbum de records, les imatges són sempre de la darrera caminada.
Thoreau llaurant , escardant el seu cultiu trobava objectes, fletxes d' indis, ell parla amb molt de respecte de la nació. que va habitar aquell territori abans. Llegir els senyals que altres han deixat és un deure de respecte vers nosaltres mateixos. JAUME AMAT ens va fer llegir, descobrir, ( descobrir, és obrir, escardar, llaurar ) una vegada les marques sobre les roques vermelles, marques que van deixar les cunyes, tascons que el pas de l' imperi de ROMA ens va deixar. Si no fos per les marques no veuríem la factoria, pedrera que una vegada va ser.
El filat invisible de la història deixa marques , forats, no sempre tant visibles com unes petjades al camí, o els conductors d' energia elèctrica, Lo que fue somos , lo que se hizo, nos hace.
8
9
GINESTA
10
CLUB
11
PRESAS
12
AIGUA
13
MINAS
14
PLANTES
15
AGUIRRE
16
MAR
17
CAN CASAS
18
NEU
19
LA CREU
20
CORBERA
21
CAN MITJANS
22
GARJOLA
23
AULA DE NATURA, excursions de risc
24
ESCALADA
25
CASTELLS
26
EL PALAU
27
CONGOST
28
SANT ANDREU
29
GELIDA
30
MONTGOI
31
J. U.. I ALTRES que estic segur que en ànima hi són
32
MICORELLA
ho diem així,
33
PLOM
34
CONGLOMERAT
35
ETILENODUCTE
36
ALFAQUE
37
VIOLETES
38
MOTOCROS
39
QUICABAS
40
INGENIERO A C
41
42
EL PRIMER SOL D' AQUELL NOU ANY
43
BRUTUS ens guià per la selva on estan les runes del castell
etc.
CAPÍTOLS FINALS .
51
CAÇADORS
La imatge me la trobo una vega per any sempre va acompanyada d' una certa irracional por a ser batut, cosa que obliga a caminar amb no menys certa precaució, no pel senglar ferit , que diuen pot resultar perillós sinó pels homes armats i els seus gosos ensinistrat per perseguir el que sigui., que sempre i en qualsevol moment poden aparèixer
Thoreau és en un principi ambivalent des del punt de vista ètic amb el tema de la pesca i de la caça, Finalment diu això
.........................
EPÍLEG, apila
TRONCS PER LLENYA
Per celebrar el pas de l' estació que avui dia 22 comença , més que suficient. Per passar l' hivern alimentant qualsevol foc proveidor d' imatges...
No sabia fins ahir que el WALDEM POND existeix de veritat. Llegint l' obra de THOREAU, escrita a mitjans del XIX, amb el relat de les vivència en aquest lloc concret, asalta la preocupació que un lloc "sacralitzat " com aquest hagi desaparegut, i hagi pogut estar sotmès a urbanització despietada, com tants d' altres, o a una dessecació física, dessecat, ( com un IVARS més dels EEUU )
No. No és així, sembla, un lloc preservat , i sobre el mapa , les dimensions i forma són coincideixen amb les dimensionades , dibuixades i viscudes intensament per THOREAU, fortunately.
El podem visitar , recórrer , hi ha un path que l' envolta. Les mides són relativament petites. les dimensions com metàfora , lloc de reflexió, a traves de l' escrit del gran caminador THOREAU, són immenses.
La lectura em porta a pensar en el propi territori i les vivències que en ell han tingut lloc.
Jo tinc el meu WALDEM, una conclusió directa del llibre, un territori ric per tot el que m' ha donat, tot el que ens ha donat i ens dóna encara, no importa que no sigui una llacuna , no importen les formes externa, l' important és el somni que ens ha vehiculat.
Ah, però vols dir que queden WALDEMS ? Si , però no en forma de paradisos perduts, ni en cap lloc extern, segona conclusió a què ens guia THOREAU pel camí WALDEM, no és a fora.
No sabria distingir què és més modern en Thoreau, aplicant el que estic aprenent de GOYTISOLO, si la manera com descriu o el que va fer. Uno de los grandes. El noi de DOCUMENTA, no va dir la paraula interessant nomenant THOREAU amb intenció d' afavorir la meva compra de gènere, ho va dir com aquell que vol compartir un tresor trobat.
La mirada sobre el territori en la darrera caminada va donar que pensar en l' immens regal que molts tenim tan a prop, i que compartim amb altres muninicipis
Heus aquí el meu WALDEM. La intenció és completar 54 capítols facint les citacions de Thoreau , una manera de ordenar tant les notes del llibre, com l' àlbum de records, les imatges són sempre de la darrera caminada.
Totes les cursives corresponen al lllibre WALDEM de l' editorial Errata naturae. 2013, el traductor és Marcos Nava Garcia , manejo la Quinta edició,de 2014. . La bibliotecaria quan li vaig demanar el llibre deia que de THOREAU només li sortia un títol al catàleg LA MUCHACHA DE DOS CABEZAS, no el Waldem que li demanava. Jo li vaig dir que no podia ser, que un títol com aquest no em quadrava gaire amb el que sabia, d' ell ( des de GROS ) i si no arriba a ser per la localització prèvia per la meva part a la pantalla de l' ordinador... endevines el perquè de la confusió ?
CHAPTER 1
LA MUNTANYA DE FANGLo más cercano a cada cosa es el poder que modela su ser. Junto a nosotros se ejecutan contínuamente las leyes superiores . Junto a nosotros no está el hombre que hemos contratado con el que tanto nos gusta conversar , sino el obrero cuya obra somos nosotrosLa pluja, al pati d' aquella primera escola, obria la possibilitat, quasi sempre aprofitada, de entrar en contacte amb una matèria nova: EL FANG. Ni es comprava fang empaquetat ni existien els treballs manuals, només teníem aquella subtància primera i el nen que experiementa amb allò que troba a mà, el modelatge vital amb el regenerós regal de la MUNTANYA no va fer més que començar, la humitat encara es conserva.
2
ROQUES DRETES
Una a l' inici , tothom la coneix, , en canvi la següent, la que dóna nom a un carrer del poble de Castellví, és encara, per a molts, en aquest moment, un misteri. En Joan COROMINES menciona un lloc amb aquest nom en una de les seves excursions de pas pel poble, , lloc on fa nit per pujar a la CREU DE L' ARAGALL Qui més em pot donar raó de lloc ? Evidentment els habitants de la tribu propera abans no perdin saber. Jo ho vaig intentar però l' imaginari no quadrava. Estic segur que les coses fins que no tenen nom ni les veiem, i segurament he vist sense veure, el paratge.
3
MARQUES
en realidad nunca estamos solos
Thoreau llaurant , escardant el seu cultiu trobava objectes, fletxes d' indis, ell parla amb molt de respecte de la nació. que va habitar aquell territori abans. Llegir els senyals que altres han deixat és un deure de respecte vers nosaltres mateixos. JAUME AMAT ens va fer llegir, descobrir, ( descobrir, és obrir, escardar, llaurar ) una vegada les marques sobre les roques vermelles, marques que van deixar les cunyes, tascons que el pas de l' imperi de ROMA ens va deixar. Si no fos per les marques no veuríem la factoria, pedrera que una vegada va ser.
El filat invisible de la història deixa marques , forats, no sempre tant visibles com unes petjades al camí, o els conductors d' energia elèctrica, Lo que fue somos , lo que se hizo, nos hace.
4
¿ No me entenderé con la tierra ? ¿ No soy en parte hojas i materia vegetal ?
5
En él se había desarrollado ante todo el hombre animal
6
y yo mismo he contribuído finalmente a vestir el fabuloso paisaje de mis sueños de infancia
7
LA ROCA D' EN JAUMELos pinos están aún aquí, más viejos que yo
Vivia pegat a la muntanya. Deia que es dutxava sota la cascada que es formava al fons del torrent que li quedava just al costat de la casa on tenia el seu pis. Podava els pins i de ben segur que alguns han sobreviscut a la dues cremes gràcies a ell. Havia pensat, dissenyat i tenia ja el dibuix d' una casa , ens va indicar el lloc i com havia de ser: una casa romana, en el camí del ROCAFORT, Era algú plenament vinculat a la natura igual que a l' art, crec que un amor alimentava l' altre, era el salvatge THOREAUnià per excel·lència, de civilitat continguda i visible per totes les parets que se li van oferir. Si una persona pogués tenir un color determinat, el seu seria el dels esgrafiats que va fer i perduren , el mateix que tenen pedres i roques que ens volten aquí. Quina és la roca, pedra que podria tenir el seu nom ? Una només ? per que no LES ROQUES D' EN JAUME.
he pensat en ell quan Thoreau, diu d' algú que ell va conèixer:
Allà donde dirigièramos nuestros pasos parecía que la tierra y el cielo se juntaban, pues su sola presencia realza la belleza del paisaje.... la naturaleza no puede estar sin él.
El arte tampoco.
Entre el PAIRET i el cami alguna vegada vam passejar amb ell , és un lloc més que bonic, en els pins es nota la seva mà , crec que podrias ser el bosc de l' AMIC AMAT,
Entre el PAIRET i el cami alguna vegada vam passejar amb ell , és un lloc més que bonic, en els pins es nota la seva mà , crec que podrias ser el bosc de l' AMIC AMAT,
8
las puntas de flechas que iban apareciendo mientras escardaba hablaban de una nación ya desaparecida que había vivido aquí antiguamente...
"Thoreau tenía una habilidad mágica para encontrar lo que los indios habían dejado" diu algú que el va conèixer ( nota p. 166 )
// TALLO AQUÍ, no cal escardar més, per avui és suficient. Cas que sigui del teu interès puc continuar compartint. La riquesa del nostre WALDEM, com pots comprovar pel teu propi peu, és difícilment esgotable. Apunto noms dels capítols in mente, son com flaixos, del microcosmos que un lloc com aquest a tots ens pot despertar,
una forma d' ordenar fotos i notes, si arribio a 54, bé i si no també, per què aquest nombre ?
una forma d' ordenar fotos i notes, si arribio a 54, bé i si no també, per què aquest nombre ?
GINESTA
10
CLUB
11
PRESAS
12
AIGUA
13
MINAS
14
PLANTES
15
AGUIRRE
16
MAR
17
CAN CASAS
18
NEU
19
LA CREU
20
CORBERA
21
CAN MITJANS
22
GARJOLA
23
AULA DE NATURA, excursions de risc
24
ESCALADA
25
CASTELLS
26
EL PALAU
27
CONGOST
28
SANT ANDREU
29
GELIDA
30
MONTGOI
31
J. U.. I ALTRES que estic segur que en ànima hi són
32
MICORELLA
ho diem així,
33
PLOM
34
CONGLOMERAT
35
ETILENODUCTE
36
ALFAQUE
37
VIOLETES
38
MOTOCROS
39
QUICABAS
40
INGENIERO A C
41
42
EL PRIMER SOL D' AQUELL NOU ANY
43
BRUTUS ens guià per la selva on estan les runes del castell
etc.
CAPÍTOLS FINALS .
51
CAÇADORS
La imatge me la trobo una vega per any sempre va acompanyada d' una certa irracional por a ser batut, cosa que obliga a caminar amb no menys certa precaució, no pel senglar ferit , que diuen pot resultar perillós sinó pels homes armats i els seus gosos ensinistrat per perseguir el que sigui., que sempre i en qualsevol moment poden aparèixer
Thoreau és en un principi ambivalent des del punt de vista ètic amb el tema de la pesca i de la caça, Finalment diu això
Hay quien corre a Africa del Sur para cazar jirafas, pero seguramente no es ésa la pieza que busca:
¿ Cuánto tiempo es capaz de pasase un hombre cazando jirafas ? La agachadiza y a becada pueden proporcionar también una curiosa diversión , pero creo que seria una caza más noble pegarse uno mismo un tiro en la cabeza
52
53
CISCO, CISCO, CISCOCuando termina la obra de una vida, que tal vez sea una tragedia , el espectador sigue su camino
54
.........................
EPÍLEG, apila
TRONCS PER LLENYA
Todos miramos con cariño nuestra pila de leña
Per celebrar el pas de l' estació que avui dia 22 comença , més que suficient. Per passar l' hivern alimentant qualsevol foc proveidor d' imatges...
diumenge, 20 de desembre del 2015
ENCOMION MORÍAS - STULTITIAE LAUS
Un viatge, si és llarg dóna molt de si. ERASMO, diu ell mateix que va escriure el que coneixem com ELOGIO DE LA LOCURA en una setmana, mentre anava a veure el seu amic TOMAS MORO a Inglaterra. Li va dedica el llibre i en el títol aludeix al seu nom.
Dubto que qualsevol noia en fase ERASMUS si llegeix les barbaritats escrites que EL ELOGIO conté sobre les dones , no tanqui el llibre d' immediat si no pensa d' immdediat que qui parla és
Tot perdonat ,però jo he necessitat algú que em posés context com FOUCAULT na menos.
Si parla la tonteria, necedad,
( no una loca enferma mental qualsevol , ni la d' aquellafrase que tant et va impactar i encara et fa riure de que la vas sentir prop de la muralla d' ONDA LA QUE TIENE EL CEREBRO TRASTORNAO )
a qui parla ?
al tonto que llegeix, i que es deixa
Vé a compte precisament aquests dies ( la tinc guardada de fa un mes ) en què les virtuds del perfums es barregen amb les promeses electorals fins a la saturació total de les pantalles
A quí es dirigeixen els publicistes ? No diferencio publicista de polític, el meu cervell, trastocat de ben segur , els ha mantingut en la mateixa lleixa. De veritat algú espera que no la veiem amb els nostres propis ulls ?
Dues coses , una la frase erasmista LO QUE ME VIENE A LA BOCA , la va escriure en grec a l' original i dos, és iniciàtica , matriu de com la boca de la literatura s' obre , LA BOCA LOCA QUE HABLA , no és el cervell , sabia de què parlava. l' autor de l' Elogi sota aquesta forma. No et perdis FOUCAULT si vols saber més del perquè els segles posteriors van deixar perdre una oportunitat de diàleg amb la irracional que es va obrir, començar en aquella època i de la qual ERASMO va formar part.
A prpòtit dels missategesdels aspirants, les imatges que cada medi són llença, tenen tanta consistència fonamentada en la veritat com qualsevol anunci de colònia i que ja ni es fan dir amb aquest nom, són parfume de PARIS, ( m' agradaria fer una anàlisi especialment d' aquells que la meva bici declama, el suport del meu c li resulta sovint difícil de soportat no pel pes sino per altres motius més insoportables )
Si un tonto parla, un tonto, estultíssimos oidores, pot escoltar
tan d' una UNA VACA QUE RIU com quan transformar una mosca en elefant
Millor callo.
DIDÓ
De la vida d' Ezequel Vigués faria una pel.lícula . Costa poc d' imaginar-la amb les imatges de PARÍS , Londres , etc, dels anys 20 i 30's ( que Xavier Fàbregas narra en la Monografia nº 2 de ' Institut del teatre de BCN , editada el 1975 ) Época creativa i expressiva en una feceta com és el teatre de titelles o el cinema per exemple el de BUÑUEL
El payaso
ECONOMISTA EN COLORS que tracta de vendre un llibre
parlant de creativia creativitat, sense ser de cap opció, , cosa estranya ja que surt per TV3
i que diu que ensenya a fer preguntes, no a respondre-les com en el sistema actual
i de com han canvi en els sistema finlandès ja que han treut les assignatures
( com era l' educació segons Walter Benjamin ? )
Ho deixo per un altre dia , no sempre el que deixa anar la caixa són tonteries , avui un reportatge de la PARAMOUNT CHANEL, a altes hores de la matinada, ha fet record entre altres d' una bici important del CHIEN ANDALOU conduit per algú amb paper de monja
Dia de votacions, no sobré com entretenir el dia fins a les 8 del vespre.
No sé encara a qui de tots ells votar...
LA VACHE,sempre m' ha seduit, per matinera, per francesa. per les arrecades, , ERASMUS..., DODÓ que és DIDÓ, i la BICI SURREALISTA de BUÑUEL em pedala directa pel cor.
L' economista de colors, no està en cap llista ?
Un viatge, si és llarg dóna molt de si. ERASMO, diu ell mateix que va escriure el que coneixem com ELOGIO DE LA LOCURA en una setmana, mentre anava a veure el seu amic TOMAS MORO a Inglaterra. Li va dedica el llibre i en el títol aludeix al seu nom.
Dubto que qualsevol noia en fase ERASMUS si llegeix les barbaritats escrites que EL ELOGIO conté sobre les dones , no tanqui el llibre d' immediat si no pensa d' immdediat que qui parla és
L' ESTULTÍCIAapostrofdelarticlencatala
Tot perdonat ,però jo he necessitat algú que em posés context com FOUCAULT na menos.
Si parla la tonteria, necedad,
( no una loca enferma mental qualsevol , ni la d' aquellafrase que tant et va impactar i encara et fa riure de que la vas sentir prop de la muralla d' ONDA LA QUE TIENE EL CEREBRO TRASTORNAO )
a qui parla ?
al tonto que llegeix, i que es deixa
A mi siempre me ha gustado decir lo que me viene a la bocaDiu ERASMO que diu ( ELLA, sí, malament i mous el cap quan et dic que és ella ) en l' inici del seu clàssic declamatio. Mira com es presenta
En fin de cuentas, ¿ tiene algún sentido convertirme por una definición en imagen o sombra , si vosotros me podéis ver tal cual soy con vuestros propios ojos ?
Vé a compte precisament aquests dies ( la tinc guardada de fa un mes ) en què les virtuds del perfums es barregen amb les promeses electorals fins a la saturació total de les pantalles
A quí es dirigeixen els publicistes ? No diferencio publicista de polític, el meu cervell, trastocat de ben segur , els ha mantingut en la mateixa lleixa. De veritat algú espera que no la veiem amb els nostres propis ulls ?
Dues coses , una la frase erasmista LO QUE ME VIENE A LA BOCA , la va escriure en grec a l' original i dos, és iniciàtica , matriu de com la boca de la literatura s' obre , LA BOCA LOCA QUE HABLA , no és el cervell , sabia de què parlava. l' autor de l' Elogi sota aquesta forma. No et perdis FOUCAULT si vols saber més del perquè els segles posteriors van deixar perdre una oportunitat de diàleg amb la irracional que es va obrir, començar en aquella època i de la qual ERASMO va formar part.
A prpòtit dels missategesdels aspirants, les imatges que cada medi són llença, tenen tanta consistència fonamentada en la veritat com qualsevol anunci de colònia i que ja ni es fan dir amb aquest nom, són parfume de PARIS, ( m' agradaria fer una anàlisi especialment d' aquells que la meva bici declama, el suport del meu c li resulta sovint difícil de soportat no pel pes sino per altres motius més insoportables )
Si un tonto parla, un tonto, estultíssimos oidores, pot escoltar
tan d' una UNA VACA QUE RIU com quan transformar una mosca en elefant
Millor callo.
DIDÓ
De la vida d' Ezequel Vigués faria una pel.lícula . Costa poc d' imaginar-la amb les imatges de PARÍS , Londres , etc, dels anys 20 i 30's ( que Xavier Fàbregas narra en la Monografia nº 2 de ' Institut del teatre de BCN , editada el 1975 ) Época creativa i expressiva en una feceta com és el teatre de titelles o el cinema per exemple el de BUÑUEL
El payaso
ECONOMISTA EN COLORS que tracta de vendre un llibre
parlant de creativia creativitat, sense ser de cap opció, , cosa estranya ja que surt per TV3
i que diu que ensenya a fer preguntes, no a respondre-les com en el sistema actual
i de com han canvi en els sistema finlandès ja que han treut les assignatures
( com era l' educació segons Walter Benjamin ? )
Ho deixo per un altre dia , no sempre el que deixa anar la caixa són tonteries , avui un reportatge de la PARAMOUNT CHANEL, a altes hores de la matinada, ha fet record entre altres d' una bici important del CHIEN ANDALOU conduit per algú amb paper de monja
Dia de votacions, no sobré com entretenir el dia fins a les 8 del vespre.
No sé encara a qui de tots ells votar...
LA VACHE,sempre m' ha seduit, per matinera, per francesa. per les arrecades, , ERASMUS..., DODÓ que és DIDÓ, i la BICI SURREALISTA de BUÑUEL em pedala directa pel cor.
L' economista de colors, no està en cap llista ?
divendres, 18 de desembre del 2015
RAIL, SOCIAL CLASS , RAIL
Quin és el preu del trajecte '
24 euros and 80
Ara torno. I no torno, travesso de nou la ciutat fins a l' estació de tota la vida i per dos euros i cinc hem presento a la frontera en mitja hora. Què dic frontera , la traspasso i ja estic a CERVERA/CERBERE.
El viatge fins a la capital el faré en un freqüents i ràpid tren francès
- Pour le tiket, pour aller ...
- Il est impossible, nous sommes en grève
- Per tot le pays
- Oui, toute la journée
Al final El viatge em resulta de franc, arribo en bici tot i que el treballador m' havia espantat amb les distàncies.
Una via solitària i buida avui entre el mar i la muntanya em guia
Au revoir mon jolie train. I'm very glag to meet jou again ce soir
. What is " VOITURE" ( una passatgera esperant com jo em pregunta sobre aquesta paraula del billet reservation
- COCHE , CAR pero en francés , for you is WAGON, li contesto
- Ah ! Correct
Espero. Tinc temps de deduir amb la informació del pannel el lloc exacte on pararà el vagó que tinc adjudicat per evitar caminates i corredisses innecessàries fins a la porta de pujada. En el paquet negre de l' esquerra estàs tu , amb la roda desmuntada, dins la bossa amb les mides estàndard, per no despertar sospites. Es la primera vegada que viatjaràs en aquesta mena d' avió volant tan baix.
Ja arriba
Per 39 amb 80 em deixaràs en 1h 21 minut a Sans. El cost del mateix trajecte al matí des de Sans ha estat de 9 euros. i escaig,
Entre tots els tren d' avui, tres en total, coneixeràs qui pot viatjar en cadascun d' ells i l' exercici de deduir la classe social a la qual pertany en funció de quin tren fa ús majoritàriament serà alliçonador. Sobre l' existència de classes clarament diferenciades en relació al poder adquisitiu no et quedaran mai més dubtes.
En el pas de frontera al matí la policia d' una i altra banda es fa notar, no em vigilava precisament a mi
A les 19 i 15 aproximadament el jove company de seient es treu la corbata, i la guarda en una molt buida cartera , plega la tablet - PC i s' aixeca ,
Abans , un azafato enguantat de la companyia ha passat amb un caixonet amb una bossa d' escombraries i ha demanat que si algú havia fet brossa la recolliria , si ho arribo a saber ... les pells de mandarina ...
...el tren no trigarà gaire a parar.
Em sembla impossible , tot i haver sortit 7 minuts més tard en DÉPART,, ni un sol minut de més en ARRIVÉE
Quin és el preu del trajecte '
24 euros and 80
Ara torno. I no torno, travesso de nou la ciutat fins a l' estació de tota la vida i per dos euros i cinc hem presento a la frontera en mitja hora. Què dic frontera , la traspasso i ja estic a CERVERA/CERBERE.
El viatge fins a la capital el faré en un freqüents i ràpid tren francès
- Pour le tiket, pour aller ...
- Il est impossible, nous sommes en grève
- Per tot le pays
- Oui, toute la journée
Al final El viatge em resulta de franc, arribo en bici tot i que el treballador m' havia espantat amb les distàncies.
Una via solitària i buida avui entre el mar i la muntanya em guia
Au revoir mon jolie train. I'm very glag to meet jou again ce soir
. What is " VOITURE" ( una passatgera esperant com jo em pregunta sobre aquesta paraula del billet reservation
- COCHE , CAR pero en francés , for you is WAGON, li contesto
- Ah ! Correct
Espero. Tinc temps de deduir amb la informació del pannel el lloc exacte on pararà el vagó que tinc adjudicat per evitar caminates i corredisses innecessàries fins a la porta de pujada. En el paquet negre de l' esquerra estàs tu , amb la roda desmuntada, dins la bossa amb les mides estàndard, per no despertar sospites. Es la primera vegada que viatjaràs en aquesta mena d' avió volant tan baix.
Ja arriba
Per 39 amb 80 em deixaràs en 1h 21 minut a Sans. El cost del mateix trajecte al matí des de Sans ha estat de 9 euros. i escaig,
Entre tots els tren d' avui, tres en total, coneixeràs qui pot viatjar en cadascun d' ells i l' exercici de deduir la classe social a la qual pertany en funció de quin tren fa ús majoritàriament serà alliçonador. Sobre l' existència de classes clarament diferenciades en relació al poder adquisitiu no et quedaran mai més dubtes.
En el pas de frontera al matí la policia d' una i altra banda es fa notar, no em vigilava precisament a mi
A les 19 i 15 aproximadament el jove company de seient es treu la corbata, i la guarda en una molt buida cartera , plega la tablet - PC i s' aixeca ,
Abans , un azafato enguantat de la companyia ha passat amb un caixonet amb una bossa d' escombraries i ha demanat que si algú havia fet brossa la recolliria , si ho arribo a saber ... les pells de mandarina ...
...el tren no trigarà gaire a parar.
Em sembla impossible , tot i haver sortit 7 minuts més tard en DÉPART,, ni un sol minut de més en ARRIVÉE
MAS d' en CARMONA DUFOURSPITZE
Fem avui part de la ruta que vaig aprendre fa més de de 40 anys.
Durant tot aquests temps aquest itinerari entre Martorell i Sant Andreu de la Barca travessant el terme de Castellví de Rosanes ha estat un referent en l' imaginari, i tota la zona, un WALDEM sense cap mena de dubte un territori de cerca constant des de les primeres incursions a la sortida dels CONVENTS als 8 anys acabat d' arribar al poble, fins el moment present.
He conservat fins avui un nom , el nom la marxa que jo tenia inscrit com DURFOR.
La modernitat via wikixarxa em facilita el seu veritable nom: DUFOUR , sense la intro/metida por mi R
I la informació em deixa amb el cul enlaire davant la meva idealitzada marxa.
Aquella marxa va suposar un coneixement d' un itinerari llarg, una travessa del desconegut laberint amb la porta d' entrada a LA PEDRA DRETA i la sortida al PALAU de Sant Andreu, lluny molt lluny en aquell temps. Els participants disposàvem d' un mapa confegit pels mateixos organitzadors com a únic fil per arribar regulars a la fita.
L' itinera em va agradar el tinc marcat, i l' he repetit algunes vegades , amb totes les ariadnes que se m' han acostat.
Encara avui no ha perdut aquell sentit iniciàtic. Encara que el temps enfonsant sostres ha enfortit altres somnis.
La marxa era de regularitat i orientació. i sembla que el nom li vé donat per un tal AUGUTS HENRI DUFOUR que en su SUIZA lo conoceran , segurament i molt , ja que va ser un dels seus militats importants ( i el pic més alt del país és el DUFOURSPITZE ) va idear el sistema de confegir una mapes que permetessin als soldats guiar-se millor en els camps, cosa absolutament important en el sistema de la guerra on la pèrduda pels laberints desconeguts en territoris se enemics podia suposar alguna cosa més que un simple despiste.
Si algú ens hagués informat de qui era aquell que portava el nom de la marxa, potser la participació no hagués estat tan nombrosa. Tan purs com érem o volíem ser, casar militarisme i excursionisme només era possible per aquell perfecte desconeixement en aquell temps.
Fins avui quan
noves escorcés creixen en les alzines i els noms ens tornen a puesto, una vegada més.
Si no sabia qui era DUFOUR, MERCÈ DURFORD, professora de COU al PELAYO val la pena que per nosequin mecanisme no hagi estat arrencat de la memòria i aquest va ser important , molt important.
com si del pou del SABER QUE NO SE SAP sortís cada vegada el seu nom, aparentment el d' un altre
Fem l' itinerari i una íntima satisfacció, sense cap mena de nostàlgia, ens acompanya i queda. Cada caminada és única i has fet fotos, mpm,molt maques amb signes que una vegada més no figuren en cap mapa, millor , però que enriqueixen i renoven de manera constant el mapa del nostre humild WALDEM
Fem avui part de la ruta que vaig aprendre fa més de de 40 anys.
Durant tot aquests temps aquest itinerari entre Martorell i Sant Andreu de la Barca travessant el terme de Castellví de Rosanes ha estat un referent en l' imaginari, i tota la zona, un WALDEM sense cap mena de dubte un territori de cerca constant des de les primeres incursions a la sortida dels CONVENTS als 8 anys acabat d' arribar al poble, fins el moment present.
He conservat fins avui un nom , el nom la marxa que jo tenia inscrit com DURFOR.
La modernitat via wikixarxa em facilita el seu veritable nom: DUFOUR , sense la intro/metida por mi R
I la informació em deixa amb el cul enlaire davant la meva idealitzada marxa.
Aquella marxa va suposar un coneixement d' un itinerari llarg, una travessa del desconegut laberint amb la porta d' entrada a LA PEDRA DRETA i la sortida al PALAU de Sant Andreu, lluny molt lluny en aquell temps. Els participants disposàvem d' un mapa confegit pels mateixos organitzadors com a únic fil per arribar regulars a la fita.
L' itinera em va agradar el tinc marcat, i l' he repetit algunes vegades , amb totes les ariadnes que se m' han acostat.
Encara avui no ha perdut aquell sentit iniciàtic. Encara que el temps enfonsant sostres ha enfortit altres somnis.
La marxa era de regularitat i orientació. i sembla que el nom li vé donat per un tal AUGUTS HENRI DUFOUR que en su SUIZA lo conoceran , segurament i molt , ja que va ser un dels seus militats importants ( i el pic més alt del país és el DUFOURSPITZE ) va idear el sistema de confegir una mapes que permetessin als soldats guiar-se millor en els camps, cosa absolutament important en el sistema de la guerra on la pèrduda pels laberints desconeguts en territoris se enemics podia suposar alguna cosa més que un simple despiste.
Si algú ens hagués informat de qui era aquell que portava el nom de la marxa, potser la participació no hagués estat tan nombrosa. Tan purs com érem o volíem ser, casar militarisme i excursionisme només era possible per aquell perfecte desconeixement en aquell temps.
Fins avui quan
noves escorcés creixen en les alzines i els noms ens tornen a puesto, una vegada més.
Si no sabia qui era DUFOUR, MERCÈ DURFORD, professora de COU al PELAYO val la pena que per nosequin mecanisme no hagi estat arrencat de la memòria i aquest va ser important , molt important.
com si del pou del SABER QUE NO SE SAP sortís cada vegada el seu nom, aparentment el d' un altre
Fem l' itinerari i una íntima satisfacció, sense cap mena de nostàlgia, ens acompanya i queda. Cada caminada és única i has fet fotos, mpm,molt maques amb signes que una vegada més no figuren en cap mapa, millor , però que enriqueixen i renoven de manera constant el mapa del nostre humild WALDEM
...y aunque muy bello , carece de grandeza y deja indiferente a quien no lo frecuenta duranta durante largo tiempo o vive en su orilla...Va dir THOREAU, creus que té raó i es pot aplicar al nostre tros ? Oi que no ?
dimecres, 16 de desembre del 2015
els sicilians ho hem aguantat tot
JOAN-LLUÍS LLUÍS, Les cróniques del déu coix
PERPINYÀ,
on no sembla que arrelen certes espècies toxiques de flors identitàries del sud. Com s' ho fa el nacionalisme identitari per enverinar els somins de la gent ?
I si hi són, no estan massa crescudes ni massa visilbles
ICI, BVC: Veig el mapa de França on es reflexen els resultats de la segona volta de les eleccions regionals
Ma région est colorée en bleu marine,molt marine , però el susto passa, la coalició ha fet que i es torne en rose/ rosa, tot LRMP ( LANGUEDOC-ROUSSILLON MIDI PIRINÉE )
Valls dio la cara por el patriotismo socialista frente a las continuas llamadas de Le Pen a los "patriotas", que ella defiende como su electorado. "El patriotismo es la reconciliación con todo aquello que somos: la unión de franceses, la fraternidad, el orgullo de nuestra lengua, de la fraternidad, de organizar la COP21 y dar un acuerdo climático para salvar el mundo, el orgullo de nuestras empresas, de nuestra juventud, de nuestros valores", dijo Valls citando especialmente la laicidadEL MUNDO, digital (?) el primer que em surt i amb un mapa
No es pot deixar un caure un autor perquè essent de PERPINYÀ escrigui en català i a sobre sigui independentista ( suposo malament quan pensi també en la CATALOGNE DU NORD ) A la recherche del català perdut ha estat trobat en JOAN LLUÍS LLUIS a RUBÍ en el CLUB DE LECTURA , amb el seu VOLCÀ/HEFEST en plain forme en l' Autobiografia del gran déu que per fi ha pogut aprendre a escriur i llegir en català, i que ha estat lectura del mes per alguns que han pogut amb un déu tant ferreny. Llegeixo i acabo el llibre , el recomano a qui tinc més a prop. No es podia menytenir la mà que un déu no menor amb memòria total ens ofereix per recórrer la A HISTÒRIA . Per un amant dels volcans, (sense cap patria ni estat ,, ni llengua ben apresa ) els que estan en plena ebullició poètica i política esdevenen un plaer irrenunciable.
Un valor afegit J-LL LLUÍS ,només circumstancialment és el fet de ser de la ciutat de PERPINYÀ, això es diu. La vinculació territorial queda subjectivament, malgrat en el llibre no constin referències explícites. Quasi tot passa a SICÍLIA, però tots sabem com funciona el desplaçament en el territori del somni.
Quatre elements fan que et recomani el relat:
EL SOMNI DE L' INQUISIDOR, a propòsit de somnis.
LA NEU
EL MAR
EL FUM
MANUEL VICENT
( no coincideixen amb els quatre elements tradicionals del filòsof grec ,però ja entendràs quan parlem en el grup de lectura que la neu i el mar poden reduir-se a un, així passa quan entres al ROSELLÓ, I el foc ? Espera, i l' aire ? És fum, home !
Per cert, què queda d' aquella caravana de plaer virtual en què quedava associat Perpinyà en aquells anys de foscor ? Oblidat els plaers de Perpinyà , ja ho veus són altres de més sublims i sublimats
Avui JOAN-LL LLUÍS publica un article a VILAWEB i també el llegeixo ( Si ERASMUS visqués es tornaria boig amb la rapidesa comunicativa, de quina bogeria faria elogi ? ) Comença el seu escrit , no podi ser d' una altra manera amb , FOC provocat per uns de l' oest , i els BOMBERS que va i no poden posar en marxa el camió per problemes de mando burocràtic, en fi un desastre, , apago aviat aquets incendiari inici i prenc un altre morceau prou representatiu:
I el seu llibre ? Fa pensar. ¿ Tant com la circumstancia de l' autor, semblant a d' altres que reconcilíen fàcilment llengua i territori alienats amb opcions polítiques concretes? Si sembla nerviós enfurismat pel que està passant aquí , Catalunya en fase de desconnexió ( com m' agradaria que el procés tingués el correlat fos en fase d' unió amb FRANÇA ! ) ,com deu estar per les eleccions recents al seu terroir de passaport !
En els carrers de PERPINYÀ no s' ha fet especialment visible en propaganda i cartells amb caretos d' eleccions les eleccions regionals en curs,
El proper nadal ja es fa evident en algunes manifestacions tópiques
esdevinc l' amo tant d' aquells que em paguen com d' aquells que pago joLes cròniques...
OC. p 193
No sé com eliminar el blau marine anteriror, ho deixo córrer. La frase podria podria ser posada al terrat de l' ARCHIPEL segur que d' allà es fa visible el PIRINEU , qui si no un rosellonès o empordanès podria escriure d' aquesta menera ? ja ho comprobaràs quan passat COLLIURE per la 914 comencis la baixada a la plana rosellonesa...
resulta curiós que sigui un capella, el darrer personatge del llibre , investigador encuriosit per la mitologia clàsica., un CRISTIÀ i HUMANISTA és a dir un humanista cristià, qui identifica el déu com a tal
Té alguna cosa a veure amb l' autor ? Evidentment ha de ser conservador, pot ser del cantó de de la CUP i tot , tot és possible, ja preguntaré a les amigues .
Interessant saber com escriuen gent aparentment tan a distància de realitats territorials i de llengües poderoses oficials dels dos estats, ens ho preguntarem, gran problema sobre la identitat de la pàtria literària, problema comú a molts.
Without certain toxic, poisonous flowers of identity
En l' imaginari la mitologia mediterània , no nórdica, com la de M VICENT atreu, és el magma comú que a tots ens circula, i el mateix foc que ens escalfa i crema.
els déus no obliden mai res
i vull ser un déu ordinari que camina sol per fruir del seu món
M' he assegut en una pedra ,prop d' un sender que puja, d' on e veu la mar , la costa i una part del meu principat
Oc Cróniques
FUM a BANYULSPerpinyà, INFERN ? El CARRER bé hi és .
record de quan els pelegrins del sud acudien i Perpignan alimentava, com el fum al déu coix, els seus somnis
En el llibre de LLUÍS es parla de SICÍLIA, no en va, per a banda que és la llar del déu del foc és un lloc tremendo del trepig del pas de la història als homes
La frontera sempre és un lloc de cultiu del ser i no ser , i el país que avui recorro és frontera
Si el passatge per la història del cruel i despietat Ferrer Diví del relat de J-LL LLUÍS no desperta massa entusiasme , qui pot sentir orgull del passat, la pudor de la història, la de veritat a més de cruel i despietada seria insoportable sense la dosi de edulcorant i guarniment mític. Díficil prentendre encaixar en qualsevol tros de món.
Si ell es fa soci de la nova república jo em faré de la seva(cansa TV3, la seva i gens meva, amb la constant lloa del seu país, les seves bonhomies,etc, cada vegada em veig més de frontera )
sóc conscient que el meu principat es desagrega OC p175El 92 van fer una exposició de VELAZQUEZ a Madrid , un dels quadres, era aquest
El motiu de cartell era un gragment de LA FRAGUA amb un impactant deu APOLO senyalant
(la riquesa, el poder , el ferro que HEFEST transforma en or ? Anunciava la riquesa el poder del banc patocinador del moment, recordes ? )
va quedar la idea que les cares dels personatges - a qualsevol de les obres de Velazquezes es podria aplicar - podien sercares, de persones reals i concretes , , no idealitzades , podia treure la conclusió, fàcil, que en cada rostre que em passi pel davant en aquesta vida hi puc veure un DÉU, Velázquez m' ho corrobora. L' autor que pinta a les medianes de les cases, JORGE RODRÍGUEZ GERADA en gran format rostres del veinat , és fidel al mateix propòsit.
Alguna cosa del foc de la divinitat ens puja al rostre , segurament per aquest motiu qualsevol déu sigui quin sigui es bat en retirada constant
Perpinyà alimenta els meus somnis reals amb excelents pastissos ( i del el vi de BAGES, a proposit per acompanyar el foie... que vols que m ' has de dir )
A la capsa on m'els posssen li van donar premis... un OSCAR del 2014
I de la la crème DE MARRONS D' AUBERNE... marrons ? Ens entenem amb la botiguera de quina màtèria es tracta, res de més bo per acompanyar la tardor: No parla català, però jo si comprenc què em diu.
Mentre em despatxa entra a la pastisseria, apareix no com qualsevol lluminos déu, la dóna de Perpinyà, (el quadre de VELAZQUEZ a la pastisseria de Perpignan ! no m' ho puc creure ) aquella persona que em respon en català la primera vegada quan li pregunto acabat d' arribar a ciutat per la Gare , me la torno a trobar a la pastisseria...
qui era en realitat ? Qui podria ser ?
Es casualitat o ha seguit les meves passes des de fa tres hores com el flàneur de POE ?
Si mai s' arriba a la independents de nosequé en format república, jo em faré republicà però de FRANÇA, la carta de GABACHO ja la tinc ( lo CHURRO, també, ( què farà el Sr J-LL LLUIS danant tal esdeveniement ? ) i explicaré al meu gat la història del que conec PIRINEU enllà i l' escriuré en francés, naturalment.
Clar que si un déu m' hagués de senyalar preferia el déu BAUDELAIRE, qualsevol de les seves flors del MAL em faria molt de bé.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)